Mas Lluí: per què el Butlletí (des)informa tan interessadament?

En el meu escrit anterior, un comentari em pregunta pel posicionament d'ICV-EUiA en relació a la modificació de PGM en l'àmbit genèricament conegut com a Torrent del Duc i que afecta d'una manera especial al Mas Lluí.

De fet, tenia ganes d'escriure sobre el tema per la notícia que n'ha sortit al Butlletí. És una manera indignant de dir les coses, coherent d'altra banda amb l'estil de govern de PSC i CiU. Jo no voldria dedicar tant de temps a parlar "d'ells" i voldria dedicar molt més temps a parlar de les nostres pròpies propostes i formes de fer... però és que fan coses que crec imperdonables i que mereixen una resposta argumentada i clara.

El títol ja omet un adverbi imprescindible: inicialment. Perquè aquest planejament no està aprovat, i és absolutament infundat i prematur afirmar-ho així en el Butlletí Municipal... a no ser que es tingui la intenció de desmobilitzar a qui legítimament estigui en contra d'allò que s'exposa a la (des)informació que dóna el Butlletí. En aquests moments, hi ha una munió d'al·legacions a les quals cal donar resposta (entre les quals, les d'ICV-EUiA), que encara s'han de debatre en el ple municipal perquè en doni l'aprovació provisional (ple de maig o juny, previsiblement), i que posteriorment encara han de passar a la Generalitat de Catalunya perquè ho aprovi definitivament. És a dir, només hem fet un dels tres tràmits d'aprovació que requereix qualsevol modificació de PGM. Per què anuncien, doncs, que està aprovat?

Si el títol és així d'inexacte, la resta ja no cal dir... Convido a qui tingui interès i estona a trobar més "imprecisions" en l'article del Butlletí. I sí: a més de sortir quan l'equip de govern vol, surt amb la (des)informació que li interessa...

I pel que fa a la modificació, ICV-EUiA convocarà un acte públic al Mas Lluí després de la Fira per debatre amb les veïnes i veïns les darreres informacions que tinguem sobre la resposta a les al·legacions i l'actuació que haurem de fer en conseqüència. Parlant amb la gent, com hem fet sempre.

A partir de demà, Sant Jordi, per només 10€, compra 30 anys d'història de Sant Feliu.

Quin orgull formar part dels 93 homes i dones que han format part de les candidatures del PSUC, Iniciativa o la coalició en aquests trenta anys de democràcia local!

Ahir vam presentar, amb una sala de l'Ateneu plena de gom a gom, vam presentar un llibre que, amb 130 pàgines i prop de 400 fotografies, té aquest índex:

- 30 anys de merèixer confiança (Joan Saura)
- L'orgull de fer la ciutat (Francesc Baltasar)
- Vindran temps millors. No ho dubteu (Àngel Merino)
- Del record a la revolta (Jaume Bosch)
- Sant Feliu, mirall de 30 anys de democràcia local (Carme Sanmarti)

- Dictadura i transició: els primers en la lluita per la democràcia.
- El PSUC guanya les primeres eleccions de la democràcia recuperada.
- Cobrir les necessitats bàsiques: principal prioritat.
- De ciutat dormitori a ciutat per a les persones.
- Créixer de forma ordenada i sostenible.
- Volíem una ciutat verda per al gaudi de la gent. I es va fer.
- Poc a poc es va consolidar una xarxa d'equipament.
- Assolir el soterrament de la via amb la participació de tothom.
- Fer un Sant Feliu amable amb els vianants i els vehicles.
- 686 pisos de protecció construïts.
- Pioners en el respecte pel medi ambient.
- Treballar a Sant Feliu, activant la indústria i formant les persones.
- Sempre al capdavant de les reivindicacions sanitàries.
- L'educació, una prioritat des del primer moment.
- Esport per a tothom en equipaments de qualitat.
- Sant Feliu, passió per la cultura.
- Participar i viure les festes amb orgull.
- La rosa, símbol d'identitat.
- El català, element de cohesió social.
- Som solidaris, som gent acollidora.
- Una ciutat feta i viscuda per les persones.
- Recuperar la nostra història, recuperar la nostra identitat.
- Som capital del Baix Llobregat.
- El Butlletí i la Ràdio, eines d'informació i de transparència.
- Participar, dialogar i escoltar la gent.
- Un ric teixit associatiu que no es pot perdre.
- 6 anys a l'oposició, amb la mateixa passió i el mateix treball per Sant Feliu.
- Un compromís permanent amb Sant Feliu (Jordi San José)

