A més de maratons, la pobresa necessita anàlisi de les seves causes i decisió en les seves solucions. (1/2)



Imatge de l'anunci de TV3 sobre la Marató de la pobresa del 27 demaig.

 A mi, l'anunci de TV3 m'agrada: el tradicional joc de les cadires il·lustra bé la idea que "ningú quedi fora de joc". I aquesta imatge final de seure tots cinc compartint quatre seients reflecteix bé aquesta idea que, a la nostra societat, hi ha d'haver lloc per a tothom.

Però les meves coincidències amb la idea de la Marató s'acaben pràcticament aquí. Donaré suport a tots els actes que es facin a Sant Feliu i a la comarca entorn la Marató i valoraré la indubtable bona voluntat de la gent que els organitza i hi participarà, però...

La pobresa no és inevitable. La pobresa no és un dany colateral d'un sistema econòmic que funciona i que deixa alguns "damnificats" amb els quals cal ser caritatius. La pobresa no és la conseqüència passatgera i cojuntural d'una crisi també passatgera i cojuntural. La pobresa no és un fenomen individual derivat de la presa de males decisions individuals. La pobresa no reclama que puntualment tots fem un gran esforç col·lectiu (com és el cas de la Marató) a partir del qual s'obriran vies de solució al problema. La pobresa no es soluciona donant peix, ni tan sols donant canya o ensenyant a pescar: la pobresa s'eradica quan ningú no acapara tot el peix, quan hi ha la garantia de peix suficient per a tothom.

La pobresa és un fenomen estructural derivat d'un sistema econòmic antidemocràtic i injust. Només cal mirar el darrer informe d'Unicef Espanya sobre pobresa infantil: el 26,2% de la població espanyola menor de 18 anys viu en situació de pobresa.

Davant la pobresa, caben bàsicament dues actituds: la de la caritat i la de la justícia. Proposo dues frases per representar aquestes dues actituds. La primera, extreta del llibre "Cinco horas con Mario", de Miguel Delibes, i que la nostra companya de la direcció d'ICV va recordar al darrer Consell Nacional: "Si no existieran los pobres, no podríamos hacer caridad", gairebé en la línia de la famosa "por Navidad, siente un pobre a su mesa". La segona, del bisbe català Pere Casaldàliga, gran lluitador contra la pobresa a la seva diòcesi brasilera del Mato Grosso: "si atenc a les víctimes de la pobresa, em diuen que sóc bon cristià; però si vull resoldre les causes de la pobresa, llavors em diuen comunista".

Doncs, en els termes que deia el bisbe Casaldàliga, ara toca ser comunista: toca analitzar les causes de la pobresa i, com ell i tans altres cristians a l'Amèrica Llatina, fer-hi front decididament. Si ho van fer allà, també ho hem de fer a Europa, també ho hem de fer aquí.

Tal com jo ho veig, la Marató s'inscriu (em temo que deliberadament per part del conjunt de mitjans que configuren i condicionen la mentalitat col·lectiva) en el corrent d'acceptació resignada de la realitat que ens toca viure i de mobilització de la caritat per atendre'n les víctimes més flagrants. I la caritat (virtud personal i pròpia de l'àmbit de les religions) no és el mateix que la justícia (aspiració col·lectiva i pròpia de l'àmbit de la política).Tal com jo ho veig, la pobresa necessita una manera radicalment diferent per enfrontar-s'hi:

• analitzar políticament les seves causes (decisions econòmiques en mans d'un sistema basat en l'especulació i el lucre d'una immensa minoria; manca absoluta de democràcia econòmica, és a dir, de control i regulació per part d'organismes escollits per la ciutadania dels fluxos especulatius dels mercats; pervivència i protecció dels paradisos fiscals; empobriment del sistema públic de protecció social mentre no combatem decididament un frau fiscal enorme al nostre país i gairebé amnistia fiscal als defraudadors; "no hay dinero para escuelas y hospitales, sí hay dinero para Rato"; prioritat -fins i tot intruduïda a la Constitució!- de fer front com sigui al dèficit financer a costa de crear i fer créixer els dèficits socials; model econòmic fràgil i basat absolutament en la dependència del capital estranger;...)
• combatre i superar políticament les seves causes. I això només és possible, al meu entendre, des de la construcció d'una majoria social suficient que aposti per la justícia com a motor de construcció de la societat i de gestió de la seva economia (que prioritzi la creació d'ocupació per davant de l'obsessió pel dèficit; que afavoreixi l'economia productiva i no es doblegui a l'especulativa; que protegeixi drets laborals i socials i no els rebaixi o destrueixi;...). Des de la construcció d'una esquerra que miri cap a l'esquerra i no, com els socialistes durant tants anys, al centre, gairebé copiant les polítiques de la dreta. Aquesta esquerra que miri a l'esquerra ha de protagonitzar, ineludiblement, l'adequació al segle XXI del vell discurs de "llibertat, igualtat, fraternitat" que va canviar el món fa poc més de dos-cents anys. Possiblement, a partir d'una nova Il·lustració, que reculli el millor de la tradició socialdemòcrata, socialista, comunista, ecologista, feminista i anarquista del segle XX que, malgrat tots els seus errors, va ser capaç de construir el model social europeu que ara el neoliberalisme vol finiquitar. Una nova Il·lustració capaç d'aprofundir en valors democràtics i socials, però també capaç de crear i impulsar una teoria econòmica alternativa basada en la justícia i no només en les fluctuacions de les borses i el consum desenfrenat de productes, energia i recursos a cada racó del planeta. Una esquerra viable, capaç de proposar una utopia també viable per al segle XXI. Amb un discurs que sigui revolucionari, perquè sigui capaç de trencar la ideologia conservadora i la mentalitat resignada que avui se'ns imposa, però que s'imposi per la voluntat enormement majoritària de la societat, no pel discurs o l'acció de cap avantguarda o grup d'il·luminats. I aquí, el meu partit, Iniciativa, hi ha de jugar decisiu, però no exclusiu.

