divendres, 9 de gener de 2009

Sala Ibèria: sí a la compra, però amb transparència en el preu i en el procediment.

Vagi per endavant que ICV-EUiA estem totalment a favor de la compra de la Sala Ibèria per a la nostra ciutat. Ja té un ús important i que ha de créixer encara més, i forma part d’una xarxa d’equipaments culturals al bell mig de Sant Feliu que són (o poden arribar a ser) l’enveja de moltes ciutats. Des del Palau Falguera fins a la Biblioteca Montserrat Roig, tenim un eix d’equipaments culturals (públics i d’entitats en conveni amb l’Ajuntament) de primera magnitud, una aposta de futur de la ciutat que sens dubte cal potenciar de forma clara i acordada amb la riquesa del nostre teixit associatiu.

Sí a la compra de la Sala Ibèria, per tant. Ara bé, un cop decidim fer una cosa, la podem fer bé o la podem fer malament. Exigim que, en aquesta compra, les coses es facin bé.
I no ho exigim ara: ho estem exigint des de fa dos anys i mig... i com si sentissin ploure. Fins al ple del passat mes de desembre, en què es van precipitar les conseqüències del desgavell administratiu que ha generat aquest equip de govern.

Com és habitual en mi, una mica d’informació per posar en context les coses i per poder valorar-les en millors condicions. Com és sabut, la Sala Ibèria era propietat d’un important empresari santfeliuenc. Des de la seva remodelació a primers dels anys 90, la seva utilització havia tingut alts i baixos importants, per raons diverses que ara és sobrer de comentar. Cap al 2005, el propietari posa la Sala Ibèria a la venda i l’Ajuntament decideix, encertadament, intervenir perquè passi a ser patrimoni públic. Fins aquí, d’acord.

Amb Vázquez com a alcalde, ja havia hagut una operació similar a la qual vam donar també suport: el lloguer amb opció de compra dels cines Guinart, que va permetre l’aparició de CineBaix i la continuïtat del cinema de qualitat a Sant Feliu. Vam tenir coneixement de tota l’operació (que, recordem-ho, va respondre a una mobilització social creativa i intensa) i es va aprovar per unanimitat en el ple municipal, a la tardor del 2005.

En canvi, l’operació amb l’Ibèria no va tenir les mateixes característiques. Poc abans de l’estiu de 2006, vam saber que l’antic propietari de la Sala Ibèria l’havia venut a una empresa, Instituto de Tècnicas Empresariales de Catalunya, SL, que forma part de l’àmbit de responsabilitat del conegut empresari Sr. Paz Dorado. També vam saber que l’Ajuntament tramitava amb el Sr. Paz Dorado l’adquisició de la Sala Ibèria per mitjà de la fórmula de lloguer amb opció de compra. Davant aquestes informacions, en el ple de setembre de 2006, ICV-EUiA vam preguntar per escrit les qüestions següents:
a) Característiques econòmiques i financeres de l’adquisició. Solvència de l’empresa intermediària.
b) Capacitat financera de l’ajuntament per fer-hi front
c) Oportunitat i implicacions de l’opció de lloguer i compra diferida al proper mandat en relació a altres formes possibles d’adquisició
.

Avui, 9 de gener de 2009, 28 mesos després, encara no tenim resposta a aquestes qüestions.Tornem a la història recent. Sense cap resposta a les qüestions anteriors i sense que es pogués debatre en el ple, uns dies després (02/10/06) l’equip de govern va aprovar la fórmula de compra: un contracte de lloguer amb opció de compra, per un valor de compra de 2.704.554€, i un lloguer mensual de 12.100€, que no es descompten en cap proporció del preu pactat. El contracte és per a 3 anys i venç, per tant, a l’octubre d’enguany. ICV-EUiA no vam poder opinar sobre aquest punt, i molt menys votar-lo. Simplement, per voluntat política de Vázquez i Burgui.

