Criteris i visió de futur per al riu i l'horta a Sant Feliu.

Foto de bing.com/maps

Sant Feliu té un terme municipal de gairebé 12 km2. D'aquests, gairebé 4 estan constituïts pel casc urbà i el sòl qualificat com a urbanitzable (Estudi demogràfic de Sant Feliu, 2006, Pàgina 7). Tenim, doncs, una mica més de 8km2 de sòl protegit, repartits entre Collserola (entorn de 6km2) i el Parc Agrari del Llobregat (entorn de 2km2). Si no recordo malament, em sembla que no he parlat en cap moment ni d'aquests 2km2 fins al riu, ni d'aquests 6km2 de Collserola, si no és pel que fa referència a la modificació de PGM que afecta els barris de Mas Lluí i les Grases i que en aquests moments està aturada.

M'agradaria pensar en veu alta en relació a la zona agrària del nostre terme municipal, la que hi ha entre el carrer del Pla i el riu Llobregat. Pensar en veu alta sobre el seu paper actual i futur, i sobre la vinculació d'aquest espai natural a la nostra ciutat i el seu gaudi i ús per part de la ciutadania. Pensar en veu alta reconeixent que no ha estat, en cap dels governs precedents, un tema sobre el que hi hagi hagut criteris i línies d'actuació clars i sostinguts en el temps. En conseqüència, tenim un espai agrícola notablement deteriorat, sovint desconegut per la ciutadania, i amb un futur no gaire clar si no ens hi posem de seguida. I hem decidit posar-nos-hi, amb dos criteris centrals: la preservació de l'espai natural i el seu coneixement i valoració per part de la ciutadania.

1. Preservació de l'espai natural vol dir sostenibilitat econòmica de l'activitat agrícola.
Aquesta és una de les afirmacions centrals de la Unió de Pagesos i del Consell Municipal Agrícola de Sant Feliu, en què, com en tots els consells, hi ha representació de tots els partits polítics municipals.  I també una voluntat clara del Parc Agrari de què formem part. Més encara quan, amb el rebuig a Eurovegas i la defensa de l'entorn natural, cal un esforç conjunt i clar per garantir la seva viabilitat econòmica. No n'hi ha prou, diuen i amb raó, amb declaracions d'intencions i amb bones voluntats.

Estem completant un pla de treball, que acabarem de concretar en el marc del Consell Agrícola, d'una banda, i amb els responsables del Parc Agrari de l'altra, i que aprovarem finalment en el pla municipal, que tingui quatre grans línies de treball.

La primera, de retrat del moment en què ens trobem. A partir del registre actualitzat de les propietats del sòl, la identificació de l'estat de les explotacions agràries i de les seves expectatives, per tal d'iniciar un camí de represa i consolidació del màxim d'activitat agrària a l'horta.

La segona, de defiinició, informació i aplicació de criteris de disciplina. Hem de donar la volta a una situació de passivitat que ha durat molt temps, en què, si continuéssim sense fer res, el sòl agrícola es convertiria en centenars de microparcel·les de caps de setmana, que suposarien la fragmentació i la privatització dels espais de conreu i la desaparició de l'activitat agrària.

La tercera, de consolidació i afavoriment de les explotacions en funcionament. Amb prioritats clares d'utilització dels camins, dels horaris de reg, de protecció dels camps. Treballant, sobretot, per a la detecció de les oportunitats de creixement i recuperació de conreus.

La quarta, de potenciació i difusió del consum de quilòmetre zero. Això ha implicat, de moment, l'autorització del Mercat de Pagès al local del sindicat (a la plaça de l'estació) i al Parc de Torreblanca, però ha d'anar més enllà en la mesura que ho anem acordant amb els pagesos de la nostra ciutat.

2. Coneixement i valoració de la ciutadania vol dir ús social respectuós i sostenible.

A més de la consolidació de l'activitat agrícola, cal posar en valor el riu i la seva llera, i el seu coneixement, valoració i ús per part de la ciutadania, com un espai natural que cal protegir i posar a l'abast de tothom. En aquesta línia, estem treballant en tres grans línies d'actuació:

La primera, l'accés i les bones condicions de la llera del riu. En aquest sentit, ben aviat començaran les obres que han de connectar el Parc del Llobregat amb el riu, canviant l'actual "camí" sobre la coberta de la riera que hi corre per sota, per un veritable camí amb zones d'estada i ombra per a la gent que hi va a peu o en bicicleta, que acabi en un mirador sobre el riu. Més endavant, i com ja hem començat a parlar amb els respectius ajuntaments i amb l'Àrea Metropolitana, treballarem per connectar-nos amb una passera amb l'altra banda del riu, amb Sant Vicenç i amb Santa Coloma.

La segona, la creació progressiva d'horts socials. He de reconèixer també que altres municipis estan més avançats que nosaltres en aquest àmbit, i que ens hi hem de posar les piles ben aviat. En el marc del Consell Agrícola, concretarem els espais, les característiques i els criteris d'accés a aquests propers horts socials. Seran espais complementaris i que no interferiran amb l'activitat comercial agrícola, que és, com he dit abans, l'objectiu central del pla de treball que haurem d'aprovar a l'Ajuntament.

La tercera, d'educació ambiental. Som Sant Feliu de LLOBREGAT i el coneixement del nostre riu i del seu paper fonamental en la nostra agricultura i, per tant, en la nostra història, ha de ser un element present en el nostre currículum local. Si Sant Feliu ha de tornar a mirar als camps i al riu, crec que ho hem de posar fàcil perquè les nostres escoles i instituts hi puguin girar la seva mirada també.


Dos grans objectius importants i necessaris, que caldrà que el ple aprovi properament i que, més enllà d'aquest acord formal, haurem de vetllar contínuament per donar la volta a la situació actual del riu i de la zona agrícola en el tram de Sant Feliu.