El meu homenatge als alcaldes i alcaldesses dels municipis destrossats per la DANA.

 

Els he volgut resumir a tots en la Maria Isabel Albalat, alcaldessa de Paiporta, el municipi amb més persones mortes per la catàstrofes d'aviat farà un mes. En el quadre adjunt, hi ha el municipi on vivien les víctimes d'un catàstrofe evitable, als quals cal afegir els 7 morts al municipi manxec de Letur, 1 al municipi de Mira també a Castella-la Manxa i un a Alhaurín, a Màlaga. Per a totes les persones que han perdut la vida, el meu record, per a familiars i amics, el meu condol, per a tanta gent que ho ha perdut tot, el desig d'ànims i l'esperança que seran acompanyats, per als responsables de no haver avisat de la catàstrofe (govern autonòmic en un estat descentralitzat, no hi ha dubte), ràbia continguda i desig que acabin davant els tribunals, començant pel president del dinarot, Carlos Mazón, per al Govern d'Espanya, millora urgent dels sistemes de decisió i de coordinació, per als voluntaris i voluntàries, un agraïment infinit i sense límits, i per als alcaldes i alcaldesses, el meu sincer homenatge.

Aviat farà un mes d'aquell dimarts 29 d'octubre. Un dia que perseguirà per sempre Carles Mazón i els dirigents del PP, que li continuaen donant suport i han intentat donar-li inútilment coartada i arguments. No tot el PP, per descomptat: alcaldes del PP es van deixar la pell per atendre o salvar físicament als seus veïns i veïnes, exactament el mateix que alcaldes del PSPV, alcaldes del PP van ser prou previsors per suspendre les classes dels seus municipis (com vaig senrir a l'alcalde d'Utiel), com van fer altres alcaldes socialistes o com van suspendre  també les seves activitats el Port o les universitats de València, alcaldes i alcaldesses tant populars com socialistes no van parar ni un moment en coordinar els seus serveis municipals de tota mena, des de la policia local fins als serveis socials, van posar immediatament els locals i el personal municipal en les tasques més urgents de cada municipi i en cada moment. Enganxat com mitja Espanya a la tele, el dia 29 veia com els alcaldes i les alcaldesses, al marge del partit amb què es van presentar a les municipals de l'any passat, denunciaven gairebé amb llàgrimes als ulls, el retard en les informacions que haurien pogut salvar vides, el retard en les decisions imprescindibles i urgents per part del Govern de la Generalitat Valenciana, imploraven a la gent precaució, a la Generalitat decisions i coordinació, a l'Estat el desplegament de tots els serveis disponibles de rescat...

I mentrestant, el president de la Generalitat absent, il·localitzable, traient importància a la tragèdia (a les sis tot s'hauria acabat, els rectors de les universitats són uns alarmistes,...), en un dinar que hauria hagut de suspendre, frívol, immoportú, inncessari i llarguíssim, després del qual encara va trigar aproximadament un parell d'hores per arribar al centre de control d'emergències, des del qual es va donar el senyal d'alarma passades les vuit del vespre, quan ja tot estava inundat i arrasat... I el president del PP, Feijóo, dient a l'endemà que la culpa era de les informacions inexactes dels serveis públics estatals (AEMET i Confederació Hidrogràfica del Xúquer), que la culpa era del Pedro Sánchez per no haver assumit unilateralment el comandament (us imagineu de què hauria acusat al president Sánchez si, saltant-se les competències de la Generalitat i la responsabilitat del seu president, el Govern d'Espanya hagués declarat unilateralment l'estat d'emergència??? us imagineu la crisi d'Estat i l'allau de denúncies al Suprem i el Constitucional que, com quan la pandèmia, el PP, hipòcrites dirigents del PP, haurien plantejat contra el Govern de coalició de l'Estat per ignorar l'autonomia valenciana, una de les més importants governades pel PP???), després que la culpa va ser de Teresa Ribera,... Només li va faltar als dirigents del PP dir que la culpa va de ser de Yoko Ono... Però el seu "home fort" al País Valencià, l'impresentable Carlos Mazón, continua imperturbable (i protegit pels seus) al seu lloc. Aviat hi haurà una manifestació per exigir la seva dimissió, i estic segur que n'hi haurà d'altres, fins que aquest impresentable plegui per la seva enorme irresponsabilitat i incompetència.

Però no és dels dirigents del partit dels morts de Mazón amb la DANA i d'Ayuso amb la pandèmia de qui vull parlar. Vull retre homenatge als alcaldes i alcaldesses, al conjunt de regidors i regidores (populars, socialistes, de Compromís, d'altres partits) que des del primer moment fins avui mateix estan donant resposta i atenció immediata als veïns i veïnes a qui representen. Vull donar importància, posar en valor, totes les seves actuacions des del primer moment, la permanent voluntat de col·laboració amb totes les administracions, l'atenció infatigable als veïns i veïnes, la reivindicació permanent de les necessitats de cada moment, de la neteja, de l'aigua, de l'electricitat, de les comunicacions,... Els ho vull agrair sincerament, intensament, perquè sé quin és el seu grau d'implicació, sé quina és la seva sensibilitat, sé com els ha desesperat la impotència de no poder fer més, la ràbia de saber que la major part dels seus veïns i veïnes morts s'haurien pogut evitar, que els danys a les seves cases, empreses, tallers, comerços s'haurien pogut prevenir i evitar amb unes hores més de temps... Sóc molt conscient del que han passat, i m'hi solidaritzo i els  ho agraeixo al mil per mil.

I vull exigir que, en el temps que vindrà, en el temps de la reconstrucció, en el temps d'aprendre dels desastres per evitar-los en el futur, en el temps d'adaptar pobles i ciutats al canvi climàtic, la veu dels alcaldes i les alcaldesses sigui fonamental. No n'hi haurà prou amb fer obres: 

• caldrà revisar els mecanismes d'atenció i cura de les persones més vulnerables: les persones grans que viuen soles i  les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda, especialment.
• caldrà renaturalitzar espais perquè puguin ser inundats puntualment sense que hi hagi més víctimes mortals, 
• caldrà enderrocar edificacions en zones de risc per evitar que siguin noves riuades les que les enderroquin, 
• caldrà posar més atenció al planejament urbanístic perquè sigui impossible construir allà on els promotors desitgin, 
• caldrà reforçar moltíssim les xarxes de transport públic en clau metropolitana, perquè la dependència del vehicle privat no sigui tan bèstia en els municipis afectats,
• caldrà impulsar plans d'habitatge assequible que permetin la recuperació d'una certa normalitat als milers de persones que han perdut casa seva,
• caldrà exigir i estar presents en els àmbiits en què Generalitat i Estat s'hauran de coordinar per una planificació global d'infrastructures que tingui present i prevegi les causes d'aquest desastre,
• caldrà que tinguin dotació pressupostària suficient perquè els ajuntaments sols no podran fer front a les inversions milionàries que ara són imprescindibles

Estic segur que alcaldes i alcaldesses sabran treure lliçons del que ha passat, i estic convençit que sabran estar a l'alçada de les circumstàncies. No estic tan segur que ho faci el govern actual de la Generalitat (PP amb el suport de Vox), que el mateix dia que milers de persones ho perdien tot i centenars morien, van aprovar rebaixar de 500 a 200 metres la distància de construcció de nous hotels respecte al mar. Espero que les persones que voten a PP i a Vox, repensin el seu vot: ja han tingut l'oportunitat de veure que votar malament té moltes i males conseqüències.