- Candidatura i lema 1979-83: "Obrir l'ajuntament a tot el poble"
- Candidatura i lema 1983-87: "L'alcalde, Francesc Baltasar"
- Candidatura i lema 1987-91: "Sant Feliu, cada vegada millor"
- Candidatura i lema 1991-95: "Sant Feliu va endavant"
- Candidatura i lema 1995-99: "Sant Feliu millora amb tu"
- Candidatura i lema 1999-2003: "Sant Feliu progressa amb tu"
- Candidatura i lema 2003-07: "Per a Sant Feliu, el millor"
- Candidatura i lema 2007-11: "Àngel Merino, un alcalde de debò"
- Traducció al castellà de tots els textos del llibre.

És un llibre que provocarà records i emocions, on tothom buscarà en alguna foto una persona o un moment de la seva pròpia història. M'agradaria molt que la gent que compri el llibre, si en té ganes, comenti què li ha semblat o quina és la imatge o el text que més sintetitza aquests 30 anys de la nostra història. Jo, en la meva intervenció d'ahir, ja ho vaig avançar: jo em quedo amb les imatges i el text de la pàgina 58.

I el més important de tot: Sant Feliu, fet vida en cadascú de tothom que hi vivim, gràcies per aquests 30 apassionants anys d'història compartida. I, des d'Iniciativa i EUiA, amb il·lusió i empenta per treballar, més enllà encara dels propers 30 anys, per aquesta nostra ciutat.

Com va dir ahir en Jaume Bosch recordant un cartell de la primera campanya electoral, "a nosaltres, ja ens coneixes!"

Els arbres del carrer Francesc Mestres: un exemple d'un estil de govern que no fa ciutat.

En el marc de l'aplicació de la Llei de Barris (que ICV-EUiA comparteix), l'Ajuntament farà millores al carrer Francesc Mestres. Fins aquí, podríem estar d'acord.

En el projecte inicial, hi ha la supressió dels arbres del carrer i la seva substitució, una mica més allunyat dels edificis, per uns altres de més petits, com els que han posat al carrer Santa Creu, gairebé paral·lel a Francesc Mestres. Els arbres ja s'han tallat i la seva supressió ha generat polèmica al carrer i al barri. I no només polèmica: tensions entre veïns, que s'haurien pogut i s'haurien hagut d'evitar. Una carta a La Vanguardia ha exposat públicament el tema i, sovint amb un to que no ajuda a res, alguns comentaris reflecteixen la divergència sobre la qüestió.

Fins allà on jo conec, el tema ha anat com segueix. En una primera reunió informativa als veïns del carrer al gener, l'Ajuntament va plantejar una votació entre els veïns assistents i es va acordar tallar els arbres. Uns quants veïns van argumentar que no es podia fer una votació en una reunió que no s'havia convocat amb aquesta intenció. Així ho vam entendre també a ICV-EUiA i vam demanar al ple municipal la reconducció del procés i el diàleg amb tots els veïns, amb el temps i la informació suficients. L'alcalde ens va donar la raó, i va ordenar que es repetís el procés. En una segona reunió al març, que ja es va convocar dient que es faria una votació sobre el tema, es va aprovar suprimir els arbres per 25 vots a favor i 24 en contra. L'Ajuntament diu que ha de fer cas a un procediment democràtic de votació per majoria i ja ha fet tallar les mèlies.

