VomiPPiu..........

La setmana passada vaig llegir un article de Xavier Bru de Sala sobre les raons que ell considerava que ETA havia tingut per trencar la treva. A mesura que llegia l'article, hi havia una part de mi que pensava que tant maquiavelisme no era possible. Una altra part de mi pensava que a més de no ser possible, no podia ser veritat, que no podíem resignar-nos a veure una altra ocasió perduda, un altre tren escapar.

Ahir vaig tenir l'horror de sentir Rajoy. Va tractar d'inepte un President (amb majúscula!) que pot haver-se equivocat i ara està clarament estabornit per un cop brutal i imprevisible, va dir-li que no li donava suport perquè era un suïcidi polític i li va etzibar que era un inútil de l'alçada d'un campanar. Avui, per acabar-ho d'adobar, ha dit que per ser president caldria alguna cosa més que tenir 18 anys. Cal apretar els punys i contenir-se per no escoPPir-li a la cara...

Ahir vaig entendre l'article d'en Bru de Sala. Rajoy es deleix per fer el mateix que Zapatero (sap que sense negociació és impossible acabar amb un conflicte que és percebut com a real i prioritari -encara que a molts ens sembli inexplicable!- per desenes de milers de persones) i ser ell qui acabi amb ETA, i ETA sap que podrà exigir-li a Rajoy molt més del que Zapatero podia cedir, amb tants obstacles des del Parlament fins a la Judicatura posant-li pals a la roda.

Que fills de puta els uns i els altres... M'hauria agradat ser a Bilbao per caminar amb Imaz, Patxi López o els companys d'Ezker Batua, per ser un més d'un bram esfereïdor contra qui tant vol ferir-nos, salvapàtries indesitjats i impresentables d'una pàtria o altra,...

Señor presidente, nunca va a poder atender los miles de muestras de apoyo que desde los más recónditos rincones le deben estar llegando. Piense en ellos, sépase arropado: necesitamos que retome las riendas de un diálogo que aún siendo difícil es imprescindible, necesitamos que ningún Rajoy vomiPPivo nos haga avergonzar aún más de esta negra, inexplicable y cavernícola mitad de España...