Més enllà d'obres d'estiu i millores puntuals, cal revisar la mobilitat i l'aparcament al centre.

Fins al 30 de novembre, com ja deus saber, es poden votar les obres d'estiu de l'any 2017. Però hi ha àmbits i projectes de ciutat que han d'anar més enllà de millores puntuals. Avui en vull parlar d'una. Aquesta imatge en delimita l'espai: una mena de triangle rectangle de línies corbes en què, a l'esquerra de la foto hi veiem el passeig Nadal i el carrer Joan Batllori, que uneixen l'estació amb la carretera, a la part superior hi veiem el carrer Jacint Verdaguer entre la mateixa estació i també la carretera, i la hipotenusa, el costat llarg, és el tram de Laurèa Miró que va des del pont de la via del tren fins a Joan Batllori, és a dir, per entendre'ns, al Casino.

En aquest espai central de la nostra ciutat, ja hi va haver, en els anys noranta, una primeres passes en el camí que vull plantejar: la peatonalització de la plaça de la Vila, d'un tram del carrer Pi i Margall i del carrer Joan Maragall. Després, s'han fet millores de manteniment o de supressió de barreres arquitectòniques, però no s'ha fet una reflexió a fons de la seva configuració de conjunt i de futur atenent a dos paràmetres que sempre exposo i que considero bàsics: el centre de ciutat com un espai clau de foment del comerç i la cultura, i una concepciø de l'espai půblic que prioritzi aquestes activitats i, per tant, repensi i reordeni la circulació i l'aparcament.

Estic convençut que cal pensar, en aquest punt tan neuràlgic de Sant Feliu, un nou àmbit de Pla director del Centre, com la que va dirigir la reforma, ja acabada, del conegut com a Eixample de Sant Feliu. Un nou pla director que ja he suggerit en algun altre escrit, com quan parlava de la necessitat d'una concepció radicalment diferent d'un carrer tan transitat com el carrer del Torrent, oficialment conegut com Torras i Bages, que té unes voreres inadmissibles en el plantejament que acabo de fer. Un nou pla que haurà de completar la millora en aquest àmbit que comportarà l'ampliació de la plaça Lluís Companys.

Un nou Pla director del centre que, des d'Iniciativa i Esquerra Unida plantejarem debatre i acordar en aquest mandat, per tal de fer-lo part central del pla d'inversions del proper. Unes inversions que caldria fer en les fases que de manera compartida abordem i que, al meu parer, podria anar més o menys per aquí:
  • com a requisit i fase prèvia, l'asfaltat, senyalització i millora d'accessos de l'aparcament de l'antic camp de futbol de la Rambla,que està just a tocar d’aquest àmbit..
  • pensar quins carrers han de ser peatonals (amb plataforma única i sense circulació ni aparcament). Per a mi, amb claredat, Vidal i Ribas complet i el tram de Pi i Margall que arriba fins al Coro.
  • pensar quins carrers han de continuar tenint circulació de cotxes, però no aparcament. Per a mi, amb claredat, el carrer Sant Llorenç i el carrer Torras i Bages, incloent el darrer tram de Joan Maragall. També, encara que no estigui dins l'àmbit de què parlo, el carrer de Dalt, en el tram entre el Cinebaix, per entendre'ns, i el Parc Nadal. L'espai que avui ocupa l'aparcament s'ha de repartir en eixamplar voreres, posar-hi arbrat i convertir-les en passejos amables i més aptes per al comerç que no en simples carrers de pas.
  • pensar quins carrers han de continuar com ara, amb circulació i aparcament. Per a mi, els passejos Nadal i Bertrand i el carrer Pi i Margall des del Coro fins al carrer Jacint Verdaguer, és a dir, fins a la via.
Crec que la configuració de la ciutat de futur que volem s'ha de fer amb moltes veus, molta informació i amb el temps suficient. Crec que, a punt d'arribar a la meitat d'aquest mandat 2015-19, ja hem de començar a pensar en els objectius i reptes principals que ens volem plantejar com a ciutat per als mandats que vénen, que no n'hi ha prou amb una visió curt-terminista, sinó que cal mirar més enllà, amb una màxima que jo tinc sempre present: "vista llarga, passa curta". Crec que ja tenim l'instrument per iniciar (que no per acabar) el debat: el Consell Assessor d'Urbanisme, on estan representats tots els grups municipals, les associacions de veïns i tècnics de l'Ajuntament i independents que coneixen bé la ciutat i els condicionants i les conseqüències de cada decisió que es prengui. Així que... ens hi posem?

Comentaris

Anònim ha dit…
mmmhhhh....
Utilizando el lema de la guardia civil...
'una màxima que jo tinc sempre present: "vista llarga, passa curta"'

Aunque hay que tener en cuenta que el lema de la guardia civil era:
"Vista larga, paso corto y mala leche"

Así que ni tan sólo se lo sabe bien.

Propuesta, aparcamiento en semi batería en el paseo nadal, y hacer esta calle de un solo sentido, de la Laureà Miró hacia la estación (y el aparcamiento dejarlo en la parte derecha que hay muchos menos vados.

Saludos (normales, sin lemas de ningún tipo que pueden malinterpretarse...)
Hola,
Tiene razón, ni tan solo me sé bien el lema de la Guardia Civil. Ni tengo por qué saberlo (vamos, digo yo).
Lo que sí tengo muy claro es mi idea del sentido de la política, que expreso en este artículo de mi blog, y del que he extraído mi lema:
http://jordisanjose.blogspot.com.es/2012/08/politica-gestionar-el-que-es-possible.html

Admito la coincidencia, que no me preocupa lo más mínimo.

Salud y República (en mi caso, Tercera, Española y Federal)!!!
Anònim ha dit…
Hola Jordi,
Buscant altra informació arribo a aquest post teu i em pregunto... On aparcarem els veïns i veïnes del Centre si feu tot això que dius? Si ara ja és difícil... Subvencionareu el lloguer de pàrquings privats? Fareu una zona blava amb preus i amb horaris acords a les necessitats reals? Entenc que una ciutat és més bonica sense cotxes aparcats, però em sembla injust el tracte a l'aparcament públic, que cobreix necessitats reals dels ciutadans també. Pàrquings de motos buits, bancs per seure a llocs surrealistes on no seu ningú i podrien aparcar dos cotxes, reordenacions sense sentit, zones blaves buides que no serveixen pel que se suposa que estan pensades... En fi, espero assabentar-me si feu procés participatiu per poder explicar-vos la meva experiència, si serveix d'alguna cosa. Gràcies.