"La dreta és incapaç de gestionar les emergències del segle XXI", Jaume Bosch. El Baix, 28/11/2024.
Carla Sancho & Moises Moon - Al Vent (Raimon Cover) - Homenatge als afectats per la DANA a València
La tragèdia que ha viscut el País Valencià posa en evidència que la dreta i l’extrema dreta no poden gestionar casos d’inseguretat tan greus com el que va tenir lloc a finals del mes d’octubre.
PP i Vox han fet de la denúncia d’una suposada inseguretat insuportable un eix principal dels seus missatges. La seva recepta simplista i populista per abordar aquest problema passa exclusivament per prometre més policia i més mà dura i per incrementar el punitivisme penal. Alhora barregen de forma injustificada la inseguretat amb les persones migrants a les quals culpen de tota mena de delictes començant per les ocupacions d’habitatges. El mes de maig, Alberto Núñez Feijóo denunciava que no es pot admetre que “la immigració il·legal es fiqui als nostres domicilis i que nosaltres no puguem entrar a les nostres propietats”, un discurs que sintonitza amb els gats i els gossos que, segons Donald Trump, les persones immigrades es mengen als Estats Units. El PP es presenta com un partit d’ordre, l’únic capaç de proporcionar seguretat a la ciutadania, i denuncia el “bonisme” de les esquerres.
La tragèdia que ha viscut el País Valencià posa en evidència, però, que la dreta i l’extrema dreta no poden gestionar casos d’inseguretat tan greus com el que va tenir lloc a finals del mes d’octubre. La xifra de persones mortes es va apropant a la de víctimes d’assassinats i homicidis registrats a l’Estat espanyol en tot un any. La incompetència del president Mazón i del seu govern ha superat tots els límits i ha estat la causa de què el nombre de víctimes mortals hagi estat tan dolorosament elevat. Els intents de desviar les responsabilitats cap a la ministra Teresa Ribera passaran a la petita història de les manipulacions més barroeres. El PP ha aplicat la mateixa doctrina que ha utilitzat en altres crisis: culpar a uns altres.
Però més enllà d’aquesta polèmica, podem anar al fons de la qüestió i analitzar si la ideologia i les restriccions mentals de la dreta li permeten dirigir la prevenció i la resposta de les emergències del segle XXI. I hi ha cada vegada més elements per afirmar que no.
1) La dreta nega o relativitza el canvi climàtic
El PP sempre ha relativitzat la realitat del canvi climàtic. I va arribar al poder al País Valencià amb un pacte amb Vox, que directament la nega. Aquell govern va durar més d’un any i ha deixat empremta. La decisió de Mazón de plegar-se a les exigències del partit d’Abascal i permetre que dirigissin les Emergències ha comportat greus conseqüències. El menyspreu cap als perills que es deriven del canvi climàtic va portar a suprimir la Unitat Valenciana d’Emergències creada per l’anterior govern: és cert que s’havia aprovat a finals del mandat, però en l’any i mig que ha passat des de les eleccions s’hagués pogut desenvolupar. El govern Mazón la va suprimir titllant-la de “xiringuito” i va mantenir congelades fins al 6 de novembre, una setmana després de la DANA, les quatre places de tècnic de la Unitat d’Anàlisi i Seguiment de les Emergències.
La ciutadania hauria de ser conscient que tenir un govern que no es creu el canvi climàtic és un perill. Els fenòmens meteorològics estan adquirint una violència que no era habitual. Ara hem patit les inundacions, però els experts adverteixen, per exemple, de les condicions que poden convertir els incendis forestals anomenats de sisena generació en molt més incontrolables, enmig d’una sequera que ha arribat per quedar-se. Ja fa nou anys, la Conferència Mundial de les Nacions Unides sobre la Reducció del Risc de Desastres, celebrada al Japó el 2015, va advertir que les administracions havien d’adoptar mesures per lluitar contra “els factors subjacents que incrementen el risc de desastres, com les conseqüències de la pobresa i la desigualtat, el canvi climàtic i la variabilitat del clima, la urbanització ràpida i no planificada, la gestió inadequada de les terres” i altres factors agreujants. Ni la dreta ni l’extrema dreta atorguen gens d’importància a aquests riscos ni als advertiments dels organismes internacionals.
2) La dreta fomenta un urbanisme depredador del territori.
Escrivia el catedràtic emèrit d’Ecologia de la UB, Narcís Prat, al ‘Catalunya Metropolitana’: “El principal problema de les inundacions i el perquè en aquesta DANA la situació ha estat tan dramàtica, el té la planificació territorial que habitualment es realitza quan nou plou”. Lliga aquesta reflexió amb la plantejada per l’analista estratègic de grans incendis, Al Beever, que definia ja fa uns anys una de les etapes prèvies a un desastre: ‘la fase d’incubació’, que sovint pot perllongar-se en el temps i generar la sensació que no existeix cap perill. Al cap d’un temps d’una catàstrofe, la societat tendeix a oblidar-la.
