Pere Codorniu, 105 anys de compromís i vitalitat!!!

Foto d'en Pere Codorniu per a la candidatura de Sant Feliu en Comú Podem de 2023.

Fotograma de la pel·lícula "Sis dies corrents"

"En Pere Codorniu surt en una pel·lícula!". Amb més de cent anys, en Pere ens va tornar a sorprendre: actor de cine! El vam poder veure a "Sis dies corrents", una de les triomfadores dels Premis Gaudí 2021. Una mostra més de la seva gairebé única i sempre envejable vitalitat!!!

Jo coneixia en Pere quan era un nen. En el Sant Feliu de la meva infantesa, a casa compràvem sempre a la botiga de queviures de ca la Júlia, al carrer de Baix, prop del que anomenàvem el corraló de can Rabassa, pel nom del forn de pa que hi havia a la cantonada del passeig Bertrand amb la carretera Laureà Miró, llavors "avenida del Caudillo". Quan tornava de ca la Júlia, a la vorera de davant de l'antiga capella de les Mercedàries, a la planta baixa de l'edifici on ara hi ha el Pande, sempre hi veia un home, amb bata blava, traginant atrafegat aquells vells aparells de televisió d'una profunditat avui inconcebible. Era ell, el senyor Codorniu, un dels pocs homes de Sant Feliu que arreglava televisors a finals dels anys seixanta i primers dels anys setanta. Aquell home de la bata blava ja tenia llavors entorn dels seixanta anys i una llarga i captivadora història. 

En Pere Codorniu Mitjavila va néixer a Sant Feliu el 6 de febrer de 1919. Va anar a l'escola de l'Ateneu, on va tenir com a professor l'estimat Mestre Esteve. El dia que es va proclamar la II República, amb dotze anys acabats de fer, en Pere estava fent d'escolà a la parròquia i, segons ell mateix diu, tots els nois van sortir a la plaça de la Vila per celebrar un esdeveniment tan important... fins que el vicari va sortir a renyar-los perquè, per a aquella església tan conservadora, no hi havia res a celebrar... Molt poc temps després, ja va anar a treballar en la fàbrica del cartró a les Begudes de Sant Joan Despí (on ara hi ha Solidança) on va entrar en contacte amb el potent moviment obrer anarquista de l'època. Tant, que al 1936, amb la revolució social que va respondre al cop d'estat franquista, va participar activament en la col·lectivització de la fàbrica. I al 1937, com a soldat regular de la lleva del 1919, va anar al front d'Aragó en defensa de la República. Després de la derrota a la Guerra Incivil, va poder tornar a Sant Feliu, però als 21 anys, quan li tocava anar a la mili, el van destinar a diversos camps de concentració durant gairebé cinc anys. Ell mateix ho explicava a aquesta entrevista de 2022 al Fet a Sant Feliu i també en aquesta altra de 2016, també al Feta. Un cop retornat a Sant Feliu, en Pere es va casar i va tenir dos fills, en Leopold (amb qui, tres dècades després, vaig treballar a la Matacàs) i la Carme. En Pere és avui, un avi molt estimat pels seus néts!

En Pere va ser sempre una persona culta i socialment activa, en una ciutat en què la vida oficial ignorava a tothom que no fos "afecte" al Règim. De la mateixa edat i una trajectòria política similar al Lluís Aznar, que també va formar part de les nostres candidatures i de l'Ascensi Martínez, company d'edat i trajectòria molt similar. Com ell, a primers dels anys setanta van reprendre activitat política, cultural, sindical i veïnal. En el seu cas, col·laborant des dels seus inicis amb l'Associació de Veïns Can Nadal. Això no va passar desapercebut per a un jove Àngel Merino, acabat d'arribar a Sant Feliu a meitat dels anys setanta. Fins al punt que, en les primeres eleccions municipals de 1979, el va "fitxar" per a la candidatura de la Organització d'Esquerra Comunista (coaligada llavors amb el Moviment Comunista de Catalunya). Va ser el número 4 de la candidatura que jo mateix vaig votar. Posteriorment, sempre va donar suport a les candidatures que hem encapçalat en Cesc,  l'Àngel, jo i la Lídia, i ha ocupat el 30è lloc de les llistes al 2015, el 2019 i el 2023.

En Pere Codorniu, la Joana Martínez i l'Àngel Merino, en un acte electoral a març de 1979. Foto de l'Arxiu Local i Comarcal.

Aquell home que tants anys va arreglar els televisors de mig Sant Feliu, continua sent avui, als seus 105 anys, un referent de moltes coses. En el seu vessant més personal, un exemple vivent dels resultats d'una vida sana i activa per a una longevitat plenament viscuda. En el seu vessant més cívic, un exemple també vivent del tipus de societat que hauríem pogut tenir si no haguéssim perdut la Guerra Incivil. En el seu vessant familiar, un home estimadíssim per la seva amplíssima família de nebots, renebots i cosins que li van fer una meravellosa festa d'homenatge al Casino quan va fer 100 anys, i a la qual vaig tenir l'immens honor de ser convidat i adreçar unes paraules de felicitació, reconeixement i agraïment. 

I en aquest escrit, orgullosament, les reitero: per tot els que ens has donat i tot el que en tot moment ens transmets i ens ensenyes, 105 miliions de gràces, Pere!!!!!