Encara mut per l'emoció. Gràcies, gràcies, GRÀCIES!!!!!!!!!

Foto feta per l'Hicham i extreta del facebook. Gràcies, Hicham!!!

El que es va viure ahir a la Sala Ibèria difícilment es pot explicar amb paraules. La sala era plena de gent, vam ser al voltant de 400 persones. Però ahir la sala era plena de moltes més coses, i dubto molt que sigui capaç de transcriure-les totes, de tantes que n'hi va haver i d'intenses que van ser.

Un breu resum. La trobada va començar amb un video breu i intens, amb un batec final impactant que va arrencar la primera ovació de la nit. Elaborat per Brais Martínez, explica el que som, com som i què volem. Gràcies, Brais, per la sensibilitat i la qualitat de la teva feina... i enhorabona!!!!

Encara emocionats pel video que acabàvem de veure, van entrar l'Israel Ruiz i la Magda Torre, que van ser els conductors de tot l'acte. Primer, van fer públic el seu suport a la candidatura i van explicar de quina manera qualsevol persona hi pot col·laborar. Tot seguit, van donar la paraula a les dues persones que tanquen la candidatura: l'Eni Novell i l'Àngel Merino. Impressionants l'un i l'altre, van arribar com no podia ser d'altra manera al cor de la gent que omplia la sala. Temps hi haurà de resumir les seves paraules, de reproduir els dos poemes que va llegir l'Àngel, un d'ells fent-se ressò de la presència important de colombians a la Sala, acompanyant la nostra companya Bea. Després, com va dir la Magda, "unos minutos musicales", recollits a la foto de l'Hicham. El seu fill, Ramon Mirabet, grandíssim cantant de Sant Feliu i famós per la seva participació a un concurs televisiu francès, ens va oferir dues cançons en solitari  i una altra cançó a duo amb la seva mare. Més emoció, més pell de gallina, més sala plena de VIDA! Moltíssimes gràcies, Ramon, també per la teva aportació a la nostra campanya i, sobretot, per dur el nom de Sant Feliu arreu d'Europa unit indestriablement a la qualitat de la teva música!

Tot seguit, l'Isra i la Magda van començar a presentar, en blocs de quatre, les nostres candidates i candidats. Van justificar l'absència d'en Lluís Aznar, el nostre candidat més veterà, 90 anys, estimat i admirat per tota la bona gent de Sant Feliu. Tota la Sala Ibèria, dempeus, va ovacionar el seu retrat projectat a una pantalla i la lectura que l'Isra va fer del seu currículum. Lluís i Rosa, per tantes coses que us devem, per les llíçons que encara ens continueu donant, gràcies!!!! Jo vaig ser l'encarregat de rebre'ls, d'abraçar-los, un a un, a l'escenari, enmig de l'aplaudiment d'una sala entregada. Qui va voler, va adreçar unes breus paraules. Per molts d'ells, era la primera vegada que parlaven davant un auditori tan nombrós i en uns moments tan emotius. És el cas de la Noèlia Fontana, del Pedro Gómez, del Fernando Ortiz, del Josep María Monés, de la Consuelo Martínez, del José Antonio Moreira (convidant, com pertoca! a la manifestació de demà a Barcelona) i de la Beatriz Castaño, colombiana que viu al barri de la Salut i que va fer el seu discurs en un català amb un dolcíssim accent sudamericà, en un dels moments també especialment emotius de la nit. Van intervenir també candidats més veterans, com en Carles Olona o l'Aurora Huerga, i tots els regidors actuals del grup municipal: els dos Manels, la Conxita, en Jaume i la Lídia. Una Lídia radiant, organitzadora de l'acte, pletòrica per l'alegria de la gent i el bon rotllo de les persones que omplien tant l'escenari com la platea. Gràcies, gràcies, gràcies, Lídia!

Finalment vaig intervenir jo. Molt content, molt emocionat, enormement acompanyat. Aviat penjaré el meu discurs complet. El vaig voler centrar en l'agraïment a tanta gent que ha fet possible que tinguem una excel·lent candidatura, un excel·lent programa i que estiguem fent una excel·lent campanya. Vaig anomenar i agrair molta gent. Vaig fer pujar a l'escenari al Cesc i la sala ens va ovacionar quan ens vam abraçar en Cesc, l'Àngel i jo. Vaig voler sintetitzar un missatge clar (un criteri, dos valors, tres prioritats), vaig agrair el seu suport a la meva família en general i a la meva dona, la meva vida, la Cèlia, en particular. I finalment i sobretot, vaig agrair la complicitat de les quatre-centes persones que omplien la sala físicament i que l'omplien d'emoció i d'il·lusió per la seva ciutat. Ovació final, llarga, llarguíssima, tothom en peu, intensament des de l'escenari, intensament des de la platea, fosos per fer reviure Sant Feliu!

I després, a peu, tranquil·lament, degustant el sopar fred que ens havien preparat els alumnes d'hosteleria de l'IES Martí Dot. Boníssim... tot i que jo no vaig poder menjar gens, tant per l'emoció com per les moltes converses i abraçades que vam compartir durant una bona estona.

Gràcies, gràcies, gràcies! Només puc dir això, en un primer escrit. Demà, amb més temps, amb més fotos, amb més calma, em tornaré a delir recordant l'intens moment que vam viure ahir. I no serà, ho vaig prometre a molta gent, flor d'un dia. L'esperit de l'estimat PSU torna a Sant Feliu!!!