Tanto respeto tengáis como el que os habéis ganado.

(leer en castellano)

Estan sortint sondejos electorals que avancen majoria absoluta de PP i Vox a les properes eleccions generals. També sembla que els partits equivalents a Gran Bretanya, França i Alemanya tenen molt bones perspectives. Segur que hi haurà experts i expertes que hi trobin explicacions, però a mi em resulta francament incomprensible.

1) Em resulta incomprensible perquè el "programa" de PP i Vox es limita a:

• No a sanchismo, no al perro sánchez, no al gobierno ilegítimo, no a la dictadura social comunista
• No a la corrupción de su mujer, su hermano, su suegro, 
• No a la amnistía, no al catalán, no al diálogo con los catalanes: ¡a por ellos!
• No a la inmigración, España cristiana y nunca musulmana, que los inmigrantes trabajen y paguen impuestos pero prioridad nacional en los servicios, fuera clases de árabe en las escuelas,
• No al fanatismo climático,  no a la Agenda 2030, el cambio climático no existe porque siempre ha habido épocas de más calor y otras de más frío,
• No a los abusos de los trabajadores, sobre todo de los extranjeros, no a las paguitas a los gandules,
• No al infierno fiscal del sanchismo, bajada inmediata de impuestos: ¡que los ricos paguen menos!
• No a los chiringuitos feministas, ecologistas, a las ONG que ayuden a inmigrantes,
• No a la memoria histórica, con Franco se hicieron los pantanos y la seguridad social.
• ¡Vivan los toros y Arriba España!

2) Em resulta incomprensible que el candidat a futur president, el Sr. Feijóo, no tingui l'honestedat i la claredat d'explicar, en una moció de censura, la seva visió alternativa d'Espanya i l'alternativa de govern que proposa. Algú que vol governar Espanya no pot ser un covard incapaç d'explicar què proposa per a Espanya.

3) Em resulta incomprensible la barra (la geta, en castellà) del Partit Popular, quan diu que són "l'alternativa honesta" i acusen de corrupció al PSOE. Mira qui parla!!! Veuen la palla en l'ull aliè (un ministre, Ábalos, amb sentència judicial) i no veuen la biga en el propi: el PP, tot ell, TOT ELL!, condemnat com a partit polític, COM A PARTIT!, per finançament il·legal i corrupció!!! Un partit que protegeix els seus corruptes i els seus corruptors (no podemos saber quién es emepuntorrajoy...) acusa de corrupció a un partit que els expulsa. I a sobre pretenen que els creguem!

4) Em resulta incomprensible que la gent voti a un partit que ha fet de la mentida i la difamació la seva manera d'arribar al poder primer, i de governar, després:

• aquesta manera infame de fer política va començar a Castella i Lleó el 1986. Un jove assessor del PP, un tal Miguel Ángel Rodríguez, va convèncer al portaveu del PP a les Corts de Valladolid, un tal José María Aznar, de començar una campanya de difamació contra el president de la comunitat, el socialista Demetrio Madrid, acusant-lo en els jutjats de comiats irregulars de treballadores en una empresa tèxtil que havia estat seva. Ell va dimitir per no embrutar el nom de la institució, i a les eleccions de 1987, José María Aznar va començar la seva carrera política. Dos anys després, el Tribunal Suprem va absoldre a Demetrio Madrid de tots els càrrecs presentats pel PP, però l'objectiu ja estava aconseguit i Aznar va començar així la seva carrera política i la seva relació indissoluble amb MAR.
• en el context del "¡váyase señor González!" dels primers anys noranta, el PP va acusar l'any 1993 al president de la Comunitat de Múrcia, Carlos Collado, de prevaricació i malversació de fons en la compra d'uns terrenys a Cartagena. Va dimitir, i a les eleccions següents va guanyar el PP. Carlos Collado va ser exculpat de tots els càrrecs presentats pel PP l'any 1997. Però l'objectiu del PP tant a la comunitat com al Govern d'Espanya (Aznar president el 1996) ja estaven aconseguits.
• De manera paral·lela a MAR/Aznar, a Galícia trobem un tal Miguel Tellado al costat d'un tal Alberto Núñez Feijóo. Entre 2005 i 2009, el president de la Xunta era el socialista Emilio Pérez Touriño. Doncs resulta que el PP de Galícia va començar una campanya de difamacions contra ell, acusant-lo de diverses irregularitats administratives i despilfarraments... que ni tan sols van portar als jutjats! Una intensa campanya mediàtica de difamació contra Touriño (que ni tan sols va ser imputat de res...!) va fer que en les eleccions autonòmiques de 2009 el president fos... Alberto Núñez Feijóo. I que hi havia de cert en les acusacions del PP? Res! I aquella manera de fer de Tellado + Nuñez Feijóo és la que practiquen des que Feijóo mana al PP, des de 2022.
• I l'últim exemple, més recent, en el mandat anterior. Entre  2019 i 2023, hi havia govern d'esquerres al País Valencià, amb Ximo Puig de president i Mònica Oltra de vicepresidenta, en l'anomenat Pacte del Botànic. Doncs a l'abril de 2022, és acusada per l'entorn del PP d'haver ocultat els abusos a una menor per part del seu exmarit. Mònica Oltra va dimitir el juny de 2022 i el PP va guanyar les eleccions de 2023, fent president al nefast Carlos Mazón. Finalment, el desembre de 2025 va ser exonarada de tots els càrrecs i la seva causa arxivada. Però, novament, objectiu aconseguit: fer fora l'esquerra del govern mitjançant denúncies falses.
• Demetrio Madrid, Carlos Collado, Emilio Pérez Touriño, Mònica Oltra són només els noms més rellevants... I després les denúncies falses contra Podemos, contra els independentistes... i ara contra Begoña Gómez i David Sánchez... "!Que caiga España, que ya la levantaremos nosotros!", com va dir l'excel·lent i exemplar ministre, Cristóbal Montoro...

i 5) I em resulta incomprensible, finalment, que en aquesta trajectòria de mentides, insults i difamacions, que en aquesta pràctica constant de despreci a les persones adversàries i a les institucions democràtiques, estiguin disposats a carregar-se el prestigi que li pugui quedar al Poder Judicial. El cas més flagrant és el tractament donat al Fiscal General de l'Estat (condemnat per revelació de secrets... que ja no eren secrets!) en relació a la parella de la devoradora de fruita, Isabel Pérez Ayuso en tots els àmbits: rapidesa en un cas i lentitud en l'altre, condemna dura en un cas i encara per jutjar l'altre, etc. 

El Partit Popular ignora deliberadament el principi bàsic de respecte a les persones i a les institucions, i es passa pel forro la noció bàsica de la lleialtat institucional, imprescindible en governs descentralitzats com a Espanya, amb tres nivells de govern (l'Estat, les comunitats i els municipis) i per al bon funcionament dels tres poders constitucionals (l'executiu, el legislatiu i el judicial).

I acabo. Jo no sé com aniran les properes eleccions generals, però sí que sé al mil per mil que em deixaré la pell perquè gentola d'aquesta despreciable conducta no arribi a governar Espanya; per convèncer al màxim nombre de possibles votants de PP i de Vox perquè reconsiderin el seu vot.

Així que, fent una adaptació lliure de les paraules del Gran Mentider d'Irak i Atocha: