ICV i PSC A SANT FELIU: DIVORCIS I RETROBAMENTS.
Està bé això dels blocs: dóna més joc al debat, encara que fer-ho amb anònims sempre aigualeix força el tema. Però, vaja, menos da una piedra....
Llegeixo al de santfeliuenc tot de coses que m'atribueixen, especialment en relació a una hipotètica rivalitat amb l'Àngel Merino. Ja fa temps que a ICV fem broma sobre el tema, i fins i tot ens preguntem qui ha pagat l'enquesta que -ho hem constatat- preguntava per l'Àngel i per mi. He de confessar que m'agradaria saber com va quedar la cosa...
En un altre comentari on se suposa que jo encàpçalo un sector (???) contrari a Montilla (???!!!???), es parla que ja se saps que, a Sant Feliu, "ICV està a matar amb els socialistes". Com que es diu això i al costat hi ha la meva foto (... i tant que em costa a mi posar fotos en això dels blocs...), em ve de gust fer cinc cèntims del tema.
Per començar, jo, que tinc nom de Sant, em dic Buenaventura i sóc dels qui entenen el significat profund d'allò de parar l'altra galta que es diu a l'Evangeli, no estic a matar amb ningú. Però és evident que allò que es diu afecte i simpatia, més aviat la justeta... però, això sí, de Joan XXIII a Torres i Bages i viceversa, és una relació mútua.
Tot i que el PSC alguna vegada m'ha titllat de ser "el ariete de ICV contra el PSC", el cert és que sempre hem mantingut des d'ICV una oposició frontal en els temes que hem cregut convenients, però amb un respecte exquisit al partit i a les persones que en formen part. Ens hem oposat a les polítiques contràries -segons el nostre parer- als interessos generals de Sant Feliu, però mai hem fet -per més que els socialistes ens n'hagin acusat- oposició "amb el fetge" i sense sentit.
Motius pel distanciament n'hi ha molts: en l'anterior mandat, van fer d'oposició interna en temes com la comissió d'investigació sobre les escoles bressol, el fre a la piscina coberta, la negativa a la compra de la fàbrica de les tovalloles, el doble joc amb la taxa de residus o el vergonyós paper que van jugar a Falguera amb l'espai de trobada dels musulmans a Sant Feliu. En aquest mandat, van accedir a l'alcaldia amb el més pur i castís estil "salte tú pa ponerme yo" amb l'ajut inestimable del Sr. Joan Massagué, constituint un peculiar tripartit local que es troba a anys llum del nou Govern d'Entesa de la Generalitat. De com es va constituir el pacte que avui ens governa caldrà parlar-ne llarg i ample, a sis mesos de les eleccions, i amb la voluntat coneguda i manifesta de Juan Antonio Vázquez de tornar a constituir-lo.
Ara bé: per damunt de la seva voluntat, hi ha la voluntat de la ciutadania i, com a derivada, de les organitzacions polítiques per interpretar-la. Per tant, allò que avui sembla un divorci irreconciliable, la ciutadania pot convertir-ho en una oportunitat de retrobament.
Iniciativa i Esquerra Unida hi estem totalment a punt. De fet, en el nostre darrer Entorn, apostem amb tota claredat per un govern d'esquerres a Sant Feliu, de la mateixa manera que vam ser els únics que, a les eleccions de l'1 de novembre, vam apostar amb tota claredat per un govern d'esquerres a la Generalitat.
I no és inviable: abans de l'estiu, Maragall va expulsar ERC del govern de la Generalitat i ERC va votar en contra de l'Estatut, i heus aquí que avui torna a formar part del Govern d'Entesa. La ciutadania de Catalunya així ho ha volgut, donant la majoria del vot a una esquerra plural.
Nosaltres, a Sant Feliu, direm el mateix d'aquí a sis mesos que el mes passat: també a Sant Feliu, govern d'esquerres. I treballarem, és clar, perquè en aquesta esquerra plural que avui conforma la nostra ciutat, l'Àngel Merino sigui el cap de llista més votat i encapçali el proper equip de govern del nostre Ajuntament.
