Cal fer front a qualsevol estratègia de confrontació entre santfeliuencs. Sant Feliu, un sol poble!

Aquesta era la imatge de la façana de l'Ajuntament el divendres, 5 de novembre, a les nou del vespre. Al segon pis, penjant de la finestra del despatx d'ERC, una estelada; penjant de les finestres del balcó de Ciutadans, dues banderes cosides d'Espanya i de Catalunya. Al primer pis, al balcó, com sempre, les tres banderes oficials. Malauradament, en una de les finestres de la sala de plens, la bandera lila de dol per la mort d'una dona víctima de la violència masclista.

Faig una mica de cronologia del divendres. A primera hora del matí, surt la notícia que l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, és detinguda per no haver retirat l'estelada del balcó del seu Ajuntament. Veig la notícia de "La Vanguardia" i immediatament manifesto el meu rebuig a la detenció:


Al llarg del dia, però, les informacions es van concretant. I les coses ja no eren el que deia el titular de la notícia del matí: en dues jornades electorals (27-S i 20-D) l'alcaldessa s'havia negat a retirar l'estelada del balcó i, posteriorment, s'havia negat a anar als jutjats quan la van convocar per declarar sobre aquesta qüestió. Els Mossos no la van detenir perquè no retirava l'estelada, sinó que la van portar a declarar al jutjat perquè no havia fet cas de citacions judicials anteriors. A mitja tarda, jo escrivia això al meu mur, penjant del mateix fil:

Durant tot el divendres, ERC i altres organitzacions van convocar a concentracions davant tots els ajuntaments a les set del vespre. Si hagués estat una detenció relacionada amb l'estelada, jo hi hauria anat: és el que creia al matí i, tot i que no comparteixo l'objectiu polític de la independència i molt menys el mantra d'un inexistent mandat democràtic quan no es té ni el 50% del vot popular, la llibertat d'expressió és un dret que passa per damunt de qualsevol discrepància política. Però, a les set del vespre, ja se sabia que no era això: era, en la meva opinió, una campanya de victimització per demostrar un nou atac al procés que, al meu parer, era inexistent: si en un dia d'eleccions hi hagués hagut una estelada a l'Ajuntament, jo ho hauria denunciat a la Junta Electoral de Zona perquè, en una jornada electoral, s'afavoreixen els partits que s'identifiquen amb l'estelada i es discrimina als altres. Algú s'imagina una bandera roja a l'Ajuntament? I més en dia d'eleccions? Per descomptat, no vaig anar a una concentració basada en una interpretació política interessada i magnificada dels fets del matí.

Poc després de les set, ERC penja una estelada de la finestra del seu despatx. Al cap de mitja hora, em diuen que hi ha, a manera de rèplica, una espanyola a la finestra del despatx de Ciutadans. Immediatament decideixo que no permetré guerra de banderes a un Ajuntament que és i ha de continuar sent de tothom. Faré front a qualsevol estratègia de confrontació a la nostra ciutat.

A les nou del vespre, anava al sopar de l'AVV Roses de Llobregat i vaig fer la foto que encapçala aquest escrit. Consulto la meva decisió amb els meus companys de coalició i amb els socialistes, socis de govern, que comparteixen el meu punt de vista. Finalment, dono  l'ordre personal i directa que, abans de tancar l'Ajuntament, es retirin totes les banderes que no estiguin als màstils i que no tinguin, darrera, un acord de ple, com és el cas de la bandera lila cada vegada que s'assassina una dona. Cap a les onze, ja no hi havia cap bandera al despatx d'ERC ni al despatx de Ciutadans. Ho explicava de seguida al meu mur de facebook:


Sé que els d'ERC s'han enfadat. He vist en un mur dels seus murs de facebook que es queixaven que jo havia fet retirar l'estelada, ometent és clar que també havia fet retirar l'espanyola. En un dels comentaris, un altre deia "Amb un alcalde espanyol que vols esperar". No sé com interpretar-ho: si no ets indepe... ¿ets... espanyol?. No havíem quedat que, per damunt de tot, havíem de ser un sol poble? Bé, què hi farem. Jo, que el conec i m'ho he pres en broma, hi he ficat cullerada: "deus voler dir, "un alcalde de l'Espanyol".

Bromes a part, aquest és el capteniment que tindré en tot moment. Jo no vaig votar ni la Constitució al 1978 ni l'Estatut al 1979: vaig seguir la consigna del Moviment Comunista de Catalunya: "Per la República, abstenció". Tothom sap que al ciutadà Jordi San José l'actual bandera de l'Estat no li agrada perquè és, simplement sense gallina, la bandera del bàndol que va acabar amb el govern legítim de la II República, i jo aspiro democràticament a la Tercera. Però tothom sap també que el poble espanyol, català i santfeliuenc va votar massivament i lliurement a favor de la Constitució de 1978. En conseqüència, tothom sap també que a l'Ajuntament onegen les tres banderes oficials i que l'alcalde de Sant Feliu, que ho és de TOTA la ciutadania, acata i farà acatar la Constitució Espanyola de 1978 i l'Estatut de Catalunya de 2006, de la mateixa manera que acataria i faria acatar la constitució que, en qualsevol escenari de futur, fos refrendada a les urnes i vigent en cada moment. I, tornant al ciutadà Jordi San José, em deixaré la pell per canviar als parlaments (no per desobeir de cara a la galeria) la legislació vigent, sempre amb un mateix i immutable objectiu: una societat on hi hagi igualtat de drets, deures i oportunitats per a totes les persones que hi conviuen, una societat sense més confrontacions identitàries que les que, com solia dir la primera directora general de Política Lingüística, sra. Aina Moll, es tenen en un bar o dinar familiar per ser de diferents equips de futbol.