19/02/17: inauguració de la nova seu de la Creu Roja a Sant Feliu i 99 anys d'agraïment!
Aquest matí s'han inaugurat les noves dependències de la Creu Roja a Sant Feliu ubicades a la piscina de l'Escorxador. Ha estat una inauguració emotiva, que ha començat amb la presentació del video adjunt, i les intervencions del president local, Ángel Sánchez, el president provincial, Josep Quitec (que talla la cinta a la foto), la regidora Lourdes Borrell i jo mateix, en un acte conduït pel vicepresident local, Pedro Gómez. Els Castellers de Sant Feliu han alçat dos pilars de 4, un dels quals aixecat per sota, donant rellevància i solemnitat a l'acte.
El video resumeix la trajectòria de la Creu Roja a Sant Feliu, de la qual l'any que ve celebrarem el Centenari. Fins a 1980, eren a la planta baixa de l'Ajuntament; fins a 2002, van ser a la cantonada de Pi i Margall amb passeig Bertrand, davant del Coro i aquell any es van traslladar a l'entrada de l'antic Escorxador, des d'on s'han traslladat a la seva ubicació actual i definitiva:
La meva intervenció ha estat carregada d'agraïment. Agraïment de ciutat i, per acabar, agraïment personal. He expressat agraïment pel doble vessant de la Creu Roja, de la Mitja Lluna Roja: la intervenció humanitària arreu del món en conflictes bèlics o situacions d'emergència, i la intervenció cívica i social a la nostra ciutat. 99 anys de sàvia combinació entre acció global i acció local, que he volgut destacar:
- Gràcies per l'acompanyament i la protecció en tantes activitats de ciutat: cavalcades, festes de tardor, Castellers,...
- Gràcies per atendre a la nostra gent gran que viu sola, pel banc d'aliments, sempre coordinats amb els serveis socials,
- Gràcies pel treball en la protecció de les dones víctimes de violència masclista, per la coordinació amb la policia local,
- Gràcies pel foment del voluntariat, de la solidaritat, de la participació, per la col·laboració amb totes les entitats de Sant Feliu
- Gràcies per les campanyes solidàries, des de les de recollida de joguines fins a les emergències internacionals, sempre actius dins del Consell solidari.
- I gràcies, finalment, pel treball conjunt d'atenció a les persones refugiades, més de 500 des de 2004, construint la ciutat solidària i acollidora que volem ser, com ja vaig explicar en aquest escrit. Una experiència sòlida sobre la qual ampliar la solidaritat cap a les persones refugiades que ahir mateix expressàvem centenars de milers de persones a Barcelona:
I l'agraïment personal, íntim, familiar. A l'abril de 1939, un voluntari o una voluntària de la Creu Roja (no identifico la signatura), va informar a la meva àvia Montserrat que el seu marit, el meu avi Narcís, estava viu i preguntava pels seus: ella mateixa, i els seus fills Lluís (el meu pare, amb 8 anys) i Elies (el meu tiet, amb set mesos). Després de la nostra derrota i l'èxode republicà del gener, el meu avi va estar internat a Sant Cebrià, un dels camps de refugiats a les platges del Rosselló, i aquella persona voluntària de Creu Roja va acabar amb les setmanes d'incertesa sobre la vida o la mort del meu avi. Els meus avis mai no gosaven parlar de la Guerra Incivil, i només fa tres o quatre anys, remenant papers vells de la meva àvia, que aquest document va caure a les meves mans:
Comentaris