Cinc-cents anys: 1524-2024.

Com és sabut, l'any 2002 vam commemorar el Mil.lenari de Sant Feliu, els 1.000 anys de la primera aparició del nom actual de la nostra ciutat (en llatí, és clar: Sanctus Felicis) en un text escrit. En aquell món dels segles X i XI, devíem ser un llogarret amb una trentena de fogatges (cases, en el llenguatge medieval) dispersos, en la vall que hi ha entre Collserola i el riu. El nom d‘aquell lloc era encara el topònim romà (Ticianus, Micianus, Dicianus) que recordem avui a la plaça Dicià, al Mas Lluí. Un lloc amb dues capelles: la de Sant Feliu, que depenia de la parròquia de Sant Just Desvern, i la de Sant Pere, que depenia de la parròquia de Sant Joan Despí. Dues capelles on aquelles poques desenes de pagesos humils, amb la fe pròpia d'aquells temps, celebraven els seus esdeveniments vitals, cercaven respostes a les seves preguntes o consol als seus dolors i pregaven per superar les adversitats i per construir la millor vida possible en persona, en família i en comunitat. Res no se sap dels orígens d'aquella petita capella esmentada per primer cop al 1002: ni quan es va fer, ni per què es va dedicar a Sant Feliu, un màrtir del segle IV que, finalment no seria el patró de la ciutat a què va donar nom.

Aquell llogarret entre Sant Just i Sant Joan (que sí que ja eren parròquies als entorns de l'any mil), va anar creixent molt lentament. A l'any 1277 s’anomena per primer cop la capella de Sant Llorenç, dependent de la parròquia de Sant Just. No se sap quan ni per què, però durant el segle XIII la capella de Sant Llorenç substitueix a la de Sant Feliu... però, en canvi, el nom de Sant Feliu es manté i desapareix el vell topònim romà. Aquell petit poblet de les dues capelles va créixer especialment després de la terrible pandèmia de la pesta negra (mitjan segle XIV) i el sorgiment del comerç a les acaballes de l'Edat Mitjana, en un indret en terres molt fèrtils i molt a prop de la Ciutat Comtal, Barcelona, sempre cap i casal. Pels documents de finals del segle XV i inicis del segle XVI, se sap que Sant Feliu ja tenia més d'un centenar de fogatges i un nucli de població molt consolidat als entorns de l'actual plaça de la Vila. Els seus habitants van demanar al bisbat tenir una parròquia pròpia. En un procés que sabem llarg, al final ho van aconseguir. I d'aquelles dues capelles existents cap al 1500 (Sant Llorenç i Sant Pere), finalment, el 19 de març de 1524, el Bisbat de Barcelona va concedir el títol de parròquia a aquella petita església dedicada a Sant Llorenç, màrtir que es va convertir en el patró de la nostra ciutat. I va començar un llarg camí per anar fent, de mica en mica, una església més bonica, més gran, més solemne. Era, com deia, l'any 1524. I d'aquí tres anys en celebrarem, tant com poguem!, els cinc-cents anys de ser punt de pregària i puntal de comunitat. 500 anys!

Aquella església, amb petites remodelacions (la més important de les quals a l’any 1567) va marcar la vida d'aquell petit poble pagès durant més de 300 anys. Poc després que el tren i les primeres indústries arribessin a Sant Feliu a partir de 1854, el temple es va fer definitivament petit i se'n va fer una remodelació total. Era l'any 1862. I era el temple de les primeres fotografies que segueixen, i el que va ser malauradament i injustament cremat i enderrocat (i el que és pitjor, contraproduent per a la causa de la República) durant la revolució de juliol de 1936, després del cop d’estat feixista contra el govern democràtic i legítim de la República.

