L'alcalde té un greu problema de memòria.

Si no fos perquè acabo d'escriure sobre el nou Herodes a la vella Palestina, aprofitaria que avui és el dia dels Innocents per fer una mica de broma sobre les troles de Vázquez al Diari de Sant Feliu. Però no en tinc ganes.

L'editorial del Diari ja diu una bajanada: rumors infundats sobre la dimissió de Vázquez. I a l'entrevista a dues planes que li dediquen, l'alcalde llueix molta mala memòria. O una memòria curiosament selectiva, per ser suau tenint en compte les dates nadalenques en què ens trobem.

Diu l'alcalde que em va fer una confidència (quin bon rotllet....) i que jo l'he esbombada amb males intencions (que dolent que sóc...).

Estaria bé que, ja que m'esmenta explícitament, el periodista que ha entrevistat l'alcalde verifiqui les seves afirmacions i que, tenint en compte a més que a tenim gairebé la mateixa representativitat ciutadana, em faci una entrevista com a portaveu de l'oposició.

Però bé, li refrescaré la memòria al Juan Antonio. A la setmana del 15 al 19 de setembre, va comunicar oficialment als portaveus de CiU i ERC, llavors encara socis de govern, la seva intenció de renunciar com més aviat millor. Jo no hi era, evidentment, però dues regidores i dos regidors del govern m'ho van explicar, aquells mateixos dies, amb més gent a davant. El cap de setmana del 20 i 21 ja era un tema que tot Sant Feliu coneixia: jo no hi volia donar tota la credibilitat fins que pugués parlar amb en Juan Antonio. Només em calia esperar uns dies.

A l'ajuntament hi ha un òrgan de representació política format pels portaveus dels cinc grups municipals i el mateix alcalde: és la Junta de Portaveus i es reuneix ordinàriament un cop al mes, els dimecres anteriors al ple de cada mes. Doncs bé, a la reunió formal de la Junta de Portaveus del 24 de setembre, l'alcalde ens va anunciar oficialment a les cinc persones presents la seva intenció de renunciar. De fet, no va ser una novetat per a ningú, i només per al Sergi Jiménez (portaveu del PP) i per a mi mateix va ser la confirmació per part seva d'una decisió que ja coneixíem.

A la Junta de Portaveus només ens ho va explicar per qüestions personals, que no tenien res a veure amb la seva salut. Ens va anunciar també que presentaria la renúncia en un ple extraordinari després de les Festes de Tardor, i que n'anunciaria la data en el mateix ple del 30 de setembre. L'ambient d'aquella reunió va ser una mena de vaga solidaritat amb la situació personal que aparentment passava l'alcalde, aquell dia a més amb un aspecte físic especialment fràgil.

Un cop acabada la reunió amb les sis persones, sí que el vaig aturar a la mateixa sala per tenir una breu conversa amb ell, sobretot per interessar-me més personalment per la seva salut. Jo tenia temps (era la Mercè i jo treballo a Barcelona) i la conversa no va ser breu. va durar gairebé una hora. Aquí sí que em va fer confidències (moltes i molt dures, especialment sobre els seus companys de partit) que, òbviament, ni he dit ni diré a ningú. Per respecte a ell i a les persones implicades. També em va dir el dia i l'hora que tenia previst presentar la renúncia, que tampoc he dit ni diré, per les mateixes raons. Em va explicar també qui volia que fos l'alcaldessa, tema que ja tothom coneix. En definitiva, vaig veure una persona molt tocada i molt sola.

Passades les festes, però, a la Junta de Portaveus del mes d'octubre, ens va dir que tenia la seva decisió en "standby". Unes setmanes després, ja negava haver parlat mai de renúncia. I ara, aquesta sorprenent confessió d'una confidència que jo he utilitzat interessadament.

Jo puc entendre que s'hi hagi repensat, ja sigui per necessitat, per voluntat pròpia o per pressions del PSC. El que sí que no admeto és que tot l'embolic que ell i el seu partit van muntar el vulguin reduir, ridículament i infantilment, a una confidència que em va fer i que jo he utilitzat interessadament.

En definitiva, mostrar com ho va fer moments de vacil·lació i dubte en l'exercici del càrrec, el va fer més proper, més persona. Però això que pretén fer ara, intentar negar l'evidència i voler aparentar una normalitat inexistent, dins el seu partit i dins el govern de Sant Feliu, ens ha tornat la imatge d'un alcalde fred, distant, manipulador i poc dialogant.

Potser m'he allargat massa explicant un tema que no s'ho mereix tant. Però no tinc cap ganes que ningú (i menys un electe en l'exercici del seu càrrec) prengui el meu nom en va

Veritablement, una llàstima.

Comentaris

Unknown ha dit…
Només confirmar que pel que fa a l'article que vaig penjar al meu blog sobre la dimissió, no vaig parlar amb tu en cap moment. Encanvi si que van confirmar la notícia diversos regidors de l'equip de govern, PSC inclòs.
Anònim ha dit…
Tinc el Diari de Sant Feliu que han repartit avui i no veig l´entrevista. Al mig hi han 2 pagines de publicitat de Tele pizza. Que potser ho han canviat?
Es que m´he quedat amb les ganes de llegir-ho.
Potser que sigui el Sant Feliu Ciutat?
Gracies
Sí, efectivament, és al número de desembre de Sant Feliu Ciutat.
Sorry per la confusió.. i molt bon any 9!
carles ha dit…
Jordi,
Molt bé aquest escrit. sigui com sigui la veritat per davant. El Sr Vazquez va dir a la junta de portaveus que volia plegar, per tan cap confidència
Jaume Solé ha dit…
Jordi, t’ha quedat rodona l’explicació. Em preocupa molt que el Juan Antonio ja no estigui a l’alçada del càrrec que representa. Personalment em va confirmar fil per randa el que comentés en el teu escrit: la seva decisió d’abandonar la ciutat, els problemes de distanciament amb els seus companys de partit i com s’havia vist obligat per la pressió a repensar-s’ho.

Sembla que vol confondre a la ciutadania amb que tot el vestit és producte de la desinformació dels mitjans de comunicació i de l’entorn d’iniciativa quan és ell el que ha anat col•locant tots els pedaços d’aquesta ja lamentable història.

Què no és preocupi, ningú pretén treure’l fora, per això ja hi ha les eleccions, si és vol quedar que si quedi i si vol tornar a presentar-se que ho faci; però que no ens enganyi amb confabulacions i maquinacions imaginaries o confidències en veu alta. Si ho va dir, ho va dir; si s’ha repensat, doncs bé. Cap problema,... però ha mentit, això sí.