1/2. El béisbol.

Dóna imatges certament precioses. Genera passions en milions de persones,  en moltes altres latituds. Les agendes esportives de grans ciutats, les programacions de moltes televisions, les reunions i sopars familiars davant la tele... es mouen a molts llocs segons el calendari de competicions del béisbol, sobretot les seves grans finals. Per a les persones a qui apassiona, el béisbol està clar que els és un gran al·licient o un motor important en alguns moments del seu dia a dia. Entenc que hi hagi grans discussions a les famílies entre les persones que vibren amb el béisbol i les que s'ho miren més de lluny. Em puc imaginar com s'estira els cabells algú per a qui el sistema de comptar punts és obvi... quan l’intenta explicar a qui no pot entendre de cap manera com es guanyen i perden els partits.

A mi, que tot just segueixo les classificacions dels equips principals de futbol (hi incloc el meu equip, l'Espanyol, malgrat tenir un peu a Segona...) i de bàsquet, i dels locals de fútbol, bàsquet, handbol i waterpolo, que fan una enorme tasca social, esportiva i educativa a Sant Feliu, que no tinc cap tradició familiar o esportiva amb l'esport del bat i la pilota, el béisbol em cau lluny. És evident que és un gran esport de masses i que té un gran poder d'atracció i de convocatòria en altres cultures esportives. Reconec el mèrit de les persones que treballen també aquí per fer-ne una opció esportiva més important, més destacada. Però em deixa fred. Respecto absolutament aquest esport i els seus i les seves incondicionals, sempre i quan no tinguin la pretensió de ser LA gran i única opció esportiva dels temps que ens han tocat viure. Tampoc segueixo amb massa interès les lluites entre els principals equips de béisbol i menys encara les cuites dels seus dirigents i jugadors. N'hi ha que admiro perquè fa anys i panys que practiquen aquesta opció esportiva... però desconfio instintivament dels polls ressuscitats recents: té raó la dita quan afirma que piquen més que els altres.

Doncs això... que em deixa fred... que no sé..... que no m'acaba de fer el pes...... que hi ha tantes altres i tan bones opcions esportives.....

Què voleu que us digui.... Doncs que amb l'independentisme em passa com amb el béisbol: fredor, però respecte.