La tasca callada i valuosa dels arxivers.
Fa temps que als fòrums de santfeliu.net no hi trec al nas com abans feia. No sóc l'únic: cada cop hi ha menys temes i menys debat. És una llàstima. De tant en tant, però, hi ha algunes perles que justifiquen sobradament l'esforç de la gent que hi treballa.
La darrera perla l'ha aportada la Mari Luz Retuerta explicant-nos la seva recerca sobre la primera dona regidora de la nostra ciutat, Maria Noguera i Tardà. Va ser una jove regidora del PSUC, encarregada dels Afers Socials. Potser perquè la seva família ha tingut una trajectòria política molt destacada al PSUC i ICV i té una presència molt important a la nostra ciutat, coneixem més a la segona regidora de la història de la nostra ciutat, la Neus Pérez, recentment morta a França, on es va exiliar.
La Mari Luz en buscava una foto, una imatge. No la va trobar. Però el relat de la seva recerca entre "els papers de Salamanca" és un relat que a mi m'ha posat la pell de gallina. Potser perquè jo mateix em capbusso entre papers per regirar els meus orígens i conec l'emoció d'una bona troballa o el coneixement d'algun "retall de vida", com ella diu, que mostra la intensitat d'algunes vides i com alguna cosa en queda encara en nosaltres.
Va trobar, però, una altra imatge, un altre nom, un altre santfeliuenc del PSUC, lluitador amb poc més de 20 anys amb l'exèrcit de la República i que va morir als 26 anys al camp de concentració de Mathausen, al 1941: Vicenç Pujol Orenga. Ell, i altres santfeliuencs com ell que van lluitar per la democràcia i la llibertat, són recordats a la Plaça de la Llibertat, al barri de les Grases.
Gràcies, Mari Luz, pel teu article, també pel teu treball. Sabem de la bona feina de tota la gent que treballa a l'Arxiu (en Carles, en Josep Maria,...). Gràcies a tots!. Tinc pensat aquest cap de setmana anar a veure "Bucarest, la memòria perduda", també sobre un altre gran lluitador, en Jordi Solé i Tura. Miraré la pel·lícula amb uns altres ulls tenint present la Maria Noguera, en Vicenç Pujol, i els que encara queden entre nosaltres: l'Ascensi, la Tina, en Pere, l'Eliseu, en Lluís,... Quina buidor més gran tindrien les societats sense gent com vosaltres!
De l'article de la Mari Luz, de la mort de la Neus Pérez, de la pel·lícula de l'Albert Solé, en trec dues primeres conclusions. En primer lloc, crec que cal recordar amb un carrer a la Maria Noguera, una jove comunista que va ser la primera regidora de la nostra història, la vida de la qual encara hem d'acabar de recuperar. En segon lloc, crec que hem de conservar com un tresor la memòria viva que encara ens acompanya. Cal que ens proposem, com a Ajuntament, com a Centre d'Estudis, com a Memorial Democràtic, com sigui, l'elaboració d'una història de la Guerra, l'exili i la postguerra a Sant Feliu, amb les vivències de tots els homes i dones que la van patir i que encara ens ho poden explicar. Els hem de fer un homenatge que perduri en el temps, que inexplicablement no es va voler fer en el marc del 75è aniversari de la II República, tal com ICV-EUiA vam demanar. Hem de saber i de fer saber que la llibertat que avui tenim és fruit de les seves lluites, en les quals molts van deixar la pell. Podria ser una segona part del gran llibre del mil·lenari que vam fer fa pocs anys, la història del segle XX a Sant Feliu explicada per la gent que n'ha viscut al voltant de tres quarts.
Tenies raó, Lídia, jove regidora d'ICV que seus en la mateixa sala en què va seure aquella jove Maria, quan em vas insistir tant dijous passat en la teva idea del llibre sobre la memòria viva de Sant Feliu.