Érem, a més, crítics amb l’aparició d’una empresa intermediària: a què respon l'aparició d'un tercer? intervé només per amor a la ciutat? és només un favor? és realment desinteressat? quin paper juga en la determinació del preu i de les característiques de l'operació? per què no se n'informa ni en el ple ni a fora?. Teníem, a més, el precedent de la compra de la fàbrica de les tovalloles (2002, amb Àngel Merino com a alcalde): un crèdit extraordinari per comprar la fàbrica directament als seus propietaris amb un preu, unes condicions i un procediment del qual tots els grups municipals van ser coneixedors en tot moment. I que es va debatre i aprovar en ple, justament amb el vot en contra de la resta de grups municipals, fins i tot d'ERC i PSC llavors al govern amb nosaltres.

Tenim, per tant, un preu de compra sense cap taxació o document que el justifiqui i un procediment de compra que s'ha decidit al marge de qualsevol informació i debat en el ple municipal. És clar, hi insistirem fins avorrir..., que volem comprar l'Ibèria. Però amb la certesa que, amb els diners de tots nosaltres, l'Ajuntament no paga més del que correspon!

Finalment, en el darrer ple de desembre, es volia aprovar en el ple l'únic element que és impossible sostreure-li. És un tema realment menor si el procediment previ hagués estat transparent: un canvi en els percentatges anuals de finançament. Era el pas previ per fer efectiva l'opció de compra que consta al contracte de lloguer. Però l'expedient estava manifestament incomplet: si ho aprovàvem un dimarts, el dilluns anterior no teníem cap informe de cap responsable econòmic sobre una compra de 2,7 milions d'euros! PSC i CiU pretenien que donéssim llum verda a una despesa d'aquesta envergadura sense els informes legals corresponents. Més olor de socarrim, més opacitat, més qüestions sense respondre, més gestió improvisada i sense criteri, més deriva autoritària de PSC i CiU.

Per acabar-ho de rematar, hores abans del ple apareixen dos informes econòmics contradictoris, com si provinguessin de dues administracions diferents. El primer, del director dels serveis econòmics, 24 hores abans del ple. El segon, de l'interventor municipal, unes hores abans del ple. El primer, rebatent el segon i dient que no hi havia cap problema per fer efectiva l'opció de compra. El segon, posant de manifest les insuficiències informatives i procedimentals de la compra i proposant la suspensió de l'opció de compra fins a la resolució d'aquestes insuficiències.

És aquesta la modernització de l'administració de què tant sovint parla (parlava, més aviat) Vázquez: dues persones amb feines molt equiparables i dient coses completament diferents?

El fet que després l'alcalde no donés la paraula a l'interventor i que aquest intervingués de forma encesa malgrat que no tenia l'autorització de Vázquez és una simple anècdota en un procés que posa de manifest l'opacitat en les decisions i la pèssima gestió del caríssim equip d'alta direcció que l'alcalde ha fet a la seva mida. És evident que ara l'alcalde obrirà un expedient a l'interventor per la seva sortida de to, però així Vázquez no podrà amagar la seva responsabilitat directa en una operació que se'ns apareix de forma massa tèrbola.

És per això que abans-d'ahir vaig reiterar a l'alcalde en el si de la Junta de Portaveus (sí... allà on l'alcalde sembla que fa les seves confidències...) que ICV-EUiA exigíem les taxacions que fonamenten el preu de compra del 2006 i vam anunciar la nostra voluntat d'encarregar una taxació independent, que determini el valor actual de la Sala Ibèria i ens ajudi a fixar el preu just d'una compra que, sens dubte, és bona per a Sant Feliu.

És per això que exigirem també que l'opció de compra es faci efectiva sense presses (tenim de temps fins a l'octubre!) i amb un preu i un procediment conegut i transparent (fins i tot si no el compartim, però que sigui clar!!!), que no ens generi cap incertesa de cap tipus.

I ni un euro més, ni la possibilitat de qüestionar la destinació d'aquest hipotètic euro.