23-J, atenció a les conseqüències de la decisió final de Junts.

 

En aquest escrit al Facebook de l'endemà de les eleccions, vaig fer aquest resum d'urgència. S'hi poden seguir els comentaris. Resumint aquest resum: 

1. PP i Vox no sumen automàticament i no tenen aliats al Congrés: avui, no poden governar de cap manera.
2. PSOE i Sumar resisteixen bé, però han perdut escons necessiten ampliar aliances: poden governar amb el suport afegit de Junts als ja habituals.
3. Junts per Catalunya, òbviament amb la negociació corresponent, pot decidir si vota a favor de la presidència de Pedro Sánchez o si provoca la repetició d'eleccions, segurament a finals de novembre.

JxCat ha tingut menys vots que el PP i és la cinquena força política en vots a Catalunya. Amb una mica d'humilitat, haurien de veure que:

• en l'eix esquerra / dreta (simplificant en la dreta la permanent voluntat de rebaixar impostos i la prioritat de defensa de la sanitat i l'educació concertada amb l'argument de la llibertat d'elecció), Junts són minoria: 15 representants de dreta: Junts, PP i Vox davant de 33 d'esquerra: de PSC, Sumar En Comú Poden i ERC.
• en l'eix Catalunya / Espanya, Junts encara és més minoria: 26 representants d'una visió federalista dins d'Espanya (PSC i Sumar ECP, més de la meitat de la representació del poble de Catalunya en aquestes eleccions!), 14 partidaris de la independència (ERC i Junts, menys de la tercera part de la representació del poble de Catalunya en aquestes eleccions!) i 8 representants d'una Espanya fortament centralista i molt reticent o obertament contrària al mandat  constitucional de les autonomies (PP i Vox).

Amb les dades de diumenge passat, ningú està autoritzat a parlar en exclusiva en nom del poble de Catalunya. I menys encara qui ha quedat cinquè amb un 11,16% dels vots. S'imposen, per tant, el diàleg i la voluntat de construir acords de mínims per millorar Catalunya en els propers quatre anys, suposant que la legislatura fos completa.

Aquesta obvietat per a la immensa majoria dels electors i les electores catalanes (33 representants favorables al diàleg contra 15 contraris, si mirem les decisions dels darrers cinc anys), no ho és tant per als i les votants de Junts i per a l'abstencionisme independentista que s'ha mobilitzat aquest 23-J. Amb un 11,16% dels vots i amb una part indeterminable del  % de major abstenció respecte a 2019, JxCat no té la força per imposar les seves dues condicions per negociar: amnistia i referèndum d'autodeterminació. El seu electorat li exigeix una posició de força perquè és conscient que ara tenen una oportunitat d'or, la clau de volta de la situació. Però també tenen una mala peça al teler, que els obliga a valorar molt bé les conseqüències, per al seu partit i per a Catalunya, de la seva decisió final. Jo veig quatre escenaris possibles. 

Escenari 1: votar SÍ a Pedro Sánchez. Conseqüència 1: risc de ser considerats traïdors a la independència.

Si els i les set congressistes de Junts voten SÍ a Pedro Sánchez, estic segur que engruixiran la llista de traïdors per a la part més irreductible del seu electorat i del món indepe. Seran acusats de traïdors a l'1 d'octubre i al procés d'independència que el mateix president Puigdemont va impulsar.

Crec que el president Sánchez i els partits que li donen suport trobaran, en la negociació amb Junts, alguna solució jurídica amb efectes similars a l'amnistia, però de cap de les maneres acceptaran el referèndum d'autodeterminació. Abans aniran a eleccions. Sí que es pot plantejar, com defensem a Sumar En Comú Podem, una consulta a Catalunya sobre els acords a què s'arribi en la mesa bilateral de diàleg entre els governs d'Espanya i de Catalunya. Fa anys que jo defenso això. Però afirmar que en els propers quatre anys hi haurà referèndum d'autodeterminació acordat, és continuar enganyant a Catalunya. El referèndum no pot ser una línia vermella per a Junts, perquè portarà automàticament a noves eleccions.

