Mapa escolar, entre la tristor i la indignació.
El dia 1 d'abril, dimecres passat, es va presentar al Consell Escolar Municipal com a definitiu i irrevocable, sense ni tan sols votar-lo i sense cap dictamen previ, allò que la Generalitat i l'Ajuntament han decidit conjuntament. Parlo d'un mapa escolar, amb el suport de PSC i CiU, que comporta la supressió futura d'una escola de primària al Mas Lluí, la conversió de l'Escola Pau Vila en un macrocentre de tres línies i el trasllat de l'Escola de Persones Adultes Mestre Esteve davant de l'Escola Mestral. En la versió que defensen PSC i CiU, Sant Feliu guanya un centre de formació integral a Collserola (que es podria fer sense moure l'Escola de Persones Adultes de la seva ubicació actual) i una escola comarcal d'Hosteleria al Mas Lluí... que es podria fer en millors condicions a Collserola, sense haver de tocar per res ni l'Escola Pau Vila, ni l'Escola de Persones Adultes, ni el solar darrera l'IES Olorda, que és la peça fonamental d'aquesta visió educativa futura de la nostra ciutat. Al suprimir la futura escola de primària al Mas Lluí, les seves dues futures línies se'n van una al Pau Vila (que ha de passar a tres línies) i l'altra al Monmany (i obliga a traslladar l'Escola de Persones Adultes)
Fem una mica d'història...
Pel que sembla, tot es va fer públic poc abans de l'estiu. En una reunió del consell escolar de l'Escola Pau Vila, la directora dels Serveis Territorials del Departament d'Educació de la Generalitat va ensenyar la punta de l'iceberg: l'Escola Pau Vila seria un centre de tres línies. Hi va haver veus discrepants, però, va dir, la decisió ja estava presa.
Al grup d'Iniciativa i Esquerra Unida, la notícia ens va arribar al setembre. Com que sempre hi ha un Consell Escolar Municipal (CEM) a la primera meitat del trimestre, vam esperar a debatre-ho en aquest moment. Com que el CEM no es convocava, vam reclamar mitjançant instància al novembre, la convocatòria urgent d'un consell escolar per debatre sobre el mapa escolar. Finalment, a primers de desembre, es va convocar una sessió del CEM tal com havíem reclamat, però en l'ordre del dia parlava de "Informació sobre obres", evitant tota menció al que de debò es plantejava: la ubicació i característiques del conjunt dels nostres centres educatius a mig termini, sabent com sabem les operacions urbanístiques en marxa o en previsió (Can Bertrand, Hoechst, Mas Lluí (?) i entorns del soterrament). És a dir, allò que es coneix amb el nom de mapa escolar. Jo mateix, com a representant d'ICV-EUiA en el ple, vaig dir que aquella sessió no feia possible el que estàvem exigint: informació i temps suficients per poder debatre les necessitats educatives futures de Sant Feliu i les diferents alternatives que hi podrien donar resposta.
Totes les persones del CEM van secundar la meva posició i l'equip de govern es va veure obligat a fer una sessió extraordinària, a mitjans de gener, monogràfica sobre el mapa escolar, amb l'assistència de la directora dels Serveis Territorials i de diferents tècnics de la Generalitat. Davant de la porta de l'Ajuntament, es van concentrar prop de dues-centes persones per protestar pel trasllat de l'Escola de Persones Adultes. Els tècnics de la Generalitat van presentar un powerpoint on donaven per tancada la proposta que ja coneixíem i que he resumit al primer paràgraf. Dues alumnes de l'Escola de Persones Adultes van intervenir amb molta claredat sobre les implicacions del trasllat. Dues professores del Pau Vila van intervenir també amb molta claredat sobre el rebuig de l'escola a convertir-se en centre de tres línies quan hi ha altres alternatives. Jo vaig intervenir per lamentar que no teníem ni informació completa ni a temps, com havíem demanat al gener, ni, sobretot, valoració completa d'alternatives diferents. En aquest sentit, vaig donar suport a la creació a Sant Feliu d'un centre de formació integral més lligat al món del treball i d'una escola comarcal d'Hosteleria vinculada a l'IES Martí Dot, però amb una ubicació diferent i més respectuosa amb una visió de proximitat de les escoles, sobretot de primària, al seu barri. Vaig demanar, en concret, que s'analitzés i es fes un informe sobre la possibilitat d'ubicar l'escola d'hosteleria i el centre de formació integral a Collserola i mantenir així l'escola de primària prevista al Mas Lluí, l'Escola Pau Vila de dues línies i l'Escola de Persones Adultes a la seva ubicació actual. Vaig tornar a demanar informació i temps suficients perquè el CEM fes, com li correspon, un dictamen sobre el mapa escolar de Sant Feliu.
Finalment, l'1 d'abril es va fer el tercer CEM sobre el mapa escolar. Em va estranyar veure-hi tan poca gent. Al cap de poc ho vaig entendre... Definitivament, ja estava tot dat i beneït: ahir divendres, van començar les obres tan al Monmany com a Collserola que en teoria estaven pendents de dictamen del CEM. Per cobrir l'expedient, van convocar una sessió el dimecres... a persones que plegaven el dijous... per parlar d'unes possibles obres...que ja havien decidit que començaven divendres!!!
Decididament, PSC i CiU se superen cada dia... Jo, personalment, vaig explicitar que una reunió així em produïa una barreja de tristor i d'indignació. L'alcalde, em va replicar agrament per dir-me que tota la meva intervenció havia estat una gran falta de respecte a l'equip de govern. Jo ja sé que li produeixo urticària, però suposo que ningú dels que estaven allà van veure ni en el que vaig dir ni en el to en què vaig dir-ho, la més mínima falta de respecte ni a ell ni a la regidora d'Educació.
