Santa Bárbara bendita.

Des d'Astúries, Palència, Lleó i Terol, milers de miners en defensa dels seus llocs de treball, de la indústria a les seves comarques, del seu futur i el de les seves comarques.

Ahir hauria volgut ser a Madrid, en la impressionant manifestació nocturna en què milers de treballadores i treballadors de la capital de l'Estat els van mostrar la seva solidaritat. Avui el govern els ha disolt a garrotades.

He demanat a la direcció comarcal de CCOO que faci arribar a la direcció del sindicat la proposta de concentracions immediates a les places de les viles en solidaritat amb els miners i en rebuig a la violència policial.

Més enllà de la protesta, hi ha el que em suggereix aquesta imatge de Mieres, inundada de treballadores i treballadors i de banderes roges. Alguna cosa hem fet molt malament perquè no hi hagi un referent polític clar (desenganyem-nos: aquí, encara no som el que va ser el PSUC (i ho hem de tornar a ser!) i a la resta de l'Estat estem sempre presoners de les eternes lluites de matisos dins IU). Alguna cosa estem fent també malament quan equivoquem (és la meva opinió, no espero unanimitats, evidentment) l'anàlisi de les causes de la situació que vivim: la confrontació principal no és entre Catalunya / Espanya i d'abast local, sinó entre els que es beneficien d'un model econòmic opressor i injust i els que en som víctimes, la confrontació és per raons de desigualtat econòmica i d'injustícia social, la confrontació és en l'eix dreta / esquerra i té un abast internacional.

Potser Santa Bàrbara, encara que només ens en recordem quan trona, ens obligarà a millorar la perspectiva de la nostra anàlisi i la proposta política que ens permeti donar la volta a l'actual estat de les coses.