dimarts, 12 de gener de 2010

... i tindrà representació dels usuaris i usuàries i de tots els grups municipals.

Es tractava només d'afegir aquestes tretze paraules al redactat del punt 49.2.b. del plec de clàusules que regeix la gestió del complex de piscines.

El punt en qüestió diu, textualment: "un cop iniciat el servei, (la comissió de seguiment) tindrà caràcter consultiu, especialment en allò relatiu a les inversions a executar i al desenvolupament ordinari dels serveis objecte de concessió. S'haurà de reunir un mínim de dues vegades cada any natural".

Només preteníem afegir tretze paraules. Ho vam demanar els deu regidors i regidores de l'oposició. ICV-EUiA, PP i ERC fent un front comú per reclamar una cosa tan elemental i indubtable com la participació, en dues reunions a l'any i en una instal·lació municipal, de representants dels usuaris i de tots els grups municipals.

Els onze regidors i regidores del govern, PSC i CiU, van dir, ras i curt, "NO". Fent costat a l'alcalde (significatiu que cap regidor i regidora de CiU obrís la boca), i aplicant implacables un exigu corró, van evitar l'exercici més elemental de la democràcia: donar veu, en una instal·lació pública, als seus usuaris i usuàries, i al conjunt de forces polítiques que representen la ciutadania.

La gestió de la piscina per part del Club Natació travessa per moments difícils per dues circumstàncies de les quals el club no és, ni de lluny, responsable. La primera, un retard en l'obertura a causa de les presses polítiques per inaugurar-la a primers del 2007. La segona, més greu, pel trencament d'una biga i el tancament de la piscina durant gairebé set mesos. És evident que el govern municipal no té, en aquest cas, cap responsabilitat política en les causes del trencament, però també ho és que no ha estat a l'alçada de les circumstàncies en la negociació final de les indemnitzacions que li correspon pagar a l'empresa constructora.

En conseqüència, ens trobem davant d'una situació d'excepcionalitat. Per sentit de ciutat, l'oposició ofereix la seva coresponsabilitat al govern, mitjançant la seva participació en la comissió de seguiment. Vázquez (i Burgui!) no saben o no volen acceptar l'oferiment i, comportant-se com si ens trobéssim en una normalitat inexistent, diuen que no volen ampliar una simple comissió de seguiment.

Això només té un nom: voluntat política d'exclusió. I és un mal símptoma: mostra despreci als drets de l'oposició i temor a la participació ciutadana, però sobretot mostra feblesa, inseguretat i incapacitat per sumar, per enraonar, per obrir-se. Tenim un govern a la defensiva que nega drets tan simples com el que demanàvem els tres grups de l'oposició. Tota una mala pràctica de govern. Qui hi guanya amb aquesta actitud? Sant Feliu, per descomptat, no.

(I per si algú, per casualitat, té la temptació de dir que Iniciativa feia igual, li demano si us plau que ho demostri amb algun exemple concret i clar, no amb simples i gratuïtes vaguetats...)