Avui han estat les mèlies de Francesc Mestres i demà pot ser qualsevol altra qüestió en qualsevol altre carrer: un problema per aparcament, la ubicació d'un equipament, una petita obra... La qüestió és el paper que ha de jugar l'Ajuntament en el tractament dels punts de vista diferents que legítimament poden tenir els ciutadans implicats en algun tema concret.

En la meva opinió, hi ha una manera no recomanable de fer: es va als veïns amb un projecte ja fet, se sotmet a votació i l'Ajuntament fa allò que guanyi, ni que sigui per un vot. El procediment té aparença de democràtic i és ràpid, però trasllada el pes del problema als veïns i pot generar-hi tensions innecessàries i contraproduents. No és una bona pràctica de convivència, no fa ciutat.

Per contra, hi ha una manera recomanable de fer, que és la que ICV havia dut a terme sempre: es va als veïns amb una idea general i unes propostes, i amb la voluntat d'integrar totes les aportacions, queixes o suggeriments. Es busca el consens i l'acord, fomentant l'acostament de tots els punts de vista existents, fins a una proposta final. Llavors, només llavors, es fa el projecte. El procediment pot ser més lent, sí, però cerca l'acord entre tots i no la victòria dels uns damunt dels altres. Potser no es corre tant, sí, però l'Ajuntament genera consens i convivència, ajuda a fer ciutat, afavoreix l'exercici de ciutadania.

Perquè arran de les mèlies es genera una reflexió més àmplia. Quin ajuntament volem: un que traspassi responsabilitats als veïns i faci recompte de vots dels uns davant dels altres o un que assumeixi la responsabilitat de cercar els màxims acords de tots i utilitzar el diàleg per resoldre els petits problemes de gestió diària de la ciutat?

Resum dels plens de març de 2009.

El mes de març hem tingut dos plens:
- un d'extraordinari, al migdia del dijous 26 de març, per tractar en exclusiva de la compra de la Sala Ibèria.
- i el normal de cada darrer dimarts de mes (31 de març).

Els punts més importants que s'hi van tractar:
- el ja esmentat de la compra de la Sala Ibèria, amb la negació per part de PSC i CiU del dret a saber i/o comprovar per nosaltres mateixos si paguem el preu just de l'adquisició,
- 30 anys d'ajuntament democràtic,
- suport als treballadors de Sànson,
- diversos temes de contingut ambiental: canvi climàtic, debat sobre l'energia,
- aprovar el II Pla d’acció per a les dones i l’equitat de gènere a Sant Feliu,
- aprovar subvencions i convenis de col·laboració amb diferents entitats de la ciutat,
- inici dels tràmits de cessió d’ús a l’entitat ACAM per a la creació d’un taller ocupacional a Can Bertrand,
- informació d'ICV-EUiA sobre l'alegació conjunta amb ERC i PP que hem presentat al Ministeri de Foment per preveure la connexió, a la futura estació soterrada de Renfe, amb la L3 del metro.
- prec d'ICV-EUiA sobre la política informativa municipal i el butlletí,
- prec d'ICV-EUiA demanant un pla municipal integral contra la crisi.

Podeu consultar el text complet a la nostra pàgina web o descarregar-vos-el aquí. En qualsevol cas, sempre seran benvinguts els comentaris que es facin sobre la meva interpretació personal de decisions que ens afecten a totes i a tots.

Per què el Butletí no informa del 30è aniversari de l'ajuntament democràtic?