Ben aviat hi posarem fil a l'agulla. Amb ulls de dona: teniu més de la sensibilitat que cal. Gràcies, Mari Luz! Gràcies, Lídia! Gràcies, Maria Noguera!
La darrera perla l'ha aportada la Mari Luz Retuerta explicant-nos la seva recerca sobre la primera dona regidora de la nostra ciutat, Maria Noguera i Tardà. Va ser una jove regidora del PSUC, encarregada dels Afers Socials. Potser perquè la seva família ha tingut una trajectòria política molt destacada al PSUC i ICV i té una presència molt important a la nostra ciutat, coneixem més a la segona regidora de la història de la nostra ciutat, la Neus Pérez, recentment morta a França, on es va exiliar.
La Mari Luz en buscava una foto, una imatge. No la va trobar. Però el relat de la seva recerca entre "els papers de Salamanca" és un relat que a mi m'ha posat la pell de gallina. Potser perquè jo mateix em capbusso entre papers per regirar els meus orígens i conec l'emoció d'una bona troballa o el coneixement d'algun "retall de vida", com ella diu, que mostra la intensitat d'algunes vides i com alguna cosa en queda encara en nosaltres.
Va trobar, però, una altra imatge, un altre nom, un altre santfeliuenc del PSUC, lluitador amb poc més de 20 anys amb l'exèrcit de la República i que va morir als 26 anys al camp de concentració de Mathausen, al 1941: Vicenç Pujol Orenga. Ell, i altres santfeliuencs com ell que van lluitar per la democràcia i la llibertat, són recordats a la Plaça de la Llibertat, al barri de les Grases.
Gràcies, Mari Luz, pel teu article, també pel teu treball. Sabem de la bona feina de tota la gent que treballa a l'Arxiu (en Carles, en Josep Maria,...). Gràcies a tots!. Tinc pensat aquest cap de setmana anar a veure "Bucarest, la memòria perduda", també sobre un altre gran lluitador, en Jordi Solé i Tura. Miraré la pel·lícula amb uns altres ulls tenint present la Maria Noguera, en Vicenç Pujol, i els que encara queden entre nosaltres: l'Ascensi, la Tina, en Pere, l'Eliseu, en Lluís,... Quina buidor més gran tindrien les societats sense gent com vosaltres!
De l'article de la Mari Luz, de la mort de la Neus Pérez, de la pel·lícula de l'Albert Solé, en trec dues primeres conclusions. En primer lloc, crec que cal recordar amb un carrer a la Maria Noguera, una jove comunista que va ser la primera regidora de la nostra història, la vida de la qual encara hem d'acabar de recuperar. En segon lloc, crec que hem de conservar com un tresor la memòria viva que encara ens acompanya. Cal que ens proposem, com a Ajuntament, com a Centre d'Estudis, com a Memorial Democràtic, com sigui, l'elaboració d'una història de la Guerra, l'exili i la postguerra a Sant Feliu, amb les vivències de tots els homes i dones que la van patir i que encara ens ho poden explicar. Els hem de fer un homenatge que perduri en el temps, que inexplicablement no es va voler fer en el marc del 75è aniversari de la II República, tal com ICV-EUiA vam demanar. Hem de saber i de fer saber que la llibertat que avui tenim és fruit de les seves lluites, en les quals molts van deixar la pell. Podria ser una segona part del gran llibre del mil·lenari que vam fer fa pocs anys, la història del segle XX a Sant Feliu explicada per la gent que n'ha viscut al voltant de tres quarts.
Tenies raó, Lídia, jove regidora d'ICV que seus en la mateixa sala en què va seure aquella jove Maria, quan em vas insistir tant dijous passat en la teva idea del llibre sobre la memòria viva de Sant Feliu.
Ben aviat hi posarem fil a l'agulla. Amb ulls de dona: teniu més de la sensibilitat que cal. Gràcies, Mari Luz! Gràcies, Lídia! Gràcies, Maria Noguera!
Comentaris