Església parroquial de Sant Llorenç, 1912-14. ACBL51-90-N-9262. Autoria: Lucien Roisin

Aquest era el Sant Feliu d'abans de la Primera Guerra Mundial. Amb motiu d'una industrialització creixent i de la neutralitat espanyola en aquella guerra, l'economia catalana va tenir un notable creixement als anys vint del segle passat, que també va arribar a la nostra ciutat. Només deu anys després de la foto, Sant Feliu va començar a canviar notablement: es va crear la Rambla al 1926, es va crear l'actual plaça de la Vila i l'actual edifici de l'Ajuntament, inaugurat l'any 1928. L'any 1923, quan es va crear la plaça de la Vila, la nostra parròquia lluïa així:

Foto trobada a Facebook, de l'Arxiu Gavin, al Monestir de les Avellanes.

Aquell any, 1923, encara no estava feta la torre del campanar, però ja se'n veia l'inici. Abans de juliol de 1936, la imatge de la parròquia, amb el bust de la República al davant i el campanar acabat, era aquesta:

Foto de l'article "La catedral de Sant Feliu", de Mn. Albert Ruiz Elias.

Després del cop d’estat del 18 de juliol de 1936, i en un context general molt anticlerical, un escamot de la FAI provinent de la Torrassa va cremar i dinamitar l'església. Jordi Amigó i Jordi Jiménez ho van explicar molt bé en aquest article del Fet a Sant Feliu. També a l'Arxiu Comarcal, he trobat aquesta fotografia, vista des del lateral del carrer del Torrent:

Foto ACBL51-9-N-648, cedida pels germans Oliveras a l'Arxiu.

Les obres de reconstrucció de la parròquia van començar al mateix 1939, any de la derrota de la democràcia. Segons molts testimonis orals encara vius, molta gent hi va col·laborar portant sorra i pedres del riu. Molt de mèrit... però poca qualitat dels materials. El temple es va acabar i va ser consagrat el 26 de maig de 1946, aviat en farà 75 anys. Aquesta foto de 1955 ja és molt semblant al temple actual, tot i que encara sense l'afegit del rellotge del campanar. 

Foto ACBL51-9-N-872 de l'Arxiu.

Acabo aquí la cerca de fotos: de 1955 ençà, tothom deu tenir imatges personals d'un temple que presideix la vida local des de fa més de 800 anys i que, des de 1524, és oficialment la nostra parròquia i, des de 2004, és també la catedral de la diòcesi de Sant Feliu.

És evident que el paper de l'Església catòlica en ple segle XXI, en un estat laic com el nostre, en un temps clarament descregut i refractari sovint a les fes, els valors i les conviccions amb què moltes persones vam néixer i crèixer, no és el paper que tenia fa 500 anys o fa tan sols 50. I està bé que sigui així. Aquella església que va celebrar el cop d'estat de 1936 es va acabar amb el Concili Vaticà II. La separació entre la vida política i la religiosa ha de continuar en tots els àmbits, però l'Església es manté majoritàriament respectuosa amb aquest principi, com hem vist en el debat recent sobre la Llei d'Eutanàsia o amb el reconeixement del mateix Papa Francesc a les persones que estimen persones del seu mateix sexe. Clar que queda molt per recórrer (sobretot en el paper de les dones a l'Església)... però també és molt el camí recorregut. També a Sant Feliu, també a la nostra parròquia.

En tot cas, la presència centenària d'aquest temple a la nostra ciutat tindrà un protagonisme i una celebració merescuda i destacada l'any 2024, d'aquí a tres anys. Crec que la ciutat s'hi ha de bolcar, s'hi ha de sentir involucrada i hi ha de participar. Ha de ser una celebració de les persones que tenim a la parròquia com el nostre espai de trobada en la fe de l'Evangeli, però també una celebració de les persones que coneixen i valoren el paper de la parròquia en la història de Sant Feliu i en el present de la nostra ciutat.

Aquest és simplement un article per aportar el meu primer gra de sorra per a aquesta celebració. Espero i faré tot el possible perquè la ciutat visqui amb intensitat la celebració dels nostres primers cinc-cents anys d'història!