Tu aquesta imatge la trobes inevitable o inadmissible?
(leer en castellano)
El text en anglès diu: "Vigila, col·lega, que aquest estranger vol la teva galeta". I la diu, tant al 1982 com al 2025, el ric blanc al seu compatriota treballador blanc, en relació al treballador de fora que pertany a una raça, a una religió o a un país diferent. I el tracta de "col·lega", com si fos de casa, com hi hagués confiança, com si fos un dels seus, com si fossin iguals. I la seva fortuna creix i creix i creix, mentre que la riquesa del treballador de casa està estancada... per culpa, li diu el compatriota del mig, del treballador de fora que l'està amenaçant. Bon resum del temps que vivim, no creus?
I la pregunta és: tu aquesta imatge la trobes inevitable o la trobes inadmissible? Perquè aquesta és la gran diferència entre ser o sentir-se una persona de dretes o ser o sentir-se una persona d'esquerres:
- Si la trobes inevitable, perquè el senyor del mig deu haver fet la seva fortuna gràcies a la seva empenta i laboriositat i té tot el dret del món a tenir-la, i els altres dos no s'han esforçat prou per ser com ell, doncs aleshores mires el món amb un pensament conservador, amb ulls de dretes. La desigualtat és inevitable perquè hi ha treballadors i hi ha ganduls, i cadascú té el que es mereix. I sí, si et costa arribar a final de mes, és perquè les feines o les ajudes van a tota aquesta gent que ve de fora per abusar de nosaltres.
- Si la trobes inadmissible, perquè el senyor del mig deu haver fet la seva fortuna quedant-se la major part del benefici que neix de la feina diària dels seus treballadors i treballadores, i no ha volgut distribuir-los de manera més equitativa, doncs aleshores mires el món amb un pensament progressista, amb ulls d'esquerres. La desigualtat és inadmissible perquè uns pocs acumulen de manera injusta en les seves mans la riquesa que s'ha generat amb les mans de tothom, I sí, si et costa arribar a final de mes, és perquè els preus de les hipoteques o els lloguers, o de l'energia o dels productes bàsics els fixa una oligarquia que no té en compte les necessitats de les treballadores i els treballadors.
En democràcia, és ben sabut que “una persona, un vot". En el triangle de la imatge, 1) el treballador de fora, sense plat ni galeta, normalment no pot votar; 2) de gent rica que acumuli tantes galetes n'hi ha molt poca, són només una minoria; i 3) la clau està en el vot del treballador del país, que és la immensa majoria de les persones amb dret a vot. Així que tu que em llegeixes, segur que ets el treballador blanc del país que tens un plat i una galeta. I tothom, tothom, voldrà el teu vot. I tu, què penses sobre la desigualtat? Més encara, què penses sobre les causes de la desigualtat?
A casa nostra, tenim uns quants partits de dretes: Junts, Aliança Catalana, PP i Vox. En menor o major mesura i amb matisos, consideren que la desigualtat és inevitable i es deu al diferent esforç individual de cada persona i que, per tant, ningú ha de limitar les galetes que el senyor del mig acumuli, i et diran que tu només tens una galeta al plat per culpa del senyor que no té ni plat. Representen als acumuladors de galetes, però reclamen el teu vot... què només tens una galeta!. Les galetes, primer per als de casa! prioritat nacional espanyola o prioritat nacional catalana, que pel cas és el mateix. En les institucions, en els mitjans de comunicació, en les xarxes socials, tenen un missatge igual i repetitiu: si estàs malament, si només tens una galeta, la culpa és dels de fora! Si treballes però no tens galetes i et sents pobre, et diran que no miris amunt als acaparadors de galetes, sinó que miris avall, als miserables. Tu que votes, no qüestionis el capital: el conflicte és entre pobres i miserables.
A casa nostra, tenim uns quants partits d'esquerres: Comuns/Sumar, Esquerra Republicana, PSC/PSOE, Podemos, CUP. En menor o major mesura i amb matisos, consideren que la desigualtat és inadmissible i es deu a l'acumulació excessiva de galetes en poques mans en detriment d'un repartiment més equitatiu de les galetes (mitjançant impostos que financin serveis públics, per exemple, o mitjançant mecanismes públics de fabricació de galetes, posem per cas), i et diran (et diré!!!) que tu només tens una galeta al plat per culpa de les escassíssimes persones que acaparen milers de galetes al seu plat. Galetes per a tothom, en funció de les seves capacitats i les seves necessitats, independentment del seu origen! Si treballes però no tens galetes i et sents pobre, et diran (et diré!!!) que no miris avall, als miserables, sinó que miris amunt, als acaparadors de galetes. Tu que votes, no qüestionis els miserables: el conflicte és entre el treball i el capital.
I tu, què creus? La imatge és inevitable o és inadmissible? I això que creguis, serà el que decidirà bàsicament el teu vot?
Parlant de plats i galetes, i simplificant amb una situació extrema el conflicte social, he volgut plantejar una mena de "test bàsic" sobre les opcions polítiques de dretes i d'esquerres. I en comptes de dir "et sents de dretes o d'esquerres?", he volgut posar l'accent en allò que considero fonamental en política: el nostre primer problema és la desigualtat i la precarietat i la pobresa que genera, i el que hauria de determinar el vot és la nostra actitud envers la desigualtat creixent que caracteritza el nostre temps: ens hi resignem o la combatem? i a qui l'atribuïm?
I no és un tema menor. A les eleccions generals de 2027, el teu vot determinarà
- o obrir un nou cicle de governs de dretes, amb PP i Vox, que impulsarà mesures que afavoreixin a la minoria social amb més recursos (rebaixes d'impostos als rics, limitació de drets laborals, reducció de serveis públics, congelació de salaris i pensions... per finançar l'increment de despesa militar que exigiran els EEUU i acceptaran Feijóo i Abascal i per afavorir la iniciativa privada en àmbits com la sanitat, l'educació, l'habitatge, etc) a més de rebaixes de drets (de les dones, de les autonomies i nacionalitats, de les persones immigrants, de les persones LGTB, etc)
- o consolidar el cicle actual de governs d'esquerra, amb PSOE i els partits a la seva esquerra (esperant que no ens fotem un tret al peu...) que continuï impulsant i intensifiqui mesures que afavoreixin a la majoria social treballadora (que pagui més impostos qui més guanya, increment de drets laborals, defensa dels serveis públics, increment acordat amb agents socials de salaris i pensions, fer front a l'exigència trumpista d'increment de la despesa militar a costa de la despesa social, construcció pública d'habitatge assequible, etc) a més d'ampliació de drets (de les dones, de les autonomies i nacionalitats, de les persones immigrants, de les persones LGTB, etc)
Comentaris