20-D: en comú, amb més iniciativa, amb una esquerra més unida, podem!

Falta només un mes per a les eleccions generals del 20 de desembre. Només 30 dies per fer fora al PP del Govern de l'Estat: compto els dies perquè passin al llibre de la història en el capítol dels malsons! El 20-D podem fer fora al PP, i podem contribuir a un canvi de govern que posi les polítiques socials al centre del futur govern d'Espanya. Les eleccions del 20-D són importantíssimes i tanquen un any en què hi ha hagut tres eleccions claus: les municipals del 24 de maig, les catalanes del 27 de setembre i les generals del 20 de desembre.

Un any decisiu, un temps farcit de contradiccions i esperances, en què molta gent torna a dir que és imprescindible la unitat de l'esquerra. Entenent l'esquerra amb un sentit ampli: l'opció conscient dels homes i les dones que no es resignen davant la desigualtat social i aspiren a una societat justa per a tothom, assumint que això és impossible en una situació com l'actual, en què els poders econòmics actuen al marge dels representants democràtics de la ciutadania i amb l'objectiu exclusiu de guanyar quants més diners millor. L'esquerra que, matisos apart, se situa en el gran corrent històric de la lluita per la llibertat, la igualtat i la fraternitat... per més que històricament ha tingut fractures continuades i diverses en múltiples organitzacions que han posat molt més l'accent en els matisos que diferencien que en les bases comunes que ens uneixen.

Jo mateix he escrit diverses vegades sobre aquests temes: aquí, sobre la necessària unitat de l'esquerra, i aquí, sobre la necessària existència de les organitzacions polítiques. Ambdues necessitats (la de l'organització i la de la unitat) són percebudes i compartides per molta gent, cada cop més desanimada davant el fet que se'n parla molt més que no se'n fa. Conscients d'això, la X Assemblea Nacional d'ICV (Viladecans, abril de 2013) es va fixar com a prioritat i com a objectiu per al cicle electoral que s'acostava (europees de 2014 i municipals, catalanes i espanyoles de 2015) ajudar a construir una alternativa electoral amb voluntat de ser majoritària, de guanyar: en vam dir "confluència amb les forces polítiques que apostin, com ICV, per la democràcia econòmica i la justícia social". Per anar a les eleccions, però no només per anar a les eleccions: amb voluntat d'una aliança unitària que anés més enllà de les quatre eleccions immediates i que fes possible una majoria social sobre la qual construir una majoria electoral. Més o menys, com la Syriza grega o com el Frente Amplio d'Uruguai, els representats dels quals van ser els més ovacionats aquell abril a Viladecans. La "confluència" ha estat, des de llavors, una paraula sempre present en els discursos i les propostes d'Iniciativa. Fa uns mesos, després de l'èxit de Barcelona en Comú a les municipals de la capital catalana i de "las alcaldías del cambio" des de Càdiz a Madrid, des de València a Santiago, els mateixos Joan Herrera i Dolors Camats van fer aquest article a "El Períódico", que continua essent d'obligada lectura. Crec que queda clar, en conseqüència, que jo sóc decididament favorable a la configuració d'aliances, a la confluència, de diferents forces d'esquerra en base a un programa comú de transformació social, és a dir, de lluita per la igualtat de rets, deures i oportunitats i per la millora de les condicions de vida de la gent treballadora.

A molts municipis catalans, les candidatures "En comú", com a Barcelona, van ser les primeres candidatures de confluència, amb la participació d'ICV en moltes ciutats (com ara la mateixa Barcelona) però també amb altres municipis on vam ser candidatures confrontades (com ara, a Sant Feliu, la candidatura de Junts per Sant Feliu), amb uns resultats globalment molt positius. Després, a les catalanes del 27 de setembre, amb el nom de Catalunya Sí que es pot, vam anar junts ICV-EUiA amb Podem, però sense Barcelona en Comú. El resultat va ser discret, clarament per sota de les expectatives que hi teníem. Va ser la descoberta de Lluís Rabell com a un gran candidat a la presidència de la Generalitat, però van faltar mans importants per a la gran tasca que ens havíem proposat. Ara, a les espanyoles del 20 de desembre, hi tornem a tenir totes les mans: Iniciativa, Esquerra Unida, Podemos, Equo i Barcelona en Comú. Una candidatura que encapçalarà Xavier Domènech i que tancaran l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la nostra coordinadora nacional, Dolors Camats. El nom de la candidatura és En comú, podem.

Units, en comú, estic convençut que podem tenir una gran representació al Congrés dels Diputats: treballarem a fons perquè a Madrid hi puguin anar en Josep Vendrell, el nostre secretari general i candidat número 3, i la Pilar Eslava, regidora del Prat, gran lluitadora pels drets socials, laborals i de les dones, i candidata número 13. La setmana passada, vam començar la preparació del programa electoral, i dilluns passat la candidatura es presentava públicament.

Ara, a treballar de valent per fer un gran resultat el 20-D! Sóc conscient de les limitacions del camí que hem emprès a favor de la confluència (noms diferents a cada elecció, candidats molt bons però poc coneguts, segon pla per als homes i dones d'ICV i d'EUiA,...), però també sóc conscient i estic convençut que és l'únic camí coherent i imprescindible. Restar-ne al marge trairia la nostra pròpia història, però és evident que, amb la vista posada al futur, hi ha un important marge de millora que caldrà concretar.l
Perquè, ara, el que toca és explicar, explicar, explicar que en comú, amb més iniciativa, amb una esquerra més unida, podem recuperar drets socials, podem millorar serveis públics, podem avançar cap a una democràcia més real... perquè és un somni, un canvi, un camí que no s'atura!