Per això, la Marató està ben intencionada i servirà per resoldre puntualment algun problema. Sigui, per tant, benvinguda per aquest servei. Però podria ser una cortina de fum per ocultar la dimensió veritablement tràgica de la pobresa si no dedica una part rellevant del temps del diumenge que ve a l'anàlisi i la denúncia de les veritables causes de la pobresa.

I com afecta tota aquesta "perodata" a la gestió, ara i aquí, del nostre Ajuntament? D'això, justament, voldré parlar en un escrit sobre com volem enfocar, en aquest mandat, la lluita contra la pobresa i per pal·liar-ne els seus efectes a la nostra ciutat.

Més Roserar a la propera Exposició Nacional de Roses.

En el procés de valoració de l'Exposició de Roses que vam viure el darrer cap de setmana, hi ha un element que ha funcionat per sota de les expectatives que hi havíem posat. Em refereixo al Roserar Dot Camprubí i, en menor mesura, al bus llançadora que unia Exposició i Roserar i que ha tingut un ús més aviat discret. Pel que fa a aquest punt, haurem de revisar si ho havíem informat prou bé i, en tot cas, crec que l'any que ve el tornarem a posar en funcionament abans de prendre una decisió definitiva sobre la seva continuïtat.

Del que vull parlar en aquest escrit és del Roserar, de la seva pròpia concepció i de la connexió amb el seu entorn, ara que l'escola bressol Fábregas ja està pràcticament acabada.

He constatat que molta gent desconeix el Roserar o hi va molt poc, quan és un espai privilegiat de la nostra ciutat. Privilegiat i permanent: l'Exposició s'obre al públic durant 3 dies, però el Roserar s'ofereix a Sant Feliu durant tot l'any. Enguany, el Roserar s'ha incorporat a l'Exposició per primer cop: i així haurà de continuar sent a partir d'ara. Però amb algunes consideracions que m'agradaria compartir i debatre amb qui hi tingui interès.

1.
Crec que el Roserar ha de canviar la seva porta principal d'accés: ha de ser per la carretera de la Sànson, a tocar de la propera entrada principal de l'escola bressol, sense suprimir per descomptat l'accés des de les Grases. Però no s'ha de percebre com "el Roserar de les Grases", sinó que ha de ser el Roserar de tot Sant Feliu i, per proximitat, tant el Roserar de les Grases com del barri de la Salut. Són dos minuts a peu des de la plaça de la Salut! I potser ni deu des de la plaça de l'Estació! Hi ha un sentit de llunyania que no és real i que cal canviar.

2.
S'ha de definir bé la manera com el Roserar i l'Escola bressol Fábregas seran veïns i poden complementar-se. A més d'una tanca adequada entre parc i escola, l'àmplia zona entre el camí d'accés i la tanca ha de concebre's com un espai d'estada i de joc amb un nivell similar de qualitat al que hi haurà al pati de l'escola, i amb les roses com a motiu central de concepció d'aquest espai. Un espai que atraigui molta gent al roserar, proper i obert a un barri tan dens com la Salut i aprofitant el gran moviment de famílies amb canalla petita que comportarà l'escola bressol.