Cada cop més autoritari, l'alcalde sovint fa servir la tàctica que la millor defensa és un bon atac. Però això només l'enroca, a ell i vull pensar que només a una part dels dos partits que el recolzen, en una creixent solitud.
En el fons, a mi tant se me'n donaria... si no fos perquè comporta la presa de decisions que molta gent considera negatives per a Sant Feliu: ara un mal mapa escolar, abans un mal traçat de la futura línia L3 de metro...
Perquè... i si Vázquez ja fos el problema?
Fem una mica d'història...
Pel que sembla, tot es va fer públic poc abans de l'estiu. En una reunió del consell escolar de l'Escola Pau Vila, la directora dels Serveis Territorials del Departament d'Educació de la Generalitat va ensenyar la punta de l'iceberg: l'Escola Pau Vila seria un centre de tres línies. Hi va haver veus discrepants, però, va dir, la decisió ja estava presa.
Al grup d'Iniciativa i Esquerra Unida, la notícia ens va arribar al setembre. Com que sempre hi ha un Consell Escolar Municipal (CEM) a la primera meitat del trimestre, vam esperar a debatre-ho en aquest moment. Com que el CEM no es convocava, vam reclamar mitjançant instància al novembre, la convocatòria urgent d'un consell escolar per debatre sobre el mapa escolar. Finalment, a primers de desembre, es va convocar una sessió del CEM tal com havíem reclamat, però en l'ordre del dia parlava de "Informació sobre obres", evitant tota menció al que de debò es plantejava: la ubicació i característiques del conjunt dels nostres centres educatius a mig termini, sabent com sabem les operacions urbanístiques en marxa o en previsió (Can Bertrand, Hoechst, Mas Lluí (?) i entorns del soterrament). És a dir, allò que es coneix amb el nom de mapa escolar. Jo mateix, com a representant d'ICV-EUiA en el ple, vaig dir que aquella sessió no feia possible el que estàvem exigint: informació i temps suficients per poder debatre les necessitats educatives futures de Sant Feliu i les diferents alternatives que hi podrien donar resposta.
Totes les persones del CEM van secundar la meva posició i l'equip de govern es va veure obligat a fer una sessió extraordinària, a mitjans de gener, monogràfica sobre el mapa escolar, amb l'assistència de la directora dels Serveis Territorials i de diferents tècnics de la Generalitat. Davant de la porta de l'Ajuntament, es van concentrar prop de dues-centes persones per protestar pel trasllat de l'Escola de Persones Adultes. Els tècnics de la Generalitat van presentar un powerpoint on donaven per tancada la proposta que ja coneixíem i que he resumit al primer paràgraf. Dues alumnes de l'Escola de Persones Adultes van intervenir amb molta claredat sobre les implicacions del trasllat. Dues professores del Pau Vila van intervenir també amb molta claredat sobre el rebuig de l'escola a convertir-se en centre de tres línies quan hi ha altres alternatives. Jo vaig intervenir per lamentar que no teníem ni informació completa ni a temps, com havíem demanat al gener, ni, sobretot, valoració completa d'alternatives diferents. En aquest sentit, vaig donar suport a la creació a Sant Feliu d'un centre de formació integral més lligat al món del treball i d'una escola comarcal d'Hosteleria vinculada a l'IES Martí Dot, però amb una ubicació diferent i més respectuosa amb una visió de proximitat de les escoles, sobretot de primària, al seu barri. Vaig demanar, en concret, que s'analitzés i es fes un informe sobre la possibilitat d'ubicar l'escola d'hosteleria i el centre de formació integral a Collserola i mantenir així l'escola de primària prevista al Mas Lluí, l'Escola Pau Vila de dues línies i l'Escola de Persones Adultes a la seva ubicació actual. Vaig tornar a demanar informació i temps suficients perquè el CEM fes, com li correspon, un dictamen sobre el mapa escolar de Sant Feliu.
Finalment, l'1 d'abril es va fer el tercer CEM sobre el mapa escolar. Em va estranyar veure-hi tan poca gent. Al cap de poc ho vaig entendre... Definitivament, ja estava tot dat i beneït: ahir divendres, van començar les obres tan al Monmany com a Collserola que en teoria estaven pendents de dictamen del CEM. Per cobrir l'expedient, van convocar una sessió el dimecres... a persones que plegaven el dijous... per parlar d'unes possibles obres...que ja havien decidit que començaven divendres!!!
Decididament, PSC i CiU se superen cada dia... Jo, personalment, vaig explicitar que una reunió així em produïa una barreja de tristor i d'indignació. L'alcalde, em va replicar agrament per dir-me que tota la meva intervenció havia estat una gran falta de respecte a l'equip de govern. Jo ja sé que li produeixo urticària, però suposo que ningú dels que estaven allà van veure ni en el que vaig dir ni en el to en què vaig dir-ho, la més mínima falta de respecte ni a ell ni a la regidora d'Educació.
Cada cop més autoritari, l'alcalde sovint fa servir la tàctica que la millor defensa és un bon atac. Però això només l'enroca, a ell i vull pensar que només a una part dels dos partits que el recolzen, en una creixent solitud.
En el fons, a mi tant se me'n donaria... si no fos perquè comporta la presa de decisions que molta gent considera negatives per a Sant Feliu: ara un mal mapa escolar, abans un mal traçat de la futura línia L3 de metro...
Perquè... i si Vázquez ja fos el problema?
Comentaris