Qüestió de prioritats (1/2): el meu mètode.

Tothom sap molt bé què és una "pluja d'idees" en qualsevol grup d'amics o reunió d'entitat o d'empresa: molta gent fent moltes propostes... que després cal ordenar i valorar abans de decidir. En qualsevol àmbit: des del nom que proposarem per al proper infant de la família, fins al lloc on anar de vacances, la llista de possibles proveïdors... o les inversions que considerem prioritàries en el pressupost municipal d'enguany.

A l'Ajuntament jo tenia un criteri clar de prioritats, que em ve de gust compartir. D'entre una llista normalment llarga de possibilitats en el tema que fos, en seleccionava inicialment deu. I després, cenyint-me a aquestes deu, feia aquesta classificació:

1. Només una proposta té, en aquest mètode que utilitzo, prioritat 1 (lo primero es antes!)
2. Dues propostes tenen prioritat 2.
3. Tres propostes tenen prioritat 3.
4. Quatre propostes tenen prioritat 4.

Aquest és el meu mètode per a establir les meves prioritats personals (en el proper escrit explico com l'aplico a la política), però és igualment vàlid per a establir prioritats de grup. En aquest cas, proposo un mètode molt operatiu i objectiu, que permeti recollir una quantitat indeterminada de propostes a debatre i valorar i decidir entre un nombre indeterminat de participants. En aquest cas, cada participant ha de fixar les seves prioritats donant una puntuació a les propostes en debat:

1. Donar 4 punts a només una proposta, la de la prioritat 1, la de "lo primero es antes".
2. Donar 3 punts a 2 propostes (la segona i tercera en ordre de prioritats)
3. Donar 2 punts a 3 propostes.
4. Donar 1 punt a 4 propostes.

En síntesi, cada participant en la decisió reparteix 20 punts d'acord amb les seves prioritats individuals. Recollint-les en un full de càlcul i establint la mitjana, és molt fàcil obtenir d'una manera clara i objectiva les prioritats de grup. Es veu molt clar en aquest exemple:

Per acabar aquesta explicació sobre com estableixo prioritats, recomano vivament una classificació encara més primària, però molt clara i que totes les persones que em coneixen saben que aplico constantment: el tall i la guarnició. En tots els temes, en totes les circumstàncies, sempre hi ha temes més rellevants i temes més secundaris: categories i anècdotes, o com li vulgueu dir. Jo sempre valoro quin tema és el tall i quins són la guarnició. No cal esforçar-se massa per saber què prioritzo...