dimarts, 29 de novembre de 2016

Sant Feliu és una ciutat equilibrada, però té barreres interiors.

Foto de Marc Rius a la galeria de fotos del Fet a Sant Feliu.

Dimarts passat, 22 de novembre, hi va haver una taula rodona més que interessant a l'Ateneu de Sant Feliu. El títol era suggerent: "Sant Feliu de Llobretat: una ciutat invisible?". El títol venia d'un article molt interessant del periodista Marc Andreu a la revista digital Crític. Jo mateix em vaig fer ressò d'aquest article en el meu blog, en aquest escrit: "Sentir com a propis els diversos santfelius de Sant Feliu", amb dues imatges de Can Maginàs i del carrer de Baix.

La taula era de luxe: qui parla a la foto era el mateix Marc Andreu, l'autor de l'article i del llibre. Al seu costat, l'Àngel Merino, l'ideòleg, per dir-ho així, de la cohesió social a la nostra ciutat i d'un currículum polític impressionant, actualment responsable de la USLA. A l'altre costat, en Sergi Picazo, una de les tres ànimes de Crític, un gran periodista d'investigació i que viu a Sant Feliu. Al seu costat, la Montse Santolino, periodista i veïna del barri de la Florida, de l'Hospitalet. Per completar aquests tertulians (en el bo i millor sentit de la paraula) de luxe, en Jordi Ferrer, creador, president de la cooperativa i cara més visible del Fet a Sant Feliu.

Justament el Fet a Sant Feliu ha publicat una bona crònica de la taula rodona. El tema era realment interessant i estratègic: la visibilitat o invisibilitat de la nostra ciutat i, més enllà, la visibilitat o invisibilitat dels diferents grups socials que configuren la nostra ciutadania. Ens hi juguem molt el Sant Feliu del mig i llarg termini: s'estan covant problemes socials que ara no sabem percebre? El Sant Feliu de què parlem als mitjans, a les institucions, recull tots els santfelius que realment existeixen?

Tot i això, tot i la qualitat dels ponents, tot i la importància del tema, tot i l'esforç de difusió de la taula rodona (que sí, que es pot millorar, però que va ser important i bona), vam ser quatre gats. Molt poca gent per l'esforç de convocatòria, la rellevància i qualitat dels ponents i per la importància del tema. Fa pensar, i no per desbordar optimisme, precisament.

No faig un resum, perquè ja l'ha fet i millor el Fet a Sant Feliu. Però sí que vull reflectir al meu blog dues consideracions personals, l'una a conseqüència de l'altra.

La primera consideració la va expressar molt bé en Funti en la seva intervenció, i la subscric plenament: "Sant Feliu és una ciutat equilibrada, una ciutat cohesionada, però que té importants fronteres o barreres interiors". Hi coincideixo tant, que he fet servir la seva frase per encapçalar el meu escrit.

La segona consideració intenta identificar aquestes barreres, i és el que vaig expressar en el col·loqui posterior, insinuant que hi hauria d'haver una segona taula rodona per pensar-hi de manera més explícita i profunda. I en vaig esmentar, en una intervenció molt sobre la marxa, quatre: dos de caràcter general i dos específics de Sant Feliu.

1. Una barrera social creixent, que té el seu reflex en la consolidació volguda d'una doble xarxa (concertada i pública), en què la pública s'aprima a favor de la privada o concertada (i vaig posar com exemple el tancament de línies de P3 a Catalunya en aquest curs o les retallades en la sanitat pública) i dificulta l'accés a serveis públics de qualitat al conjunt de la societat, especialment les rendes mitjanes o baixes, que ni poden ni volen pensar en alternatives privades als serveis públics més bàsics.
2. Una bretxa generacional, en què molt gent gran se sent desorientada o invisible, en un món de canvis tecnològics i socials molt ràpids i que sovint no reconeixen com a seu. I vaig posar com exemple les dificultats amb què es troben quan les entitats bancàries els diuen que no els atenen a finestreta i que tot ho han de fer en els caixers.
3. La nostra ciutat té encara barreres identitàries que es reflecteixen clarament en els resultats electorals. Amb l'única excepció d'ICV-EUiA que té resultats homogenis a tota la ciutat, hi ha barris que voten clarament en clau CDC+ERC+CUP i altres que voten clarament en clau PP+C's+PSC, atenent a llengua i origen familiar.
4. L'absència clamorosa de la immigració més recent. A Sant Feliu tenim un 11% de població de nacionalitat estrangera, però no tenim un 11% d'aquests conciutadans nostres en la nostra vida pública, en les nostres activitats socials, en els nostres equipaments, en els nostres mitjans. Vaig posar un exemple de les darreres eleccions municipals, amb 8 candidatures i 168 candidats i candidates: n'hi havia 16-18 de nacionalitat no estrangera? Fora d'ICV-EUiA novament, que sempre cerquem llistes molt representatives, ningú més portava conciutadans nostres d'origen no espanyol dins les seves llistes.

Per imaginar i fer possible el Sant Feliu que volem en el futur, cal que hi pensem en el present. I no deixa de deixar-me un mal regust de boca que, tenint una excel·lent oportunitat per fer-ho, sembla que tan pocs tinguem interès per fer-ho...