"El nom de Nadal", de Joana Raspall.

EL NOM DE NADAL

Sota el nom de Nadal

sento una cosa

que jo no sé ben bé com l’he de dir.

Em fa pensar en una terra nova

on pau i amor no paren de florir…

I tant se val, si va sorgir l’estel

i assenyala la ruta

a tres reis d’Orient, creuant el cel…

I tant se val,

saber si eren gaires els pastors

duent formatge i mel a l’Establia…

I tant se val,

veure que pengen riques lluentors

aquí i allà,en mostra d’alegria…

Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.

Per definir-la no trobo cap mot!

Deu ser una força que aconseguiria

que no hi hagi a la terra

cap país sense amor

ni cap llar sense pa!

El dolç nom de Nadal ens dóna pistes…

Si la força existeix,

l’hem de trobar!

"Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot..." Tant se val, com diu la Joana, què hi ha o què ens hi han posat entremig. Estic convençut que, dins nostre, més i menys al fons, tots tenim alguna cosa gran, i el Nadal és un bon moment per pensar-hi, per cuidar-la, per fer-la gran, per compartir-la... De fet, com en tants altres moments. Deu ser per això que, com diu la gent gran, Nadal hauria de ser cada dia.

Gràcies, Joana, per descriure'ns els temps i els sentiments que ens marquen d'una manera tan simple com profunda. Faré servir també dos mots teus per resumir allò que desitjo aquest any nou a la gent que m'estimo: un feliç 2009 ple d'amor i vida!