1611 gràcies, 1611 raons per fer un gir a l’esquerra.
Diumenge passat, a Sant Feliu vam tenir 1611 vots, un 6,7% del vot total. Gairebé dos punts per sobre de la mitjana catalana, però dos punts per sota de les generals del 2004. No cal donar-hi més voltes: les eleccions ens van anar malament. Sens dubte, hi ha raons que ho expliquen, unes de caràcter general i unes altres de caràcter més nostre.
Entre les raons de caràcter general, les evidents: el vot útil al PSC, la bipolarització Zapatero-Rajoy, el silenci interessat dels mitjans de comunicació (ahir la SER va fer un reportatge de la lluita contra la corrupció en molts ajuntaments i va reconèixer el gran paper que hi ha tingut Izquierda Unida... després d’haver callat sobre IU en tota la campanya), i, sobretot, una llei electoral pensada per ofegar qualsevol partit frontissa al centre (intenció històrica del PP) i per ofegar qualsevol veu a l’esquerra del PSOE (intenció històrica dels socialistes), I és que, com deia El País dos dies després de les eleccions, amb un sistema de vot proporcional, hi hauria 14 diputats i diputades d’IU-ICV. Per contra, només n’hem tingut dos: amb la llei d’Hondt a la mà, sis han anat a parar al PP i sis han anat a parar al PSOE.
Pel que fa a les raons de caràcter més propi, n’hi ha d’evidents i d’altres, més de fons, que ens haurien d’obligar a una certa reflexió en profunditat. Anem per les evidents: si entre nosaltres ens barallem, tots hi sortim perdent. El nostre espectacle lamentable al País Valencià recorda allò nostre tan propi i tan caïnita de “allà on hi ha quatre comunistes, hi ha cinc partits”. Els socialistes, fa temps que han solucionat aquest problema, i ara sembla que els pot tocar a la gent d’ERC.
Més enllà, però, d’aquestes vergonyes internes (que, toquem fusta, ja no afecten tan directament a la gent d’ICV i a la gent d’EUiA), hi ha temes de discurs que hem de revisar, i que no ens haurien de conduir a buscar responsabilitats només fora (que també, és clar!). No crec que sigui un problema de candidat (ens calen molts Joans Herrera!) ni només de campanya, sinó de la pròpia essència d’una esquerra com la que volem ser. Parlo de la nostra utilitat als sectors socials que volem representar. Crec que hem d’abandonar missatges que la gent és evident que no ha fet seus, com ara “vota ICV per aturar la dreta”. És clar que la gent ha volgut aturar la dreta, però que ha cregut massivament que la millor eina per fer-ho era el PSC. La seva campanya “Si tú no vas, ellos vuelven” ha connectat claríssimament amb un electorat no només socialista que n’està fins als collons de Rajoy, Acebes i Zaplana. El vot de la por està clar que no el canalitzarem nosaltres. Crec, per contra, que ens hem de saber explicar amb més claredat, amb més pedagogia, amb més complicitats, anar més enllà dels lemes i saber construir un discurs més planer i directe entorn dels drets socials, del repartiment més just de la riquesa, de la igualtat de drets, de deures i d’oportunitats. Crec que és molt positiu que hàgim tocat en la campanya temes com el mileurisme i la precarietat laboral, que han accentuat (és evident que de manera poc perceptible per l’electorat) un perfil roig i s’han adreçat als barris treballadors d’una manera més clara que en anteriors eleccions. Hem de saber fer entendre i confrontar un discurs d’un “centre esquerra que creu en les privatitzacions i dóna xecs sense criteri social” i d’una “esquerra que defensa els serveis públics i els drets socials”, un discurs també més urbà i més metropolità, sense perdre de vista altres realitats i orientacions en altres territoris. A mi m’agrada que a Vic hàgim tingut un bon resultat, i crec que hem de fer el possible per mantenir-lo, però considero prioritari i imprescindible que ens hi acostem a les ciutats del Baix Llobregat i el Vallès, o a les àrees metropolitanes de Girona i Tarragona. Els socialistes han captivat vot que és nostre i que hem de saber recuperar. Crec que el discurs de “gir a l’esquerra” és bo i que cal que el mantinguem. I hem de saber mantenir-lo amb credibilitat: els resultats de Vic s’expliquen també per l’actitud ferma i compromesa de la nostra gent en relació als drets dels immigrants i a la defensa del territori. A llocs com a Sant Feliu, per exemple, els resultats alts en les municipals i relativament alts en altres eleccions s’expliquen també per la credibilitat i la confiança que generem en molts sectors de la ciutadania.
