Els arbres del carrer Francesc Mestres: un exemple d'un estil de govern que no fa ciutat.

En el marc de l'aplicació de la Llei de Barris (que ICV-EUiA comparteix), l'Ajuntament farà millores al carrer Francesc Mestres. Fins aquí, podríem estar d'acord.

En el projecte inicial, hi ha la supressió dels arbres del carrer i la seva substitució, una mica més allunyat dels edificis, per uns altres de més petits, com els que han posat al carrer Santa Creu, gairebé paral·lel a Francesc Mestres. Els arbres ja s'han tallat i la seva supressió ha generat polèmica al carrer i al barri. I no només polèmica: tensions entre veïns, que s'haurien pogut i s'haurien hagut d'evitar. Una carta a La Vanguardia ha exposat públicament el tema i, sovint amb un to que no ajuda a res, alguns comentaris reflecteixen la divergència sobre la qüestió.

Fins allà on jo conec, el tema ha anat com segueix. En una primera reunió informativa als veïns del carrer al gener, l'Ajuntament va plantejar una votació entre els veïns assistents i es va acordar tallar els arbres. Uns quants veïns van argumentar que no es podia fer una votació en una reunió que no s'havia convocat amb aquesta intenció. Així ho vam entendre també a ICV-EUiA i vam demanar al ple municipal la reconducció del procés i el diàleg amb tots els veïns, amb el temps i la informació suficients. L'alcalde ens va donar la raó, i va ordenar que es repetís el procés. En una segona reunió al març, que ja es va convocar dient que es faria una votació sobre el tema, es va aprovar suprimir els arbres per 25 vots a favor i 24 en contra. L'Ajuntament diu que ha de fer cas a un procediment democràtic de votació per majoria i ja ha fet tallar les mèlies.

Avui han estat les mèlies de Francesc Mestres i demà pot ser qualsevol altra qüestió en qualsevol altre carrer: un problema per aparcament, la ubicació d'un equipament, una petita obra... La qüestió és el paper que ha de jugar l'Ajuntament en el tractament dels punts de vista diferents que legítimament poden tenir els ciutadans implicats en algun tema concret.

En la meva opinió, hi ha una manera no recomanable de fer: es va als veïns amb un projecte ja fet, se sotmet a votació i l'Ajuntament fa allò que guanyi, ni que sigui per un vot. El procediment té aparença de democràtic i és ràpid, però trasllada el pes del problema als veïns i pot generar-hi tensions innecessàries i contraproduents. No és una bona pràctica de convivència, no fa ciutat.

Per contra, hi ha una manera recomanable de fer, que és la que ICV havia dut a terme sempre: es va als veïns amb una idea general i unes propostes, i amb la voluntat d'integrar totes les aportacions, queixes o suggeriments. Es busca el consens i l'acord, fomentant l'acostament de tots els punts de vista existents, fins a una proposta final. Llavors, només llavors, es fa el projecte. El procediment pot ser més lent, sí, però cerca l'acord entre tots i no la victòria dels uns damunt dels altres. Potser no es corre tant, sí, però l'Ajuntament genera consens i convivència, ajuda a fer ciutat, afavoreix l'exercici de ciutadania.

Perquè arran de les mèlies es genera una reflexió més àmplia. Quin ajuntament volem: un que traspassi responsabilitats als veïns i faci recompte de vots dels uns davant dels altres o un que assumeixi la responsabilitat de cercar els màxims acords de tots i utilitzar el diàleg per resoldre els petits problemes de gestió diària de la ciutat?