La millora de l'èxit escolar, una prioritat urgent i inexcusable.
L'acabament del curs escolar 2008-09 ens deixa amb mal cos: hem conegut els resultats de la primera avaluació general dels alumnes de 6è de Primària (sí, la primera, al 2009, sembla mentida, oi?). Sorprenentment, la premsa hi ha passat de puntetes, però els resultats haurien d'encendre totes les alarmes: gairebé un de cada tres nens i nenes de 12 anys no té els coneixements i les habilitats que serien d'esperar i que li permetrien completar la seva Educació Secundària. I ens els tornarem a trobar en els gairebé un de cada tres adolescents que no obtenen el Graduat en acabar 4ty d'ESO.
Primera alarma, doncs: massa infants que no tindran les eines necessàries per formar-se, és a dir, per desenvolupar amb plenitud totes les seves capacitats personals i socials. Segona alarma: l'origen social (no geogràfic: no ens enganyem) de la major part d'aquests infants.
Les mateixes dades del Departament d'Educació són clares: en els infants de famílies amb els nivells econòmics i culturals més baixos, els que arriben ja a l'escola amb una "motxilla social" que no aconseguim compensar de manera suficient. Una motxilla social que, en la nostra Catalunya "idíl·lica", determina també el retrat robot del nostre sistema educatiu "dividit en dos", amb una escola concertada i una escola pública que (tret de notables excepcions) agrupa massa sovint els infants segons la seva motxilla social. Una motxilla social contra la qual lluiten diàriament molts i moltes mestres a les seves aules, però que no sembla voler combatre's amb la mateixa intensitat des de la direcció (convergent abans i socialista ara) de la nostra política educativa.
No sabem encara les dades que corresponen a Sant Feliu, però de ben segur que ens mourem en la mitjana general de Catalunya. Massa infants que no hi arriben, massa infants condicionats per la seva motxilla social.
Crec que, per caminar tots junts en la bona direcció, el primer que cal és, justament, saber. En un dels darrers Consells Escolars Municipals, ja vaig plantejar la necessitat que tots els membres tinguem informació completa i actualitzada no només de les dades anuals de matriculació a les escoles, sínó de tots els elements que són rellevants per conèixer bé la nostra realitat educativa i dissenyar un pla coherent i compartit, necessàriament a mig i llarg termini, per millorar-la:
- dades sobre acreditació a 6è de primària i a 4t d'ESO,
- dades sobre absentisme i abandonament escolar,
- dades sobre l'escolarització equilibrada i la segregació escolar,
- dades sobre la continuïtat dels estudis postobligatoris.
I, més enllà de les dades, compartir una anàlisi sobre com treballar en el context familiar i social dels infants amb una motxilla social amb "més llast" per tal d'afavorir el seu treball a l'escola: el treball amb les famílies, un accés més equitatiu a les activitats de lleure (esplais, esportives, culturals,...), uns juliols amb més oportunitats per a tothom, un millor aprofitament dels recursos locals dins les escoles, una millor coordinació dels professionals municipals amb els docents d'escoles i instituts,...
Per a mi, és un tema prioritari. M'és ben igual si no és, avui, un tema prioritari de conversa al carrer o de debat a l'ajuntament. Potser no en parlem prou avui, però estic convençut que la manera com abordem aquest tema definirà, sens dubte, el Sant Feliu de demà.
Primera alarma, doncs: massa infants que no tindran les eines necessàries per formar-se, és a dir, per desenvolupar amb plenitud totes les seves capacitats personals i socials. Segona alarma: l'origen social (no geogràfic: no ens enganyem) de la major part d'aquests infants.
Les mateixes dades del Departament d'Educació són clares: en els infants de famílies amb els nivells econòmics i culturals més baixos, els que arriben ja a l'escola amb una "motxilla social" que no aconseguim compensar de manera suficient. Una motxilla social que, en la nostra Catalunya "idíl·lica", determina també el retrat robot del nostre sistema educatiu "dividit en dos", amb una escola concertada i una escola pública que (tret de notables excepcions) agrupa massa sovint els infants segons la seva motxilla social. Una motxilla social contra la qual lluiten diàriament molts i moltes mestres a les seves aules, però que no sembla voler combatre's amb la mateixa intensitat des de la direcció (convergent abans i socialista ara) de la nostra política educativa.
No sabem encara les dades que corresponen a Sant Feliu, però de ben segur que ens mourem en la mitjana general de Catalunya. Massa infants que no hi arriben, massa infants condicionats per la seva motxilla social.
Crec que, per caminar tots junts en la bona direcció, el primer que cal és, justament, saber. En un dels darrers Consells Escolars Municipals, ja vaig plantejar la necessitat que tots els membres tinguem informació completa i actualitzada no només de les dades anuals de matriculació a les escoles, sínó de tots els elements que són rellevants per conèixer bé la nostra realitat educativa i dissenyar un pla coherent i compartit, necessàriament a mig i llarg termini, per millorar-la:
- dades sobre acreditació a 6è de primària i a 4t d'ESO,
- dades sobre absentisme i abandonament escolar,
- dades sobre l'escolarització equilibrada i la segregació escolar,
- dades sobre la continuïtat dels estudis postobligatoris.
I, més enllà de les dades, compartir una anàlisi sobre com treballar en el context familiar i social dels infants amb una motxilla social amb "més llast" per tal d'afavorir el seu treball a l'escola: el treball amb les famílies, un accés més equitatiu a les activitats de lleure (esplais, esportives, culturals,...), uns juliols amb més oportunitats per a tothom, un millor aprofitament dels recursos locals dins les escoles, una millor coordinació dels professionals municipals amb els docents d'escoles i instituts,...
Per a mi, és un tema prioritari. M'és ben igual si no és, avui, un tema prioritari de conversa al carrer o de debat a l'ajuntament. Potser no en parlem prou avui, però estic convençut que la manera com abordem aquest tema definirà, sens dubte, el Sant Feliu de demà.
Comentaris