29 de novembre: el meu vot, com una casa!

(leer en castellano)

Queden 10 dies per anar a votar. Cada vot serà decisiu: ens trobem davant d'un camí en Y, d'una bifurcació amb dos camins molt separats. Molt separats, però coneguts. 

Pel de la dreta, faríem camí amb PP i Vox i les dretes territorials. Pel camí de l'esquerra, faríem camí amb PSOE, Frente Amplio (que  incorpora Comuns), Podemos i les esquerres territorials. Tal com estan les coses en aquest 2026, després de la política del PP llançant-se als braços de Vox, jo no veig camí del mig.

S'ha d'anar a votar. Qui no hi vagi, serà arrossegat (potser contra la seva voluntat!) al camí de la majoria, encara que sigui una majoria mínima. No hi haurà marxa enrere, possiblement en anys. Els camins són molt diferents i les conseqüències, també. Així que, diumenge 29-N, és imprescindible anar a votar!

Es pot votar per alguna o algunes d'aquestes raons. Jo, per exemple, votaré per les tres últimes:
  • per indignació, decepció, despreci, ràbia, a la contra de qui governi,
  • per identificació o simpatia amb algun candidat o candidata,
  • per inèrcia, per costum, sense pensar en l'elecció concreta del moment,
  • pel que hagi dit un familiar, amiga o amic ,
  • per fidelitat a unes sigles,
  • per la situació concreta de cada moment, per les prioritats de cada moment,
  • per conviccions, per ideologia, per militància.
Jo estic fermament convençut que el vot per indignació pot ser un tret al peu, un vot contra els propis interessos de la persona que vota. Tot vot respon a alguna raó, és clar, i la ràbia n'és una, però tal com vaig intentar explicar després de l’accident de Toledo, en unes eleccions tan importants s'ha de votar amb respecte i amb responsabilitat.  Com dic a l'article, estic convençut que s'ha de votar amb anàlisi del moment, amb memòria i amb perspectiva. Per això, crec que el vot rutinari, el vot al candidat o candidata amb més gràcia, guapura o simpatia, el vot acrític al partit que diu algú de confiança, ara també és clarament desaconsellable. 

Jo votaré, per tant, atenent a les prioritats del moment i a les meves conviccions polítiques. Aquí vaig parlar de les meves prioritats polítiques, i en aquest altre article vaig parlar del meu desig  d'un PSUC per al segle XXI.