A Paco Romero, persona i comunista honesta i exemplar.
Avui, en Paco Romero Moreno fa 82 anys. I, amb aquest escrit, li vull fer un petit regal d’aniversari, un homenatge personal meu a una gran persona. Vaig tenir la meva primera conversa amb el Paco Romero fa 48 anys, en la primavera de 1976, en el marc del Congrés de Cultura Catalana. No recordo quin acte era, però s’havien d’enganxar cartells anunciant-lo. Ens va tocar enganxar-los junts, i la nostra zona era el barri de la seva vida: Falguera. L’havia vist i conegut uns mesos abans, però, al local del sindicat vertical que hi havia al carrer Joan XXIII (on ara hi ha una empresa de missatgeria), en una assemblea de Comissions Obreres sobre les vagues del Baix Llobregat, i en què ell va prendre la paraula, després de ser despedit de l’empresa Tubauto, a la riera del Bullidor, a Sant Just, a finals de 1975. En aquests dos moments inicials, en Paco Romero em va impressionar. De fet, encara avui, amb la salut ja molt gastada, en Paco encara m’impressiona i, sobretot, em mereix...