El 19 d'abril de 1979, diumenge en farà 30 anys, es va constituir el primer ajuntament democràtic després de la II República. Es va fer un govern de progrés, amb en Cesc d'alcalde i amb regidors del PSUC, PSC i CiU. Aquell primer consistori estava format per:

• Francesc Baltasar (PSUC), primer alcalde democràtic des de 1939,
• Serafín Fernández (PSC), primer tinent d'alcalde,
• Gaspar Morer (CiU) segon tinent d'alcalde,
• Jaume Bosch (PSUC), regidor de Governació,
• Vicenç París (PSUC), regidor de Treball, Indústria i Comerç.
• Ferran Artigas (PSC), regidor d'Esports
• Salvador Bertran (PSUC) regidor d'Hisenda
• Joan Carné (PSC), regidor de Cultura i Joventut
• Rafael Prats (PSC), regidor d'Urbanisme i Habitatge
• Antonio de Oses (PSUC), regidor d'Ensenyament
• Josep Ferret (CiU), regidor de Sanitat i Serveis Socials
• Maria Comellas, (PSUC)
• Felip Alcántara (PSUC)
• Francisco Romero (PSUC)
• Juan Sánchez (PSUC)
• Juan Antonio Cortado (PSC),
• José Gimeno (PSC),
• José Manuel Colmenero (PSC),
• Joan Massagué (CIU)
• Rubén Moral (UCD)
• Isabel Molina (UCD)

9 regidors del PSUC, 7 del PSC, 3 de CiU i 2 d'UCD. Només dues dones. La major part, gent jove, molt jove... Aquella gent va començar a donar la volta a una ciutat que acabava de multiplicar per tres la seva població i que tot just sortia de la negra nit del franquisme...

Molta gent creiem que va ser un moment històric. 40 anys després de perdre la guerra, el poble va escollir els seus representants. Avui ens pot semblar una obvietat o una trivialitat, quan tanta gent es desentén de la "res publica", dels afers que ens pertoquen a totes i a tots: molta gent no valora el que té fins que no ho perd, diuen...

Però sembla que ni PSC ni CiU valoren aquesta data amb la importància que es mereix: ni un trist acte públic de reconeixement a Sant Feliu, ni una miserable línia al Butlletí Municipal. Puc arribar a entendre que, si s'ho miren de manera sectària, se'ls encongeixi l'estómac d'haver de pensar de retre homenatge als homes i dones del PSUC... però ni tan sols els seus 10 companys del 1979 es mereixen una mica de reconeixement de la institució que avui, com llavors, governen?

Per què Vázquez i Burgui no volen repetir avui una foto com aquesta, del maig de 1994, amb motiu dels 15 anys d'ajuntaments democràtics, a meitat del camí que hem recorregut fins ara?

Presentació del llibre: "30 anys d'ajuntament democràtic a Sant Feliu"

Dimarts, 21/04, 19:30, a l'Ateneu.

Hi intervindran:

Àngel Merino

Carme Sanmartí

Francesc Baltasar

Jaume Bosch

Jordi San José

30 anys apassionants de la teva vida,

de la nostra història!!!

T'HI ESPEREM!!!

14 d'Abril:

Visca la República!!!

Al·legació única i conjunta d'ICV-EUiA, PP i ERC a l'estudi informatiu del soterrament.

Com és sabut, el moviment veïnal i els tres partits de l'oposició a l'Ajuntament estem impulsant de forma conjunta una alternativa de prolongació de la L3 del metro diferent a la proposada per la Generalitat amb el suport de PSC i CiU. N'hem parlat a bastament en altres escrits d'aquest bloc i en altres fòrums.

Coincidint amb el calendari, es va presentar a Sant Feliu l'estudi informatiu previ a l'aprovació del projecte d'obres del soterrament, fet pel Ministeri de Foment i es va donar a conèixer també el Pla de Rodalies 2008-2015 del Ministeri. En aquest Pla de Rodalies, no hi consta que el traçat de la nova línia de rodalies C3, que ha d'unir Cornellà amb Sant Boi i Castelldefels, passi per Sant Feliu, com defensava la Generalitat. Era una mala opció, que confonia el paper i la lògica de dos sistemes de transport diferents (rodalies i metro), fent una volta per diferents municipis per satisfer possiblement els respectius alcaldes, però amb temps de recorregut que el feien absolutament ineficients respecte al vehicle privat: per això el Ministeri de Foment ho deu haver desestimat.

