De coincidències programàtiques i confiances personals.
La frase “Aquesta ha estat, finalment, la seva manera d'escoltar Sant Feliu” ha aixecat una petita polseguereta que no m’esperava. Dic que és petita, perquè afortunadament la gent que vota no viu pendent d’aquestes qüestions (quanta raó té en Loquillo cantant allò de les “hazañas de la gente normal”) i perquè malauradament repampinflen al gairebé 50% de gent que ni s’acosta a votar.
Així que no deixa de ser una polseguereta entre nosaltres. Però no deixa de tenir el seu interès...
Parlava de “la seva manera d’escoltar Sant Feliu” sense voler donar-hi (i estava segur que ho havia aconseguit...) cap to pejoratiu. Com que no existeix una manera inequívoca d’interpretar els resultats electorals, s’obre la possibilitat a diverses interpretacions. És a dir, els resultats són clars (PSC:8, ICV-EUiA:7, CiU:3, PP:2, ERC:1) però el que en fem posteriorment deixa un enorme camp de maniobra als partits, que actuen com a intèrprets d’una voluntat que no ha estat explícitament preguntada a la ciutadania.
Aquesta possibilitat d’interpretar o filtrar la veu de la gent que va a votar s’ha de regir per algun criteri, òbviament. Jo en situo bàsicament dos, però declaro oficialment inaugurat aquest debat. Per a mi, en principi, tot és qüestió de coincidències programàtiques o de confiances personals. Si es donen les dues, oli en un llum i, si no, comença l’espectacle de les negociacions.
Si tinguéssim en compte les coincidències programàtiques, Sant Feliu hauria optat decididament per un govern d’esquerres. Aquesta ha estat “la nostra” manera d’escoltar Sant Feliu, obrint el govern, a més, a CiU, en reconeixement de la seva tasca al govern de la ciutat aquests 4 anys. Ai, nosaltres sempre amb el lliri a la mà...
Prioritzar les confiances personals per damunt de les coincidències programàtiques ha estat, com deia, “la seva” manera d’escoltar Sant Feliu. El PSC diu que no ha enganyat ningú i és cert: ja ho havia anunciat amb anterioritat. Però això no treu l’obligació del PSC d’analitzar amb cura la voluntat de Sant Feliu: també hauria prioritzat un acord amb CiU si finalment la correlació de regidors hagués estat 9-7-2?
I, finalment, també deixo per al debat públic que he declarat formalment obert la correlació entre les variables coincidències programàtiques / confiances personals i les variables interès general / interès de partit.
Jo, personalment, em quedo amb una conclusió que fa temps que considero imprescindible portar a la pràctica de forma urgent. Els partits han de proposar horitzons a la ciutadania (i no només propostes a 4 anys), han de posar noms i cognoms creïbles i triables per la ciutadania (i no per la cúpula corresponent) i han de gestionar els resultats explícits de la voluntat popular (i en cap cas interpretar-la en virtut dels criteris a què vulguin donar prioritat en cada moment).
Per això, demano també formalment al meu partit (i als partits que vulguin corregir definitivament el fenomen de l’abstenció i el desafecte envers la vida pública en comptes de lamentar-se’n cada cop que toca) que impulsi una reforma clara de la llei electoral en el sentit de poder escollir directament l’alcalde (i algun dia el president de la Generalitat o el del Govern o el de la República!) i de poder triar entre els diversos regidors de les diferents candidatures mitjançant llistes obertes, per tornar tot el poder d’elecció a la ciutadania i corregir l’excés de poder que tenen les direccions dels partits.
Així que no deixa de ser una polseguereta entre nosaltres. Però no deixa de tenir el seu interès...
Parlava de “la seva manera d’escoltar Sant Feliu” sense voler donar-hi (i estava segur que ho havia aconseguit...) cap to pejoratiu. Com que no existeix una manera inequívoca d’interpretar els resultats electorals, s’obre la possibilitat a diverses interpretacions. És a dir, els resultats són clars (PSC:8, ICV-EUiA:7, CiU:3, PP:2, ERC:1) però el que en fem posteriorment deixa un enorme camp de maniobra als partits, que actuen com a intèrprets d’una voluntat que no ha estat explícitament preguntada a la ciutadania.
Aquesta possibilitat d’interpretar o filtrar la veu de la gent que va a votar s’ha de regir per algun criteri, òbviament. Jo en situo bàsicament dos, però declaro oficialment inaugurat aquest debat. Per a mi, en principi, tot és qüestió de coincidències programàtiques o de confiances personals. Si es donen les dues, oli en un llum i, si no, comença l’espectacle de les negociacions.
Si tinguéssim en compte les coincidències programàtiques, Sant Feliu hauria optat decididament per un govern d’esquerres. Aquesta ha estat “la nostra” manera d’escoltar Sant Feliu, obrint el govern, a més, a CiU, en reconeixement de la seva tasca al govern de la ciutat aquests 4 anys. Ai, nosaltres sempre amb el lliri a la mà...
Prioritzar les confiances personals per damunt de les coincidències programàtiques ha estat, com deia, “la seva” manera d’escoltar Sant Feliu. El PSC diu que no ha enganyat ningú i és cert: ja ho havia anunciat amb anterioritat. Però això no treu l’obligació del PSC d’analitzar amb cura la voluntat de Sant Feliu: també hauria prioritzat un acord amb CiU si finalment la correlació de regidors hagués estat 9-7-2?
I, finalment, també deixo per al debat públic que he declarat formalment obert la correlació entre les variables coincidències programàtiques / confiances personals i les variables interès general / interès de partit.
Jo, personalment, em quedo amb una conclusió que fa temps que considero imprescindible portar a la pràctica de forma urgent. Els partits han de proposar horitzons a la ciutadania (i no només propostes a 4 anys), han de posar noms i cognoms creïbles i triables per la ciutadania (i no per la cúpula corresponent) i han de gestionar els resultats explícits de la voluntat popular (i en cap cas interpretar-la en virtut dels criteris a què vulguin donar prioritat en cada moment).
Per això, demano també formalment al meu partit (i als partits que vulguin corregir definitivament el fenomen de l’abstenció i el desafecte envers la vida pública en comptes de lamentar-se’n cada cop que toca) que impulsi una reforma clara de la llei electoral en el sentit de poder escollir directament l’alcalde (i algun dia el president de la Generalitat o el del Govern o el de la República!) i de poder triar entre els diversos regidors de les diferents candidatures mitjançant llistes obertes, per tornar tot el poder d’elecció a la ciutadania i corregir l’excés de poder que tenen les direccions dels partits.
Comentaris
Com us sentirieu si Ciu i erc aquest cop hagues pactat amb ICV???
I ara contesat a la pregunta!!!
La veritat és que si de les 3 setmanes de termini per a les possibles negociacions no en surt cap acord, i a més hi ha un altre grup que pot formar majoria alternativa (cosa que sé però que menystinc)... estaria molt emprenyat amb el cap de colla dels altres. A no ser que fos prou reflexiu, analític i humil... llavors estaria enfadat amb mi mateix.
Bingo...
Oh, i és clar, és que resulta que és ICV qui demana entrar en un govern d'unitat.
Anónimo
Comentario: BINGO...
S'HAURIA DE TRACTAR DE L'ELECCIÓ DIRECTA DE L'ALCALDE I DE L'ELECCIÓ EN LLISTES OBERTES DELS REGIDORS I REGIDORES QUE SINTONITZEN DIRECTAMENT AMB LES EXPECTATIVES DE LA GENT. (i no, insisteixo, de les conductes gairebé oligàrquiques de les direccions locals, comarcals, provincials, nacionals, estatals o mundials de cada colla, vull dir, partit)
Però la vida real és com és: què passaria si voteu Vázquez?
Espero que dentro de 4 años no suceda lo mismo... si hubierais hecho algo distinto de lo que os pedía el cuerpo 4 años antes, justo ahora, pasado mañana.
"Es absurdo seguir discutiendo sobre algo que cada partido ve de un manera"
Pues en el proyecto de ciudad lo mismo, no es el objectivo hacer una "CRITICA DESTRUCTIVA" sino todo lo contrario constructiva.
De totes formes aquest discurs que no pareu de repetir que ICV diu sempre que NO a tot es fals, hi ha un document del jordi on resumeix les votacions de l'ultima legislatura i el recolzament al ajuntament es abrumador.
Per cert i mira que us a costat guanyar EH!!!! 27 anys ICV-EUA-PSUC guanyant les eleccions municipals!!!!!!
Home, sigui dit amb una mica d'humor, sí que en tenim més, de gent. Tanta... que fins i tot no tenim cap regidor de fora de Sant Feliu ni cap que confongui l'Ibèria amb l'Olímpia... suposo que de París.