dijous, 2 de febrer de 2017

Jordi, per què tant d'interès en la remodelació de les places?

La plaça de la Salut. Dibuix de Martí Viladomat al Fet a Sant Feliu.
 En els vuit anys que hauré estat alcalde, l'Ajuntament haurà remodelat completament quatre places públiques (Catalunya, Alberti, Salut i Macià), n'haurà acordat una altra amb uns promotors privats (Companys), n'haurà completada una altra (Dicià) i n'haurà reformada dues més, sense alterar-les substancialment (Estació i Laujar). En vuit anys, vuit places. Hi ha vegades que em pregunten: per què? per a què?

El meu fill petit, Jordi San José Solano, és arquitecte. Actualment treballa per un despatx britànic, a cavall entre el Regne Unit i els Estats Units. Em dóna opinions i idees que sempre tinc present. Amb motiu de la inauguració de la plaça Rafael Alberti i del proper inici de les obres de la plaça de la Salut, m'ha enviat aquest text, de l'artista danès Olafur Eliasson, en un article del llibre "Architectural Atmospheres: on the experience amb politics on architecture", de Christian Borch, professor d'Arquitectura i Espai Urbà a la Universitat de Copenhague.

Com diu el meu fill, parteix de la noció d'atmosfera com a context urbà, és a dir, "l'equilibri entre el que es percep com espai lliure i espai ocupat, incloent-hi l'essència emocional i existencial de la situació, tant social com arquitectònica".

Aquí, el text que em proposa en Jordi:

"Like the weather, atmospheres change all the time and that's what makes the concept so important. An atmosphere cannot not be an autonomous state: it cannot be in standstill, frozen. Atmospheres are productive, they are active agents. When you introduce atmosphere into a space, it becomes a reality machine. 

If you talk about an atmosphere in public space, you can describe it as the coming together of numerous trajectories, the coming together of materials, of intentions, the buildings; it's a hovering, a resonance. It never stands still. It moves on and changes. The idea of atmospheres that is dominant today sometimes suggests that aesthetics are separate from ethics. But when we talk about atmospheres, especially in public space, we cannot take away intentionality. And intentions- by city planners, governments, every day users- inevitably embody an ethical stance, a suggestion about how to act and interact with others."


I aquí la traducció que em proposa:
"De la mateixa manera que ho fa el temps, el context (urbà), canvia constantment, i per això és un concepte tant important. El context (urbà) no és quelcom autònom: no pot ser un taló de fons independent. De fet, el context (urbà) és productiu, un agent actiu  que en ser introduit en un espai concret es converteix en una màquina de realitats (socials, arquitectòniques, polítiques…)

Si parlem del context a l’espai públic, aquest es pot descriure com el diàleg entre diferent factors, creant una dialèctica entre materials, intencions/usos/programa i edificis; una ressonància global que mai es igual, que evoluciona i canvia constantment. És comú pensar que en el context (urbà), el disseny i l’estètica passen per davant de l’ètica, però quan parlem del context urbà en l’espai públic no podem oblidar les intencions i la funcionalitat del disseny. I les intencions - a càrrec d’urbanistes, polítics i ciutadans - creen un espai, un lloc de trobada, que convida a actuar i interactuar els uns amb els altres"

Aquesta definició de plaça m'agrada: espai d'invitació a la interacció amb els altres. Les places són, en la meva perspectiva, les sales d'estar dels nostres barris, els espais compartits de la comunitat, on es crea el propi sentit de comunitat. Les places han de convidar al grup, al col·lectiu, amb ple respecte al moment de la solitud volguda. En temps d'individualisme creixent, les places són una reivindicació bella i contundent de la col·lectivitat, del comú.

Per això volem places que no siguin mers espais de pas, sinó espais de trobada, d'estada, de conversa, de passeig, de joc, d'activitat. Vives en el dia a dia, i especialment vives en els moments de la festa i de la lluita, moments també especials que amplien la nostra vida quotidiana. Places que acullin les festes de barri, les festes de la ciutat; places que acullin les concentracions de joia i les manifestacions de lluita; places per a tothom, sense cap barrera arquitectònica, amb espais al sol i a l'ombra, amb espais per seure i per jugar, i per fer un vermut, i per llegir el diari, i per mirar la gent, i la pròpia plaça. Places que puguin ser també espais de memòria, de reconeixement, d'homenatge. Places que generin identitat, orgull, sentit de pertinença, història.

Places vives i volgudes, que tothom senti com a seva, on tothom respecti a tothom. Així la viuen la immensa majoria dels nostres veïns i veïnes, la plaça de tots com a casa de tots, viscuda també com a casa pròpia, on no llences cap paper a terra, on no vols que el teu gos deixi cap "regal" a cap cantonada. Sé i reivindico que només és una minoria qui no viu responsablement i cívicament el que és comú, el que és de totes i tots, i que farem tot el possible per reduir-la. Però aquesta minoria no ens ha de treure el pensar que, entre tots, sabem gaudir i millorar el que és nostre.

Places vives i de qualitat a tots els barris. Places que no sàpiguen distingir si són o no són del centre; si són de barris nous o barris vells; si a l'entorn hi viu gent vinguda de fa molt o de fa molt poc. Places per als infants i els grans, per als homes i les dones, per als qui poden córrer ràpid o a poc a poc, pel seu propi peu o en cadires de rodes. Places per als vianants, places per a les bicicletes, places per a la gent. Parts centrals de la ciutat que aspiren a ser parts centrals de la vida de la ciutadania. Places que millorin les condicions de vida de la gent, la qualitat de vida de tothom, a tots els barris.

Per això, hem volgut canviar una rotonda per una plaça a la plaça Catalunya; hem volgut eliminar la gran barrera interna de la plaça Rafael Alberti i les petites barreres que hi accedien; volem convertir la plaça de la Salut en un lloc on la memòria del barri tingui una presència decisiva; volem donar encara més vida, més amplitud i més verd a la plaça Lluís Companys; volem convertir la plaça Francesc Macià en un lloc més acollidor, on el veïnat senti que ha recuperat la sala d'estar col·lectiva que amplia la pròpia sala d'estar de cada casa.

Per què, doncs, tant d'interès en la remodelació de les places? Doncs, com espero haver explicat, perquè a Iniciativa i a Esquerra Unida, i jo mateix, volem i volem fer possible un Sant Feliu ple de places on tothom se senti com a casa seva, com a plaça seva!