Dues mocions al ple de juny: sobre independència i sobre República.
Però hi va haver el debat de dues mocions que voldria comentar de forma separada:
- una moció de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb el suport d'ERC, CiU i SI per demanar la incorporació de l'Ajuntament a l'Associació de Municipis per a la Independència (AMI).
- una moció d'ICV-EUiA-ISF i PSC per demanar un referèndum sobre el model d'Estat, amb motiu de l'abdicació de Joan Carles I i la proclamació de Felip VI com a rei d'Espanya.
La petició que l'Ajuntament s'adherís a l'AMI ja es va produir en el ple de novembre de 2011, llavors amb una proposta d'ERC i de CiU. La moció no es va aprovar: va tenir deu vots negatius (PSC i PP), quatre positius (CiU) i set abstencions (les nostres). En aquest escrit ja vaig explicar les raons del nostre posicionament. Continuen sent les mateixes: ICV-EUiA estem rotundament a favor que el dia 9 de novembre la ciutadania voti sobre la configuració o no de Catalunya com a estat propi i la seva vinculació o no a Espanya, però estem plenament convençuts que l'Ajuntament no s'ha de posicionar sobre les diverses opcions que es poden plantejar el 9-N. Estic convençut que hi ha una intencionalitat política en alguns sectors per identificar dret a decidir amb independència, quan aquesta serà simplement una de les opcions legítimament democràtiques sobre les quals la ciutadania s'haurà de definir. Jo, per exemple, he explicat sovint en aquest blog que la meva opció el 9-N serà la que consideri més ajustada al meu horitzó de República Federal d'Espanya, com ha estat històricament la posició del PSUC. El vot al juny de 2014 va ser el mateix que al novembre de 2011 i el ple va rebutjar adherir-se a l'AMI.
Justament en relació a la República va girar la segona moció en debat. Per la importància que li atorgo, la vaig defensar jo mateix, en termes molt similars als que fa servir la Mafalda en la reflexió que es pot veure en la vinyeta que he adjuntat. La gent d'ICV-EUiA no discutim que la monarquia constitucional no sigui una forma legítima de democràcia representativa. Seria absurd fer-ho: hi ha diverses monarquies parlamentàries refrendades per la seva història (totes les que queden han lluitat contra el feixisme i el nazisme, i no estan en discussió en els seus respectius països) o bé pel pronunciament explícit de la ciutadania en referèndum (si no m'erro, en els països nòrdics). El que discutim és que la continuïtat de la monarquia es pugui basar en la continuïtat del pacte constitucional de 1978. En aquells moments, tot i que crec evident que les lluites obreres i de les organitzacions de l'oposició van fer impossible la continuïtat del règim franquista i van forçar la legalització de totes les forces polítiques, també crec evident que el soroll de sabres als quartells (que es van fer absolutament evidents només dos anys i mig després, al 23-F) va fer impossible el debat sobre la forma d'Estat. La Monarquia la vam acceptar (jo no: al referèndum de la Constitució em vaig abstenir, seguint la consigna del Moviment Comunista i l'Organització d'Esquerra Comunista, "Per la República, abstenció!) no per convicció entusiasta en la dinastia dels Borbons, sinó perquè era el màxim que en aquells moments es podia assolir. Insisteixo: en aquells moments. Jo no sóc dels que fa una lectura crítica de la Transició: és molt fàcil fer-la ara, però el que és evident és que les circumstàncies a 2014 no són les de 1978, afortunadament per a tots. La Monarquia constitucional ha de tenir, si aquesta és la voluntat del poble, legitimitat democràtica, vot popular. Per això, el Ple de l'Ajuntament va aprovar la petició de la convocatòria d'un referèndum sobre Monarquia o República, que és possible mitjançant la reforma de la Constitució vigent.
I per coherència amb el punt anterior, quan es convoqui el referèndum, l'Ajuntament, com a institució del conjunt de la ciutadania, no haurà de prendre posició. Personalment, tots i cadascun, sí, és clar. I la meva opció llavors serà també, de forma coherent amb el que he dit abans, la República Federal d'Espanya. Suposo que aquesta era també la idea amb què José Antonio Labordeta va escriure el seu Canto a la Libertad.
Comentaris