Per tant, l'escenari que defensem els qui subscrivim la campanya "Volem un metro de veritat per a tota la ciutat" ara pren nova força i es carrega de raó. Ara, més que mai, ens cal un metro que passi per Mas Llui, estació i Falguera i que ens porti, també amb metro, a l'altra banda del riu fent un simple transbordament a l'estació de Renfe de Sant Joan Despí.

I què té a veure això amb l'estudi informatiu del soterrament que ha fet el Ministeri de Foment?

Doncs que cal preveure, en la nostra opinió, la possibilitat futura de transbordament entre metro i tren a la futura estació soterrada de Sant Feliu.

És per això que els tres grups municipals de l'oposició vam entrar, a finals del mes passat, una única al·legació a l'estudi fet pel Ministeri en els següents termes:

(...) reiterant la valoració positiva de l'estudi i l'agraïment a totes les persones que es van desplaçar a Sant Feliu el 26 de febrer per presentar-lo, els Grups Municipals d'ERC, ICV-EUiA i PP de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat presentem aquesta

ÚNICA AL·LEGACIÓ:

Modificar l'estudi informatiu d'integració del ferrocarril a Sant Feliu de Llobregat (publicat en el BOE del 18 de febrer de 2009) estrictament en l'àmbit de l'estació soterrada, per tal que, en una obra posterior de la Generalitat de Catalunya, es pugui fer efectiva la intermodalitat amb el futur perllongament de la línia L3 de metro.

Si us interessa, us podeu descarregar el text complet de l'al·legació aquí.

Sant Feliu, a La Vanguardia i a l'Interviu.

A La Vanguardia, amb motiu dels 30 anys d'ajuntaments democràtics que celebrem aquest mes d'abril. Va aparèixer dimarts passat, 31 de març, tal com ha recollit santfeliu.net.

A l'Interviu, amb motiu del desgavell de la piscina, al qual tant el conjunt d'usuaris com d'esportistes fan front com poden. I, si no, vegeu-ho aquí:

Mapa escolar, entre la tristor i la indignació.

El dia 1 d'abril, dimecres passat, es va presentar al Consell Escolar Municipal com a definitiu i irrevocable, sense ni tan sols votar-lo i sense cap dictamen previ, allò que la Generalitat i l'Ajuntament han decidit conjuntament. Parlo d'un mapa escolar, amb el suport de PSC i CiU, que comporta la supressió futura d'una escola de primària al Mas Lluí, la conversió de l'Escola Pau Vila en un macrocentre de tres línies i el trasllat de l'Escola de Persones Adultes Mestre Esteve davant de l'Escola Mestral. En la versió que defensen PSC i CiU, Sant Feliu guanya un centre de formació integral a Collserola (que es podria fer sense moure l'Escola de Persones Adultes de la seva ubicació actual) i una escola comarcal d'Hosteleria al Mas Lluí... que es podria fer en millors condicions a Collserola, sense haver de tocar per res ni l'Escola Pau Vila, ni l'Escola de Persones Adultes, ni el solar darrera l'IES Olorda, que és la peça fonamental d'aquesta visió educativa futura de la nostra ciutat. Al suprimir la futura escola de primària al Mas Lluí, les seves dues futures línies se'n van una al Pau Vila (que ha de passar a tres línies) i l'altra al Monmany (i obliga a traslladar l'Escola de Persones Adultes)

Fem una mica d'història...

Pel que sembla, tot es va fer públic poc abans de l'estiu. En una reunió del consell escolar de l'Escola Pau Vila, la directora dels Serveis Territorials del Departament d'Educació de la Generalitat va ensenyar la punta de l'iceberg: l'Escola Pau Vila seria un centre de tres línies. Hi va haver veus discrepants, però, va dir, la decisió ja estava presa.


