Jo també vaig sortir a celebrar la victòria d'Espanya.
Ja m'ha arribat la foto de la celebració d'una nit de futbol difícil d'oblidar. Com moltes santfeliuenques i molts santfeliuencs, vaig sortir a celebrar la victòria de la nostra selecció.Hi havia una festa molt més gran al meu barri, a Falguera, que a la plaça de la Vila, on em va retratar en Joan. Festa grossa, "bote, bote, bote, alemán el que no bote", moltes banderes espanyoles (a mi, personalment, ni fred ni calor) i, això sí, una bandera amb la gallina: i és que també hi ha santfeliuencs gallinacis... És la diversitat!
Però el partit va ser collonut, tot el campionat va ser fantàstic i, al capdavall, els jugadors es van entendre molt bé entre ells, s'hi van deixar la pell i van tenir una victòria merescuda.
Això és el que vam celebrar, aquesta és la ciutadania que hi ha. Ho sento si no és la que alguns voldrien que hi hagués... però la realitat sempre s'acaba colant per la finestra, i hi ha Sant Feliu per a tothom!
Comentaris
Dius que aquesta es la ciutadania que hi ha, home, doncs crec que tambe hi ha una altre part de ciutadania que pensa diferent i tambe son de Sant Feliu.
Amb això no només demostres el teu fervor espanyolista sinó que et posiciones contrari al reconeixement de les seleccions nacionals i per tant contrari a una majoria de la societat catalana, al teu partit, a una gran majoria del parlament i al teu propi govern, que si que dóna suport al reconeixement de les seleccions nacionals.
Es lamentable...
Em fa vergonya que persones així ens representin a l'Ajuntament!
Serietat, senyors, els manca una mica més de serietat i preocupació per les coses importants i no aquestes tonteries!
Molt millor que vostès ho farien els "Progressistes i Galantes", si no els recordeu us en puc fer cinc cèntims quan volgueu, de ben segur que en podrieu aprendre molt i molt de les seves propostes que al cap i a la fi no són, ni de lluny, més descabellades que les vostres.
Madureu una mica si us plau!
Per a mi, la realitat de la meva ciutat és tant la plaça Falguera o la plaça de la Salut, embogint d'alegria pel triomf d'Espanya, com els previsibles comentaristes d'aquest escrit. Jo no desqualificaria ni els uns ni els altres: no solc mirar ningú per damunt l'espatlla. Sant Feliu també és l'orgull amb què moltíssims joves cridaven "yo soy español, español, español". Jo en coneixia un grapat i de fatxes, res. O no tinc raó? Una sola bandera, una sola, duia gallina incorporada. Un grup de joves de Sant Feliu de tota la vida: no són catalans? Això converteix tot l'espanyol en sospitós d'antidemocràcia? Home, una mica de serietat...
Jo, que sóc molt poc futbolero (només he pagat entrades al camp de l'Espanyol per acompanyar-hi el meu pare quan era viu) vaig sortir per veure què passava a dos punts diversos de la meva ciutat: plaça Falguera i plaça de la Vila, vaig viure'n una mica l'ambient de festa, vaig tocar una mica la trompeta per fer gresca, em van fer una foto i, pel que diuen alguns abans d'esquinçar-se les vestidures, això em converteix en vés a saber què... Home, una mica d'humor no us vindria malament. I respecte, sobretot respecte: aquest espai és obert a tothom i a tots els comentaris (i mira que no puc entendre la poca afició del personal a donar la cara...), no cal desbarrar amb un tema de tan poca consistència.
I sí, no sóc independentista. No m'interessen les confrontacions entre pobles, em sublevo quan sento bajanades del tipus "boti, boti, boti, espanyol el qui no boti", Espanya no em roba, dic Espanya i no dic Estat espanyol, el cor se m'accelera amb la bandera de la República Espanyola, somio en una República Federal que respecti plenament la meva identitat nacional i que es basi en relacions econòmiques justes. Crec profundament en el dret d'autodeterminació dels pobles, vull exercir-lo per poder decidir quedar-me a Espanya.
