PSC, CiU i PP de Sant Feliu diuen sí a l'eurodirectiva de la vergonya.

Ahir vam tenir ple a l'Ajuntament, el darrer abans de les vacances d'estiu. Un ordre del dia amb molta gestió administrativa, amb la qual hi ha poc marge per a generar debat sobre possibles visions diferents de la jugada. En resum, dels 41 punts de l'ordre del dia, només hi va haver desacord en dos punts i acord en els 39 restants. Home, ho dic perquè després sempre surt algú dient que diem que "no" a tot...

El que sí que diem un NO rotund, majúscul, clar, és a la coneguda com a "directiva de la vergonya", a la qual ja vaig dedicar un altre escrit fa unes setmanes. Vagi per endavant que només la vam votar nosaltres i ERC. Jo ja sabia que la major part dels regidors del PSC no dirien ni mu, però tenia una certa curiositat per veure qui faria de Josep Borrell o Raimon Obiols d'entre els 8 regidors i regidores del Grup Municipal Socialista. És a dir, qui mantindria un criteri propi basat en el vell (i sempre bell) ideari socialista de concepció de tots els homes i dones com a éssers lliures i iguals. Un criteri ètic, vaja, valors d'esquerres, d'humanisme tan laïc com cristià. Allò de "Llibertat, igualtat, fraternitat". Per aquests valors, per aquesta utopia, moltes i molts socialistes hi han deixat la pell, per més que ara els seus companys se n'oblidin.

Res. Tots calladets, totes calladetes. A l'exposició apassionada, des del cor, de la nostra companya Lídia Muñoz, hi va respondre el portaveu del PSC, Joan Grisó, amb un to fred, neutre, llegint una nota justificativa de l'injustificable. Que si cal construir Europa amb normatives comunes (retallem drets, blindem fronteres,...), que així s'obliga a alguns països a millorar la seva situació (sí: de retenció il·limitada a 18 mesos de retenció,...).

Curiós el discurs del PSC i del PSOE, curiosa la percepció que han aconseguit fer creure a tanta i tanta gent. Atien la por al PP i volen ser els abanderats dels drets socials i el progressisme... i coincideixen cada cop més amb la dreta en la seva concepció de les polítiques econòmiques i de frenada dels drets socials i laborals. I arrassen en totes les eleccions...!

Poc després que la normativa s'aprovés al Parlament Europeu, al tren hi vaig veure una conversa entres dues persones d'origen sudamericà. L'un despotricava de l'eurodirectiva. L'altre li va respondre "pero nos van a pagar un montón de fiestas en los barrios y al final les vamos a votar".

És la seva manera de fer política. A mi em desagrada profundament. Però connecten amb molta gent amb qui nosaltres hem deixat de connectar. I, com deia la meva àvia, amb aquesta farina hem de fer el pa.

I recordo Labordeta.... Para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo imposible por empujar la historia hacia la libertad...

Finalment, em permeto demanar-te que signis el Manifest impulsat des de la nostra formació política o al manifest internacional No to the outrageous Directive! adreçada als parlamentaris europeus,