Al grup d'Iniciativa i Esquerra Unida, la notícia ens va arribar al setembre. Com que sempre hi ha un Consell Escolar Municipal (CEM) a la primera meitat del trimestre, vam esperar a debatre-ho en aquest moment. Com que el CEM no es convocava, vam reclamar mitjançant instància al novembre, la convocatòria urgent d'un consell escolar per debatre sobre el mapa escolar. Finalment, a primers de desembre, es va convocar una sessió del CEM tal com havíem reclamat, però en l'ordre del dia parlava de "Informació sobre obres", evitant tota menció al que de debò es plantejava: la ubicació i característiques del conjunt dels nostres centres educatius a mig termini, sabent com sabem les operacions urbanístiques en marxa o en previsió (Can Bertrand, Hoechst, Mas Lluí (?) i entorns del soterrament). És a dir, allò que es coneix amb el nom de mapa escolar. Jo mateix, com a representant d'ICV-EUiA en el ple, vaig dir que aquella sessió no feia possible el que estàvem exigint: informació i temps suficients per poder debatre les necessitats educatives futures de Sant Feliu i les diferents alternatives que hi podrien donar resposta.

Totes les persones del CEM van secundar la meva posició i l'equip de govern es va veure obligat a fer una sessió extraordinària, a mitjans de gener, monogràfica sobre el mapa escolar, amb l'assistència de la directora dels Serveis Territorials i de diferents tècnics de la Generalitat. Davant de la porta de l'Ajuntament, es van concentrar prop de dues-centes persones per protestar pel trasllat de l'Escola de Persones Adultes. Els tècnics de la Generalitat van presentar un powerpoint on donaven per tancada la proposta que ja coneixíem i que he resumit al primer paràgraf. Dues alumnes de l'Escola de Persones Adultes van intervenir amb molta claredat sobre les implicacions del trasllat. Dues professores del Pau Vila van intervenir també amb molta claredat sobre el rebuig de l'escola a convertir-se en centre de tres línies quan hi ha altres alternatives. Jo vaig intervenir per lamentar que no teníem ni informació completa ni a temps, com havíem demanat al gener, ni, sobretot, valoració completa d'alternatives diferents. En aquest sentit, vaig donar suport a la creació a Sant Feliu d'un centre de formació integral més lligat al món del treball i d'una escola comarcal d'Hosteleria vinculada a l'IES Martí Dot, però amb una ubicació diferent i més respectuosa amb una visió de proximitat de les escoles, sobretot de primària, al seu barri. Vaig demanar, en concret, que s'analitzés i es fes un informe sobre la possibilitat d'ubicar l'escola d'hosteleria i el centre de formació integral a Collserola i mantenir així l'escola de primària prevista al Mas Lluí, l'Escola Pau Vila de dues línies i l'Escola de Persones Adultes a la seva ubicació actual. Vaig tornar a demanar informació i temps suficients perquè el CEM fes, com li correspon, un dictamen sobre el mapa escolar de Sant Feliu.

Finalment, l'1 d'abril es va fer el tercer CEM sobre el mapa escolar. Em va estranyar veure-hi tan poca gent. Al cap de poc ho vaig entendre... Definitivament, ja estava tot dat i beneït: ahir divendres, van començar les obres tan al Monmany com a Collserola que en teoria estaven pendents de dictamen del CEM. Per cobrir l'expedient, van convocar una sessió el dimecres... a persones que plegaven el dijous... per parlar d'unes possibles obres...que ja havien decidit que començaven divendres!!!

Decididament, PSC i CiU se superen cada dia... Jo, personalment, vaig explicitar que una reunió així em produïa una barreja de tristor i d'indignació. L'alcalde, em va replicar agrament per dir-me que tota la meva intervenció havia estat una gran falta de respecte a l'equip de govern. Jo ja sé que li produeixo urticària, però suposo que ningú dels que estaven allà van veure ni en el que vaig dir ni en el to en què vaig dir-ho, la més mínima falta de respecte ni a ell ni a la regidora d'Educació.