És evident que Espanya no està ben resolta, com tants altres estats a Europa i més enllà. Des de l'Estat unitari, passant pel de les autonomies fins a l'Estat federal o l'independència. Cap frontera per a les idees, cap entrebanc al debat democràtic, cap desqualificació inconsistent al dret a decidir com les que fan el PSOE o el PP. Però deixem els simplismes (cacaluña o ecspanya) per als simples, per als qui no aporten res sobre que construir res mínimament interessant, cohesionador i útil. La realitat és molt més viva, atractiva i dinàmica quan no es mira només a través de la única i pròpia perspectiva.
Òndia, i jo que volia fer un comentari breu i una mica provocador... i m'ha sortit un discurset.
Ah! I per acabar de decebre algú: dissabte que ve vaig a veure Bruce Springsteen!!!
Efectivament crec que ens prenem massa a la valenta un tema com aquest, i que hem d'asumir amb normalitat la realitat d'una societat que és més diversa del que a vegades ens pensem. I el dia de la final de la copa d'Europa aquesta realitat ens va esclatar a la cara.
Ho dic jo que no vaig sortir a clebrar res, perquè en el meu cas jo no vibro amb aquesta selecció. És una qüestió de sentiments. Jo el que m'estimaria més és que la selecció de Catalunya un dia puguès competir en un campionat oficial internacional.
Però si que vaig veure el partit i, la veritat, va estar força bé.
Crec que en un blog com aquest hi ha espai per a temes més "sesudos" i per a temes més distesos, i no entenc alguna de les desqualificacions, però bueno també deu formar part de la pluralitat.
No li faré més broma que veig que no les entén, i em sap greu que un home que es titlla a si mateix de ser tant plural i obert no pugui acceptar el meu anterior comentari i digui que l'he desqualificat???Per vostè què és ser qualificat o no qualificat o que el qualifiquin o desqualifiquin??? Quina importància li està donant a aquesta absurdesa de comentari quan hi han coses més doloroses per debatir en aquesta trista entrada... Vostè, mentre tocava la trompeta celebrant no sé què celebrava, perquè si diu que Espanya ni fred ni calor i que el futbol tampoc l'apassiona... pensava potser que hi ha nens al món que es moren literalment de gana i/o sed mentre uns quants s’estan lucrant del negoci del futbol... aquesta és la pluralitat que defensa vostè??? Si més no s’ho ha parat a pensar mai?
Bé, aclareixo, vostè NO em sembla patètic per celebrar la victòria d’Espanya, per mi com si fos de Suècia o Andorra, de Grècia o Catalunya, tant se me'n dona.
El que crec que és patètic és que no pugui entendre el mal polític i social, i el gran impacte socioeconòmic que el futbol té en les nostres vides, hauríem de començar per abolir això, senyor, primer acabar amb aquest negoci cruel, i després ja ens preocuparem si uns ens diem Puigdellívol, Fernández o Cortés, si uns som del C/Sant Josep, de la Carretera o del C/Picasso això són coses banals i estúpides, perquè l'únic que hem d'entendre és que tots som fills d'aquest món i hauríem de treballar plegats per a fer d'ell un lloc millor, on tots tinguem de tot i a ningú li falti de res.
I si, ho accepto! Mai sortiria a celebrar una cosa tant estúpida que estigui relacionada amb negoci del futbol Déu me'n Guard a mi també!!!
El comentario de luna-luna me parece bien argumentado y muy acertado para la entrada, no está hablando de España o de victorias de tu pais, el que sea, esta hablando por lo que yo he podido entender, de algo mucho más profundo y de mucho más cáliz que lo que son las banderas.
Está criticando el negocio del futbol. Y me parece que tiene toda la razón en decir que un político no puede perder así los papeles por semejante atrocidad. Y que quede claro que yo me siento español, antes que nada extremeño, pero de ahí a perder los papeles de tal manera por algo que no nos da de comer si no que más bien nos hunde cada vez más, pues eso si.
Jesús H.