M'agrada la carretera.

El dissabte abans de Rams, vam inaugurar la primera fase de la remodelació de la carretera Laureà Miró, rebatejada, amb tota justícia, com a carrer Laureà Miró. És un bon projecte, per al qual hem treballat tots durant molts anys. El Grup Municipal d’ICV-EUiA el va votar favorablement, tot i que en el procés de debat l’equip de govern va excloure qualsevol possibilitat de debatre sobre el tramvia, cosa que hauria permès una bona reflexió col·lectiva sobre la configuració de la ciutat i sobre el conjunt de mitjans de transport públic a Sant Feliu.

En tot cas, era un bon projecte i els resultats estan a l’alçada del que necessita Sant Feliu. El procés d’obres ja és una altra cosa: a part de la polèmica pel soterrament o no dels cables, hi ha hagut una execució molt forçada que, en opinió d’alguns experts, pot provocar problemes a curt termini: bé, el temps ho dirà. El cas és que, mentre inauguràvem, hi havia un altre treballador a la UCI per accident laboral a la carretera, fruit segurament de les marxes forçades amb què s’han anat fent. Molèsties com la mala planificació de la xarxa d’autobusos (solucionada ja molt tard amb una parada al carrer Ramon y Cajal, davant d’Hisenda, mercès, entre d’altres, a la pressió d’ICV i EUiA) o els mals accessos a comerços o per als vehicles d’emergència han estat també constants en l’obra. Les fases següents, fora del calendari electoral i segurament sota el control d’un altre equip de govern, hauran de mantenir el projecte aprovat i hauran de corregir els evidents errors d’execució de les obres.

Tot i que la poca elegància de l’alcalde va evitar que tots els grups municipals estiguéssim presents en el petit escenari des del qual es van fer els discursos i que també va fer els possibles per no esmentar ni agrair el treball dels ajuntaments anteriors, la ciutadania sap que una obra així no es fa en un tres i no res, i que és el fruit d’un treball de molts anys i de tothom. De fet, l'Àngel Merino no va signar a Madrid el conveni de traspàs de la titularitat de la carretera del Ministeri de Foment a l’Ajuntament (imprescindible per convertir-la en un carrer) fins al setembre del 2002 (no fa ni cinc anys!) després de llarguíssimes negociacions amb els responsables de la Demarcació de Carreteres del Ministeri, que només es van desbloquejar –paradoxalment!- quan el Ministeri va haver de cedir la N-340 als ajuntaments pels quals havia de passar el Trambaix.

I, finalment, deixeu-me apuntar una altra petita satisfacció personal. Aquesta primera fase ha tingut un pressupost de 2,4 milions d’euros, el 80% dels quals (1,930 milions) s’han pagat amb els diners d’aquell fiasco de “forat econòmic” que es va inventar l'equip de govern. Efectivament, mentre acusaven a ICV de mala gestió (i jo he estat regidor d’Hisenda durant 8 anys, alguna acusació devia anar per a mi...), nosaltres hem repetit a tort i a dret que no hi havia un sol euro en situació irregular, i vam explicar un per un tots i cadascun dels diners que “no trobaven”. Bé, un cop els han trobat, han finançat la major part de la remodelació de la carretera i, en la mesura que es van gestionar a l’any 2002 amb tota transparència, m’agrada que tothom els pugui “passejar” avui amb tota satisfacció.

Parafrasejant un dels eslògans de la competència, podríem dir que: “Laureà Miró, amb els diners del forat que es va inventar Vázquez, sí.”