3.
Cal tenir en compte que la zona s'ordenarà definitivament no només amb la construcció de l'escola bressol, sinó amb l'acabament del Parc Esportiu de les Grases, amb un projecte acordat amb els clubs i que s'iniciarà aquest estiu i s'allargarà fins a meitat del 2014, en tres fases: a) graderia i vestidors al camp de futbol, b) construcció d'un mòdul de serveis, restauració i espais per a les entitats, i c) graderia a l'estadi. L'acabament de l'escola i del parc esportiu obliga a l'ordenació de la pineda que hi ha entre el parc esportiu i el Roserar, i que també ha de tenir un ús social important per al barri en què s'ubica i atractiu per al conjunt de la ciutat, donades les seves característiques (amb molts pins, amb taules de picnic, al costat d'un aparcament,...).

4.
Haurem de pensar en la ubicació d'algun petit espai de bar o terrasses dins del roserar, que permeti gaudir del mirador sobre el Pla i estar una estona gaudint del sol mentre es contemplen les roses o es llegeix un bon llibre. Un espai potser associat a algun petit equipament municipal, apte tant per a la interpretació del paper de la rosa a la nostra ciutat com per a l'ús dels veïns i veïnes del barri de les Grases.

Quatre qüestions a considerar sobre la concepció d'aquest important espai, que cal complementar amb un bon manteniment i cura del roserar, i una informació constant i adequada de la seva existència a la nostra ciutat i, per què no, al conjunt de la comarca i de l'àrea metropolitana.

Objectiu: plena transparència en la gestió. Com la mesurem?

Logo extret del bloc, molt recomanable, Innovación política.

Primer, un principi general. Ni puc ni vull evitar-ho: tinc formació de ciències i crec que hi ha elements del mètode científic que s'han de traslladar a la gestió pública. Per exemple, si decidim fer alguna cosa (un servei, una obra, una activitat,...) s'ha de fer d'acord amb algun criteri que es pugui verificar i avaluar de manera objectiva. No n'hi ha prou amb proclamar intencions, lemes o enunciats, cal concretar-los en acció real de govern, mecanismes d'avaluació i conclusions posteriors, que han de retroalimentar un cicle continuat de millora al servei d'una gestió pública eficient, socialment rendible i econòmicament sostenible.

I segon, l'aplicació al tema concret que vull plantejar en aquest escrit: l'objectiu d'assolir la plena transparència en la gestió municipal. Un objectiu en què coincidim plenament amb CiU, i en què hem coincidit especialment amb el company i amic Manel Carrión. Aquest objectiu, com tots els que hem volgut recollir en el PAM 2012-15, s'ha de poder concretar, programar i avaluar. Per sort, el mecanisme d'avaluació ja existeix i només cal que ens hi acollim.

Transparency International és sinònim, a tot el món, de lluita contra la corrupció. I també, i això és el que ens interessa, de lluita per la plena transparència en la gestió pública, com a garantia d'un doble objectiu:

• la prevenció de tota mena de corrupció,
• l'acostament a la ciutadania de tota la gestió municipal, de les decisions que afecten a la comunitat.

L'objectiu 1.3. del PAM que acabem d'aprovar (va, deixeu-m'ho dir, aquest al qual El Diari de Sant Feliu ha dedicat un curiós editorial, més propi de l'oposició municipal que d'un mitjà de comunicació independent, possiblement degut a la trajectòria del seu actual cap de redacció) diu textualment:

1.3 Incrementar la transparència i l’agilitat de l’Ajuntament.

• Donar difusió als 80 indicadors de l’índex de transparència dels ajuntaments (ITA) marcats en l’àmbit internacional per l’organització no governamental Transparency International.
• Millorar els temps i els mecanismes de resposta a les peticions ciutadanes.

Ens comprometem, doncs, a utilitzar els mateixos indicadors que TI utilitza anualment per avaluar la transparència dels ajuntaments. Aquesta 80 indicadors pertanyen a cinc grans àmbits:

• 1. Informació sobre la corporació municipal (19 indicadors)
• 2. Relacions amb la ciutadania i la societat (18 indicadors)
• 3. Transparència econòmica i financera (19 indicadors)
• 4. Transparència en la contractació de serveis (7 indicadors)
• 5. Transparència en matèria d'urbanisme i obres públiques (17 indicadors)

Us podeu descarregar aquí la relació completa dels 80 indicadors. Recomano, a més, la lectura d'aquesta entrevista amb Jesús Lizcano, director de TI España.

Donant compliment al PAM, em vaig adreçar al mateix Jesús Lizcano per tal d'incorporar-nos a la relació de 110 ajuntaments que avaluen anualment. Ja n'hem tingut resposta: per sota de 50.000 habitants, només avaluen capitals de província. S'han mostrat disposats, això sí, a ajudar-nos a aplicar aquests 80 indicadors i a autoavaluar-nos i millorar en aquest objectiu de plena transparència en la gestió. Òbviament, hem agraït moltíssim aquesta col·laboració i ens hem compromès clarament en aquest camí.

