Can Bertrand avança: ja tenim l'aparcament!
Entre aquestes dues imatges hi ha vuit anys de diferència: els que van des dels papers i les maquetes, fins a la posada en funcionament dels serveis. A la imatge de dalt, treta del butlletí 408, de juliol de 2002, es respira la satisfacció pels projectes. La Maite Ruf com a regidora d'Urbanisme i l'Àngel Merino com a alcalde culminaven un treball iniciat molts anys enrera, quan la Maria Comellas era regidora i en Francesc Baltasar l'alcalde. El mateix dia de la inauguració (foto de baix, 06/09/2010), en Ricard Barceló, promotor de les obres d'urbanització del sector (i única persona que surt a totes dues fotos), ens recordava que les primeres converses amb els comerciants de Sant Feliu per ubicar un pàrquing públic al centre s'havien iniciat... cap al 1995, fa quinze anys!
La modificació de planejament que va fer possible aquest nou barri per a Sant Feliu es va iniciar en el ple d'octubre de 1998, amb l'exposició d'intencions i els treballs previs del planejament. Un any després, al ple d'octubre de 1999 (punt 7), es va aprovar inicialment, amb 16 vots a favor (ICV, PSC i ERC) i 5 abstencions (CiU i PP). En la presentació pública de la primera aprovació inicial, es va constatar moltes diferències amb el veïnat de la zona i amb algunes entitats. Després de moltes reunions i algunes trobades amb molta gent al Casal de Joves, i de dos anys de diàleg, al ple d'octubre de 2001 (punt 7), es va fer una segona aprovació inicial, ara només amb 3 abstencions (CiU). El planejament estava ja, en aquell punt, molt ben encarrilat. I, finalment, en el ple del 2 de maig de 2002 (punts 12 i 13), es va completar el darrer tràmit municipal, l'aprovació provisional del futur barri de Can Bertrand. De 1998 a 2002, debat en diferents àmbits polítics i ciutadans. Un debat molt profitós: el planejament de Can Bertrand es va aprovar, finalment, per unanimitat.
Des de 2002, ha plogut molt. Després de l'aprovació provisional unànime a l'ajuntament de Sant Feliu, l'aprovació definitiva a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona va ser relativament ràpida: gener de 2003, encara amb equip de govern d'esquerres a la nostra ciutat.
I després, ja sota l'equip de govern de PSC, CiU i ERC, el desenvolupament de tot el que s'havia aprovat abans: juntes de compensació, reparcel·lacions, plans de millora urbana, estudis de detall, elaboració i aprovació de projectes d'obres i tota la llarga tramitació urbanística que acompanya el desenvolupament de més de 15 hectàrees de superfície. Al març de 2008 es va donar la llicència d'obres per a l'aparcament previst des de l'inici al sector i, finalment, dilluns de la setmana passada, es va inaugurar.
A finals de 2008, es van lliurar les claus dels 100 habitatges protegits del sector. A setembre de 2010, entra en funcionament l'aparcament. Fa uns mesos, entraven en funcionament les naus rehabilitades per a usos educatius de Can Bertrand. La rehabilitació de la nau de les Sedes, tot i la polèmica, també es va acordar aquell maig de 2002. Abans d'acabar l'any o a primers de 2011, es completarà la urbanització del sector i apareixeran les zones verdes, la més important de les quals es dirà, a proposta del Casal de la Dona, 8 de Març, Dia de la Dona Treballadora, en honor i record de tantes dones que van treballar en la indústria tèxtil d'aquest indret, entre les quals la meva mare, la meva àvia i la meva besàvia.
La foto de 2002 s'està acomplint amb escreix aquest 2010. Cal donar les gràcies a molta gent: regidores i regidors de llavors i d'ara, molts tècnics, juristes i administratius de l'ajuntament que han fet amb rigor i exquisitesa la seva feina, els comerciants del centre que han assessorat i acompanyat tot el procés, la intel·ligència i voluntat de cooperació dels promotors privats que han sabut entendre la importància de l'entesa amb l'administració pública local, la col·laboració de totes les administracions implicades. Gràcies a tothom: amb un Can Bertrand que avança, tot Sant Feliu avança!
I permeteu-me una darrera reflexió en clau de les properes eleccions al Parlament. Can Bertrand es va planificar amb la llei d'urbanisme de CiU: 10% d'habitatge protegit. Hoechst ja s'ha planificat amb la llei d'Urbanisme del govern d'esquerres: 40% d'habitatge protegit. I la política d'habitatge és una responsabilitat en aquest govern del Departament de Medi Ambient i Habitatge... al capdavant del qual hi ha Francesc Baltasar. No és cap novetat exposar que votaré ICV-EUiA, però és que aquesta sola raó ja és tan clara...!
Comentaris