Per un Sant Feliu sense capitans.
El Periódico, 25/04/2007.
El sistema democràtic català arrossega des de la transició un dèficit que encara avui no té aspecte de resoldre's: la falta d'alternativa real de govern en la majoria d'ajuntaments de l'àrea metropolitana de Barcelona. Es miri com es miri, la diferència amb què el PSC guanya les municipals des de mitjans de la dècada dels 80, quan es va enfonsar el PSUC, s'ha convertit en un dels factors que més erosionen la qualitat de la nostra democràcia. No per falta de pluralisme, sinó perquè en cada elecció el que està en joc no és qui governarà, sinó, com a màxim, quant poder haurà de cedir el PSC als seus possibles socis, si és que els necessita.
L'hegemonia socialista té les seves raons perfectament explicables i responen a una realitat històrica concreta que no canviarà a curt termini. Això sembla clar. Correspon llavors al PSC la principal responsabilitat a l'hora de garantir que aquest fet anòmal no tingui conseqüències negatives per al conjunt del sistema i fins i tot per al mateix partit. N'enumeraré algunes més enllà del perill en si que suposa la perpetuació en el poder i les pràctiques corruptes i caciquils que se'n puguin derivar.
Per exemple, l'aparició d'una classe dirigent acostumada a guanyar sense baixar de l'autobús i a no haver de negociar res ni donar explicacions a ningú. El nostre sistema polític atorga un gran poder i protagonisme a la figura de l'alcalde, fins al punt que es pot convertir en un autèntic contrapoder. El PSC és l'únic partit a Catalunya que, per raons òbvies, té un fort lobby d'alcaldes, que actua com a grup de pressió al marge dels òrgans de representació interna.
En segon lloc, ha d'evitar la desmotivació d'un electorat, preferentment jove, per al qual el PSC representa més el poder establert (una mena de PRI mexicà, per entendre'ns) que l'esquerra renovadora. Aquest allunyament de la política que es pot apreciar entre els joves de l'àrea metropolitana pot tenir conseqüències perjudicials, com l'aparició de grups d'extrema dreta o antisistema, o fins i tot fenòmens com Ciutadans, que sí que es presenten a la societat com una aposta realment nova i transgressora. No oblidem tampoc que el PSC ha anat retrocedint a poc a poc en bona part d'aquests municipis, i les enquestes indiquen que la tendència no es corregirà el 27 de maig.
I en tercer lloc, el PSC ha de cuidar al màxim la importància del debat públic amb altres forces polítiques, encara que li sigui aritmèticament innecessari, i evitar la temptació populista. L'essència d'un partit polític és el contrast d'idees amb l'adversari. Si en lloc d'això el convertim en una escola de capitans, el més probable és que quan surtin al mar s'enfonsin amb la primera ràfega de vent.
Comentaris
Perquè, una qüestió: aprovar un vial al 2002, rebutjar-lo al 2003 per tal de poder ser alcalde i tornar-lo a proposar com a prioritat el 2007... tot plegat no és una mica estrany? No tinc una mica de raó, ni que sigui només una mica, per dir que el Juan Antonio és alcalde "per la porta falsa"?