Escenari 2: noves eleccions i govern PP+Vox. Conseqüència 2: risc de ser considerats traïdors a Catalunya.

Si els i les set congressistes de Junts forcen eleccions, és evident que tot els que es coneix com "el Madrid profund" (premsa de dretes, televisions privades, poders econòmics , sectors de la judicatura, sectors de l'alt funcionariat, etc) s'implicarà a fons perquè PP i Vox aprofitin l'oportunitat que Junts els regala. Que PP i Vox governin no és, evidentment, l'objectiu de la decisió de Junts, però hi ha moltes probabilitats que en sigui la seva conseqüència.

A més del fet que Vox ja va amenaçar en campanya amb mà dura amb Catalunya, les evidències de com han anat les primeres decisions dels nous governs de PP i Vox a Espanya són enormement preocupants. Ja no diguem els atacs frontals al català al País Valencià i a les Illes. Junts hauria obert la porta, sabent-ho, a una clara involució democràtica, al qüestionament i rebaixa constant de les competències de la Generalitat en tots els àmbits, a la desprotecció i retrocés de la nostra llengua i cultura, al retrocés en els drets laborals, socials i individuals que tant ens ha costat aconseguir. Seria molt pitjor, i no és certa la tesi suïcida de "com pitjor, millor". Per a mi, sería una traïció al 100% del poble de Catalunya que, n'estic segur, no deuen desitjar la major part d'aquest 11,16% del poble de Catalunya que ha votat Junts.

Escenari 3: forçar noves eleccions, govern PSOE+Sumar i Junts és més decisiu encara. Conseqüència 3: Junts recupera el lideratge de l'independentisme i pot reclamar eleccions anticipades a Catalunya.

La probabilitat d'aquest escenari existeix... però és molt incerta i, segurament, reduïda. Aquest és, per a mi, el resultat que Carles Puigdemont té preferentment al cap i el que vol considerar i temptejar fins a l'últim moment. En tot cas, sempre després de l'11 de Setembre. 

La "jugada" de repetir eleccions li sortiria rodona si s'evita novament un govern PP+ Vox i si Junts avança a ERC, i recupera la primera posició de l'independentisme, en la lluita inacabable i fratricida que hi ha en el seu sí. Una jugada rodona per a Junts.. però amb poques possibilitats. Per apostar a aquest escenari de manera conscient i volguda, crec que cal tenir algun tipus d'informació que justifiqui intentar jugar-hi. Òbviament, desconec en base a què es pot i es vol jugar aquesta carta, però em nego a creure que algú l'estigui barallant simplement a l'atzar.

Escenari 4: forçar noves eleccions, govern PSOE+Sumar i Junts ja no és decisiu. Conseqüència 4: risc de perdre molta força i credibilitat, tant al Congrés com a Catalunya.

Aquest no és el pitjor dels escenaris per a Catalunya, que sens dubte és el segon. Però seria un molt mal escenari per a Junts: muntar un sidral considerable per no aconseguir res i per perdre força i credibilitat en tots els àmbits, des de les institucions fins als mitjans i al carrer. Crec que Junts té al cap l'escenari anterior (evitar govern Feijóo, guanyar a Aragonès), però també hauria de considerar la possibilitat que el tret li surti per la culata.

I acabo com he començat, amb un resum resumit del resum si anem a noves eleccions cap a finals de novembre:

• PP i Vox encantats que Junts els regali gratuïtament una nova oportunitat,
• PSOE i Sumar inquiets per la incertesa però forts i tranquils davant el seu electorat per no haver acceptat el "xantatge" de Junts. Crec que, amb matisos, seria l'actitud dels aliats del mandat que acaba.
• Junts pregant a tots els déus perquè el resultat no comporti el retrocés en tots els àmbits que la seva decisió pot comportar, perquè no passi el que la seva decisió permet que passi. En aquest sentit, i si em permeteu la rima fàcil, el marron el té Puigdemont.