El País Valencià, i ha passat el mateix amb menor o major intensitat en altres zones de la Mediterrània, ha patit un urbanisme depredador que no ha respectat res per tal de permetre que determinats particulars obtinguessin ingents beneficis econòmics a curt termini. El PP, i en alguns períodes també el PSPV, han apostat per aquest creixement incontrolat i especulatiu. Ara s’han començat a recollir els resultats. I si el PP, amb el suport de Vox, continua governant, el problema, lluny de solucionar-se, s’agreujarà cada vegada més. A les Balears, uns dies després de la DANA, el govern del PP s’entestava a legalitzar els habitatges ja construïts de forma irregular en zones inundables.
3) La dreta no va activar les alarmes per no afectar determinats interessos econòmics.
Cal aclarir què feia el president Mazón mentre la gent començava a ser arrossegada per l’aigua: cal que respongui davant la justícia per la seva inacció. Però caldrà també esbrinar per què ningú del Govern valencià no va activar les alarmes a temps. És fàcil imaginar algunes de les raons: Què dirien els empresaris que estaven obligant el seu personal a anar a treballar? Com reaccionaria el sector del turisme si es paralitzava el país davant un pont de tres dies? Què argumentarien els empresaris del transport? El PP respon als interessos dels poderosos: per això no va saber respondre a l’emergència.
És coneguda l’animadversió de la dreta cap a restriccions de moviments derivats de situacions d’emergència que puguin afectar l’economia. Durant la pandèmia, Isabel Díaz Ayuso va presumir de la “llibertat” de poder prendre una cervesa en una terrassa de Madrid mentre morien milers de persones a les residències de gent gran. L’escriptor Mario Vargas Llosa va impulsar, al costat de destacats conservadors com José María Aznar, Mauricio Macri o Vicente Fox, un manifest contra les mesures, “d’un marcat biaix ideològic”, que, segons ells, “restringien les llibertats i els drets bàsics”. Consideraven preocupant “la impossibilitat de treballar i produir”. Però aquesta defensa de la llibertat el PP no l’havia aplicat, per exemple, quan va aprovar la Llei Mordassa.
4) La dreta no ofereix garanties d’honradesa en la reconstrucció
Les primeres decisions d’un Mazón entestat a no dimitir no són més que la continuïtat dels errors anteriors. Les adjudicacions de feines a empreses vinculades amb la corrupció que va beneficiar al PP són un exemple de la manca d’escrúpols de la dreta. Sap que la reconstrucció de les zones afectades suposarà una oportunitat de negoci immillorable. La maquinària ja s’ha posat en marxa, i la decisió d’eleminar els topalls salarials dels membres del govern és una nova agressió a les víctimes.
La designació d’un tinent general com a vicepresident del Govern de la Generalitat per dirigir la reconstrucció i d’un altre general com el seu segon, expressen un missatge perillós que és propi dels populismes conservadors: els militars asseguraran una actuació rigorosa que els polítics escollits per la ciutadania no garanteixen. És un missatge que lliga amb l’onada d’autoritarisme que recorre Europa i els Estats Units. El tinent general Gan Pampols s’ha afanyat a declarar que ell no acceptarà “ordres polítiques ni partidistes”, però cobrarà com a membre del Govern valencià com un polític més. Mantindrà aquest to desafiant quan se’l cridi a comparèixer a les Corts valencianes per informar de determinats contractes sospitosos? El dard enverinat contra el sistema democràtic ja ha estat llençat. La idea expressada per alguns mitjans de comunicació durant aquests dies que tots els polítics són iguals, per evitar concretar la responsabilitat en Mazón, va en la mateixa línia: degradar i qüestionar la democràcia.
5) La dreta no assumeix la capacitat d’autogovern del País Valencià
Quan l’any 1978 es va votar la Constitució, José María Aznar va propugnar el vot en contra perquè, segons ell, la creació de l’estat de les autonomies suposava la ruptura de la unitat d’Espanya. La dreta i l’extrema dreta mai no s’han cregut que les diverses comunitats poguessin tenir capacitat d’autogovern. Aquesta animadversió centralista l’han aplicat especialment contra Catalunya, fins al punt de no acceptar la voluntat de la ciutadania expressada votant l’Estatut de 2006 en un referèndum legal. El model d’Espanya del PP és molt més a prop de l’article 155 de la Constitució que permet suspendre l’autogovern d’un territori que del 150.2 que fa possible transferir a les Comunitats una part de les competències de l’Estat central.
No és gens estrany, doncs, que mai no hagin pensat que en cas d’una emergència greu seria el govern del PP al País Valencià qui hauria de dirigir les operacions. No creuen en l’autogovern ni quan l’haurien d’exercir ells mateixos. Per això no es van preparar per a una situació com la DANA. Per això van pensar que les polítiques de seguretat només servien per regular i protegir les ‘corridas’ de toros. Per això no es van dignar a llegir l’Estatut que els atorga la competència exclusiva en Protecció Civil. Per això no es van preocupar de saber que existia un sistema d’alertes per avisar a la població. Per això atribueixen les culpes al govern central. Una nacionalitat històrica com el País Valencià no es mereix aquest grau de sucursalisme incompetent. Després d’aquest tràgic episodi, la ciutadania preocupada per la inseguretat hauria de saber que no hi ha major inseguretat que la que provoca la dreta.
Un article brutat d'en Jaume Bosch que comparteixo fil per randa!!!
Comentaris