8 d'abril de 2014, 19:30, Sala Ibèria: concessió de la Medalla de Sant Feliu a Agustí Vilar.
Però, de tant en tant, algun d'aquests cent arbres que creixen, ho fa d'una manera especial. Sovint per la importància de la seva presència, sovint per les circumstàncies en què li ha tocat créixer. Aquests arbres que creixen, dins el nostre paisatge humà quotidià, es mereixen una consideració especial, un reconeixement col·lectiu, un homenatge.
Aquest és el cas de l'Agustí Vilar i Martínez, l'Agustí. Una persona clau en la vida de la ciutat, per les dues raons que en el paràgraf anterior esmentava: per la importància de la seva tasca (la que ha fet fins ara i la que continuarà fent) i per les circumstàncies en què l'ha duta a terme (en la seva situació de ceguesa i sordera).
L'Agustí és i serà activista de totes les causes que mereixen la pena i creador infatigable en totes elles.
Activista i creador en el camp de la cultura, en el doble vessant de poeta (entre altres, va guanyar el Martí Dot de 1979, al qual jo també em vaig presentar... i vaig quedar darrera seu...) i d'impulsor i motor de les iniciatives culturals a Sant Feliu, que van començar amb el Congrés de Cultura Catalana, van continuar sent un dels primers impulsors de Can Ricart com a Casal municipal de Cultura i s'allarguen fins avui amb l'organització del Premi Martí Dot i les tertúlies literàries de la Biblioteca Montserrat Roig.
Activista i creador en el camp de l'ensenyament, en què va començar donant les primeres classes de català al llavors Colegio Modelo (avui Escola Falguera), impulsant el reciclatge de professors de català, i totes les activitats en suport de l'escola catalana, fins que per raó de les seves dificultats de visió i oïda ho va haver de deixar.
Activista i creador en la política i els moviments socials, incorporant-se des de molt jove a les organitzacions polítiques d'esquerra, a les quals continua fent costat, participant en la creació de l'Associació de Veïns de Can Calders quan vivia a aquell barri, o de Can Nadal quan hi va anar a viure, i en totes les reivindicacions en defensa dels drets socials, els serveis públics i la igualtat de drets i oportunitats per a totes les persones.
Activista i creador en la lluita per la igualtat de drets i d'oportunitats per a les persones amb alguna discapacitat. L'Agustí es va saber enfrontar a la difícil situació de greu disminució de pèrdua de dos sentits tan bàsics com la vista i l'oïda. Sap de la dificultat, sobretot d'ànims, de tenir una actitud positiva i de superació on seria comprensible que l'haguessin vençut l'abatiment i el desànim. Avui, és un membre actiu de l'ONCE i de l'Associació Catalana per a la Integració del Cec, i les seves aportacions són fonamentals, per exemple, per anar suprimint les barreres arquitectòniques i de mobilitat a la nostra ciutat.
Al març de 2012, en un acte poètic a la Torre del Roser organitzat conjuntament per l'USLA i per la Biblioteca Montserrat Roig, on prop d'un centenar de persones van gaudir de l'obra poètica de l'Agustí, algú va proposar la idea que la ciutat li reconegués la seva tasca i la seva trajectòria. Aquesta petició es va formalitzar a principis d'any, i el ple de l'Ajuntament la va aprovar per unanimitat el passat 27 de març.
Demà, a la Sala Ibèria, tot Sant Feliu li retrà un merescut homenatge. A mi, que el conec des que ambdós anàvem junts a la mateixa classe dels Padres des dels set anys, em fa una il·lusió molt especial.
I si no coneixeu qui és l'Agustí, aquí ell mateix es presenta, tal com raja i tal com és, a la targeta de des/crèdit del seu propi blog. Amb totes i amb tots vosaltres, l'Agustí Vilar!
Comentaris