La ciutadania, en tot cas, té l'última paraula i, segons diuen, la saviesa popular és enorme. I diu aquesta saviesa que, després de la tempestat, sempre ve la calma.
Llegeixo al de santfeliuenc tot de coses que m'atribueixen, especialment en relació a una hipotètica rivalitat amb l'Àngel Merino. Ja fa temps que a ICV fem broma sobre el tema, i fins i tot ens preguntem qui ha pagat l'enquesta que -ho hem constatat- preguntava per l'Àngel i per mi. He de confessar que m'agradaria saber com va quedar la cosa...
En un altre comentari on se suposa que jo encàpçalo un sector (???) contrari a Montilla (???!!!???), es parla que ja se saps que, a Sant Feliu, "ICV està a matar amb els socialistes". Com que es diu això i al costat hi ha la meva foto (... i tant que em costa a mi posar fotos en això dels blocs...), em ve de gust fer cinc cèntims del tema.
Per començar, jo, que tinc nom de Sant, em dic Buenaventura i sóc dels qui entenen el significat profund d'allò de parar l'altra galta que es diu a l'Evangeli, no estic a matar amb ningú. Però és evident que allò que es diu afecte i simpatia, més aviat la justeta... però, això sí, de Joan XXIII a Torres i Bages i viceversa, és una relació mútua.
Tot i que el PSC alguna vegada m'ha titllat de ser "el ariete de ICV contra el PSC", el cert és que sempre hem mantingut des d'ICV una oposició frontal en els temes que hem cregut convenients, però amb un respecte exquisit al partit i a les persones que en formen part. Ens hem oposat a les polítiques contràries -segons el nostre parer- als interessos generals de Sant Feliu, però mai hem fet -per més que els socialistes ens n'hagin acusat- oposició "amb el fetge" i sense sentit.
Motius pel distanciament n'hi ha molts: en l'anterior mandat, van fer d'oposició interna en temes com la comissió d'investigació sobre les escoles bressol, el fre a la piscina coberta, la negativa a la compra de la fàbrica de les tovalloles, el doble joc amb la taxa de residus o el vergonyós paper que van jugar a Falguera amb l'espai de trobada dels musulmans a Sant Feliu. En aquest mandat, van accedir a l'alcaldia amb el més pur i castís estil "salte tú pa ponerme yo" amb l'ajut inestimable del Sr. Joan Massagué, constituint un peculiar tripartit local que es troba a anys llum del nou Govern d'Entesa de la Generalitat. De com es va constituir el pacte que avui ens governa caldrà parlar-ne llarg i ample, a sis mesos de les eleccions, i amb la voluntat coneguda i manifesta de Juan Antonio Vázquez de tornar a constituir-lo.
Ara bé: per damunt de la seva voluntat, hi ha la voluntat de la ciutadania i, com a derivada, de les organitzacions polítiques per interpretar-la. Per tant, allò que avui sembla un divorci irreconciliable, la ciutadania pot convertir-ho en una oportunitat de retrobament.
Iniciativa i Esquerra Unida hi estem totalment a punt. De fet, en el nostre darrer Entorn, apostem amb tota claredat per un govern d'esquerres a Sant Feliu, de la mateixa manera que vam ser els únics que, a les eleccions de l'1 de novembre, vam apostar amb tota claredat per un govern d'esquerres a la Generalitat.
I no és inviable: abans de l'estiu, Maragall va expulsar ERC del govern de la Generalitat i ERC va votar en contra de l'Estatut, i heus aquí que avui torna a formar part del Govern d'Entesa. La ciutadania de Catalunya així ho ha volgut, donant la majoria del vot a una esquerra plural.
Nosaltres, a Sant Feliu, direm el mateix d'aquí a sis mesos que el mes passat: també a Sant Feliu, govern d'esquerres. I treballarem, és clar, perquè en aquesta esquerra plural que avui conforma la nostra ciutat, l'Àngel Merino sigui el cap de llista més votat i encapçali el proper equip de govern del nostre Ajuntament.
La ciutadania, en tot cas, té l'última paraula i, segons diuen, la saviesa popular és enorme. I diu aquesta saviesa que, després de la tempestat, sempre ve la calma.
Comentaris