Cada cop més autoritari, l'alcalde sovint fa servir la tàctica que la millor defensa és un bon atac. Però això només l'enroca, a ell i vull pensar que només a una part dels dos partits que el recolzen, en una creixent solitud.

En el fons, a mi tant se me'n donaria... si no fos perquè comporta la presa de decisions que molta gent considera negatives per a Sant Feliu: ara un mal mapa escolar, abans un mal traçat de la futura línia L3 de metro...

Perquè... i si Vázquez ja fos el problema?

Ahir, 70 anys de la derrota. Demà, 30 anys de l'esperança.

Ahir, 1 d'abril.

Quan era petit, a l'escola vaig aprendre de memòria allò de "En el día de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo, las tropas nacionales han alcanzado sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado" o alguna cosa així. D'això ahir va fer setanta anys. Hi vam perdre tots, fins i tot els que creien que l'havien guanyada. En aquest sentit, és revelador el llibre "Habíamos ganado la guerra", de l'Esther Tusquets.

Com a tantes famílies, a la meva hi va haver trencaments i dolor. Un cosí germà de la meva àvia paterna, Lluís Santacana, va morir amb els carlins catalans que van lluitar amb Franco, pels seus ideals religiosos. Una cosina segona de la meva àvia materna, Laura Fajardo, va estar empresonada a la presó de les Corts, a Barcelona (on ara hi ha El Corte Inglés Diagonal) per ser la dona d'un dirigent anarquista local (Josep Torras, que apareix en diversos magnifícs escrits de la Mari Luz Retuerta a http://www.toies.com/), i van morir a Pamiers, al sud de França.

Demà, 3 d'abril. Tota una altra cosa.

Si al 39 va ser la derrota de molts, al 79 va ser la victòria de tots. El 3 d'abril de 1979 es van realitzar les primeres eleccions municipals a l'Espanya que havia recuperat la democràcia que els feixistes havien esclafat. Demà en farà trenta anys.

A ICV-EUiA "llançarem la casa per la finestra" per celebrar-ho. I n'hi ha motiu: Sant Feliu, qui l'ha vista i qui la veu! No deuen opinar el mateix ni PSC ni CiU, que no pensen fer a la nostra ciutat ni el més mínim acte públic que recordi aquell moment, i això que ells van formar part d'aquell primer govern municipal democràtic que apareix a la foto. Potser perquè gairebé tota l'esperança democràtica s'havia generat, a la nostra ciutat, sota la bandera roja...!

Per cert, aquell 3 d'abril de 1979 jo no vaig votar al Cesc. Feia poc havia deixat el PSC (ja he dit en un altre escrit que no m'interessava una gent que pensava massa en "cómo joder a los comunistas"...), però tampoc no els vaig votar, tot i que hi havia bons amics com en Joan Carné o en Ferran Artigas... que després van dimitir de l'Ajuntament per les mateixes raons que jo ho havia fet pocs anys abans. En l'única vegada que vaig haver de triar entre Cesc Baltasar i Àngel Merino, em vaig decantar per l'Àngel i vaig votar el Moviment Comunista. Per sort, tots vam acabar confluint al PSUC i, avui, m'enorgulleix ser el seu successor com a portaveu del grup municipal d'Iniciativa i Esquerra Unida.

Ah! I per acabar. M'he connectat a www.todoslosrostros.blogspot.com, tot cercant fotos per a la primera part d'aquest escrit. I hi he trobat una petició que subscric, i que caldria fer arribar al Govern de la Generalitat: posar una placa commemorativa, al lloc on hi havia la presó de les Corts, a l'entrada del Corte Inglés, que recordi i faci honor a la lluita de totes les dones que hi van ser. No n'hi ha prou amb eliminar la memòria franquista, cal sobretot recordar i honorar la lluita de qui va fer possible la nostra democràcia.