És un dels elements novedosos de l'actitud i la voluntat de l'equip de govern que aviat farà un any a la plaça de la Vila de la nostra ciutat. Ni aquest element acaba aquí, ni aquesta és l'única novetat. Per això m'han estranyat molt tant els vagues arguments del PSC per votar que no al PAM, com l'editorial del Diari que abans he comentat. En tot cas, ells sabran el que els pertoca fer. Nosaltres ho tenim claríssim: continuar com fins ara al servei de més i millor gestió per als 43.000 habitants de la nostra ciutat!

Què cal mantenir i què cal canviar de l'Exposició de Roses, la Fira Industrial i comercial i les Festes de Primavera de Sant Feliu?



Fotos extretes del web de l'Ajuntament de Sant Feliu



Un cop passats els esdeveniments d'aquest cap de setmana (la 54a edició de l'Exposició Nacional de Roses, la 33a Fira Industrial i Comercial i el munt d'activitats que hi ha hagut als carrers de Sant Feliu). m'agradaria recollir directament les valoracions que vulguin compartir les persones que en tinguin ganes. Hi haurà, és evident, reunions amb les entitats i les persones que han participat directament en els esdeveniments del cap de setmana, però m'agradaria recollir també el màxim de valoracions individuals, i de conèixer el debat que es pugui generar al seu entorn. Tal com vaig fer en aquest escrit després de les darreres festes de Nadal i Reis.

Vull reiterar, a més a més, el meu agraïment més sincer a les persones, entitats, comerços i indústries de Sant Feliu per la seva participació, com també als treballadors i treballadores de l'Ajuntament que han fet tot el possible i més per assegurar que tot anés com una seda aquests dies.

M'agradaria recollir opinions (tant favorables com desfavorables) i propostes entorn els temes següents:

1. El propi sentit i paper de l'Exposició, la Fira i les activitats que viu Sant Feliu aquests dies.
2. Acte d'inauguració i pregó.
3. L'Exposició de roses i la incorporació del roserar.
4. La Fira, la disposició de la plaça de la Vila, la ubicació dels comerços i de les entitats.
5. Les activitats culturals, musicals, etc. del cap de setmana: quantitat, qualitat, varietat, ubicació,...
6. El coneixement i la projecció de l'Exposició i la Fira més enllà de Sant Feliu.
7. La logística: ubicació, muntatge i desmuntatge,...

Moltíssimes gràcies per les aportacions de la gent que s'animi a plantejar-les!

Sant Feliu torna a posar-se de festa per primavera.

Cartell de les Festes, creat pel taller creatiu santfeliuenc OPAC

Un nou cap de setmana de Roses i de Comerç i Indústria s’ofereix a la ciutadania de Sant Feliu, del Baix Llobregat i de tot Catalunya. A qui ve de fora, la Ciutat de les Roses li dóna la benvinguda. A qui és d’aquí, entitats, comerços i empreses de Sant Feliu han unit esforços per fer de la 54a Exposició Nacional de Roses i de la 33a Fira Industrial i Comercial una edició realment inoblidable.

La plaça de la Vila cedirà el lloc de l’estand institucional a les empreses més innovadores de la nostra ciutat, a la recerca i el desenvolupament, en una aposta clara per un model econòmic basat en una indústria sostenible i un comerç de proximitat. A l’Exposició Nacional de Roses s’hi incorporaran dos nous espais: el Mercat municipal i, sobretot, el Roserar Dot-Camprubí, amb un bus gratuït que l’enllaçarà de manera continuada amb el Palau Falguera. I elements suggerents i innovadors, amb la rosa com a protagonista de la gastronomia local.

Persones i entitats de Sant Feliu seran peça clau d’aquestes festes. La nostra conciutadana i actriu, Fina en serà la pregonera. Els Amics de les Roses tornaran a ser l’anima de l’Exposició. Grups locals de rock protagonitzaran una marató a la plaça Lluís Companys, el dia abans que el Boti-Farra-Sound faci esclatar de vida el mateix indret. Música clàssica, de jazz, Festival Flamenc, de la banda simfònica de la Ciutat de les Roses, de Maria del Mar Bonet i Manel Camp,... Les entitats de cultura popular ompliran la plaça de l’Estació, els esplais protagonitzaran Firajoc i les entitats esportives faran possible Firaesport. Un gran cap de setmana completat amb contes, teatre, exposicions, exhibició de cotxes antics, dinars populars, correfocs infantils i castellers.

En temps de crisi, hem optat per contenir la despesa, però també per viure intensament la feta. Perquè especialment en moments així, és temps de sortir al carrer i compartir-lo, de conviure en un espai públic i vital que és de tots, de sentir que formem part d'un nosaltres que va més enllà de la suma de les individualitats de cadascú.

Ciutadanes, ciutadans, que gaudiu i protagonitzeu unes magnífiques Festes de Primavera!

(Presentació insititucional del programa de festes)