Evitem la desvinculació social.

Fa dos anys, tardor calenta als suburbis de París, descoratjament al veure l'Informe Pisa 2003,... Avui, que ha aparegut l'Informe Pisa 2006, que Sarkozy ha tornat a ofegar la revolta de la banlieu amb milers i milers de policies, recupero un escrit que vaig fer a santfeliu.net aquell novembre. 

I ho lligo amb una reflexió que va fer Silvestre Gelaberte, portaveu de les associacions de veïns de Sant Feliu, en acabar una intervenció al darrer ple municipal. Segons com es facin les coses, amb formes de govern que administren la informació i la participació amb comptagotes, va dir, els afers públics, la vida col·lectiva interessen cada dia a menys i menys gent. I va alertar del perill del que ell va anomenar "la desvinculació social". 

Heus aquí el camí nefast que ens hem de conjurar tots per no córrer: del desinterès a la desvinculació, de la desvinculació a l'exclusió, en tots els graus amb què l'exclusió s'expressa o es viu en silenci. 

Majoritàriament, l'exclusió es viu en silenci, com la pobresa, una de les formes més crues en què es manifesta. Per això se'n parla tan poc i no és titular de cap diari. Però també per això, lluitar-hi en contra és una obligació de tots els homes i dones que encara pensem en la construcció d'una societat de persones lliures i iguals. Encara que, bastant orfes ideològicament, no tinguem clar el camí com arribar-hi, sí que som moltes i molts els que tenim molt clar que és un horitzó que ni podem ni volem abandonar.