Heus aquí, doncs, el camí per córrer que estic convençut que tenim, que ens ha d’enorgullir i que 1611 santfeliuenques i santfeliuencs ens han demanat: un discurs més complet i entenedor en termes de drets socials, i unes formes de fer que generin credibilitat i confiança entre els sectors populars i amb valors d’equitat i justícia social que volem representar.
Entre les raons de caràcter general, les evidents: el vot útil al PSC, la bipolarització Zapatero-Rajoy, el silenci interessat dels mitjans de comunicació (ahir la SER va fer un reportatge de la lluita contra la corrupció en molts ajuntaments i va reconèixer el gran paper que hi ha tingut Izquierda Unida... després d’haver callat sobre IU en tota la campanya), i, sobretot, una llei electoral pensada per ofegar qualsevol partit frontissa al centre (intenció històrica del PP) i per ofegar qualsevol veu a l’esquerra del PSOE (intenció històrica dels socialistes), I és que, com deia El País dos dies després de les eleccions, amb un sistema de vot proporcional, hi hauria 14 diputats i diputades d’IU-ICV. Per contra, només n’hem tingut dos: amb la llei d’Hondt a la mà, sis han anat a parar al PP i sis han anat a parar al PSOE.
Pel que fa a les raons de caràcter més propi, n’hi ha d’evidents i d’altres, més de fons, que ens haurien d’obligar a una certa reflexió en profunditat. Anem per les evidents: si entre nosaltres ens barallem, tots hi sortim perdent. El nostre espectacle lamentable al País Valencià recorda allò nostre tan propi i tan caïnita de “allà on hi ha quatre comunistes, hi ha cinc partits”. Els socialistes, fa temps que han solucionat aquest problema, i ara sembla que els pot tocar a la gent d’ERC.
Més enllà, però, d’aquestes vergonyes internes (que, toquem fusta, ja no afecten tan directament a la gent d’ICV i a la gent d’EUiA), hi ha temes de discurs que hem de revisar, i que no ens haurien de conduir a buscar responsabilitats només fora (que també, és clar!). No crec que sigui un problema de candidat (ens calen molts Joans Herrera!) ni només de campanya, sinó de la pròpia essència d’una esquerra com la que volem ser. Parlo de la nostra utilitat als sectors socials que volem representar. Crec que hem d’abandonar missatges que la gent és evident que no ha fet seus, com ara “vota ICV per aturar la dreta”. És clar que la gent ha volgut aturar la dreta, però que ha cregut massivament que la millor eina per fer-ho era el PSC. La seva campanya “Si tú no vas, ellos vuelven” ha connectat claríssimament amb un electorat no només socialista que n’està fins als collons de Rajoy, Acebes i Zaplana. El vot de la por està clar que no el canalitzarem nosaltres. Crec, per contra, que ens hem de saber explicar amb més claredat, amb més pedagogia, amb més complicitats, anar més enllà dels lemes i saber construir un discurs més planer i directe entorn dels drets socials, del repartiment més just de la riquesa, de la igualtat de drets, de deures i d’oportunitats. Crec que és molt positiu que hàgim tocat en la campanya temes com el mileurisme i la precarietat laboral, que han accentuat (és evident que de manera poc perceptible per l’electorat) un perfil roig i s’han adreçat als barris treballadors d’una manera més clara que en anteriors eleccions. Hem de saber fer entendre i confrontar un discurs d’un “centre esquerra que creu en les privatitzacions i dóna xecs sense criteri social” i d’una “esquerra que defensa els serveis públics i els drets socials”, un discurs també més urbà i més metropolità, sense perdre de vista altres realitats i orientacions en altres territoris. A mi m’agrada que a Vic hàgim tingut un bon resultat, i crec que hem de fer el possible per mantenir-lo, però considero prioritari i imprescindible que ens hi acostem a les ciutats del Baix Llobregat i el Vallès, o a les àrees metropolitanes de Girona i Tarragona. Els socialistes han captivat vot que és nostre i que hem de saber recuperar. Crec que el discurs de “gir a l’esquerra” és bo i que cal que el mantinguem. I hem de saber mantenir-lo amb credibilitat: els resultats de Vic s’expliquen també per l’actitud ferma i compromesa de la nostra gent en relació als drets dels immigrants i a la defensa del territori. A llocs com a Sant Feliu, per exemple, els resultats alts en les municipals i relativament alts en altres eleccions s’expliquen també per la credibilitat i la confiança que generem en molts sectors de la ciutadania.
Heus aquí, doncs, el camí per córrer que estic convençut que tenim, que ens ha d’enorgullir i que 1611 santfeliuenques i santfeliuencs ens han demanat: un discurs més complet i entenedor en termes de drets socials, i unes formes de fer que generin credibilitat i confiança entre els sectors populars i amb valors d’equitat i justícia social que volem representar.
Comentaris