dijous, 27 de febrer de 2014

IBI al ple de febrer. Complirem el programa electoral: rebaixarem els valors cadastrals i el rebut s'ajustarà al cost de la vida, baixant per primer cop en set anys.

Complir els compromisos electorals no és només una obligació dels ciutadans que volem representar ciutadans, sinó un requisit imprescindible per mantenir o guanyar credibilitat. I la credibilitat és imprescindible per merèixer la confiança necessària perquè sigui ben valorada l'acció de govern o per merèixer l'autoritat necessària per qüestionar de manera argumentada i sòlida l'acció de govern.

Dic això perquè, en el ple de febrer, es prendran acords que posaran en joc la credibilitat de totes les persones, forces polítiques i entitats que, des de fa mesos, estan parlant a Sant Feliu de valors cadastrals i d'IBI. Jo sóc una de les persones que, pel meu càrrec a l'Ajuntament i per la meva militància a Iniciativa, més n'he parlat. La darrera vegada, crec que molt clarament, en aquest escrit de finals de novembre en aquest escrit. I sóc de les persones que, després del ple de febrer, espero continuar mereixent credibilitat i confiança, en base a una qüestió que considero fonamental: el que es proposa en un programa no és paper mullat, encara que altres ho facin certament tant sovint.

Credibilitat i confiança per complir el compromís assumit el 2011 sobre l'IBI.
Demano mirar la part inferior del quadre de més amunt. Ara que ja sabem que l'increment de l'IPC de l'any 2013 va ser del 0,2%, i amb una estimació per al 2014 de l'1%, hem previst un IPC acumulat entre 2012 i 2015 del 7,30%, i un increment de l'IBI en aquests quatre anys del 7,22%. Per tant, l'IBI pujarà, com vam comprometre a les eleccions, lleugerament per sota de l'IPC en el global dels quatre anys. Complirem, per tant, el que vam dir a les municipals de 2011: No augmentar els impostos locals per sobre de l'IPC (pàgina 8 del programa d'ICV-EUiA-ISF)

Les mateixes dades referides al mandat anterior treuen qualsevol credibilitat a les crítiques que la senyora Borrell (PSC) i el senyor Alegre (C's) puguin fer sobre la política fiscal del govern que encapçalo. Demano ara mirar la part superior del mateix quadre. En els quatre anys en què Borrell i Alegre van governar, l'IPC va pujar un 10,10% i l'IBI va pujar un 33,79%. En aquell anys, quan jo era el portaveu de l'oposició, exigíem que els impostos a Sant Feliu s'ajustessin al cost de la vida. En aquests anys, quan sóc alcalde de Sant Feliu, això és el que hem portat a terme. Contra el que diuen alguns, no deia una cosa a l'oposició, i faig la contrària al govern. Crec massa en la credibilitat i la confiança com per posar-la en qüestió d'una manera tan clara com innecessària.

No deixa de sorprendre que, amb un increment de més del triple de l'IBI sobre el cost de la vida, ni hi hagués cap comissió ciutadana contra l'increment de l'IBI, cap campanya de recollida de signatures, ni cap petició de dimissió de l'alcalde o del regidor d'Hisenda de llavors. A mi, personalment, em costa d'entendre, i l'explicació també se m'escapa. Però em costa més encara d'entendre que algunes persones, que inicialment formaven part d'Independents per Sant Feliu (ISF) i posteriorment se n'han desvinculat, oblidin el seu compromís amb el programa que estem complint "a rajatabla". Quan formaven part de la candidatura com a ISF, demanaven que l'IBI s'ajustés a l'IPC. Quan s'han desmarcat d'ISF, demanen que l'IBI es rebaixi un 15%.  Per què no ho demanaven llavors? Per què van donar suport o participar en una candidatura que plantejava claríssimament... el que estem complint escrupolosament?

Credibilitat i confiança per complir el compromís assumit el 2011 sobre els valors cadastrals.
Sé que costa parlar de números, però els números i els conceptes són imprescindibles per entendre de què parlem i per deixar les coses el màxim de clares possibles. Demano mirar ara aquest nou quadre. Si l'anterior parlava només de l'IBI, aquest informa també dels valors cadastrals. Explica, també, d'on surten els imports mitjans per rebut, que expliquen l'evolució de l'IBI a la nostra ciutat.



Ja vaig intentar explicar en aquest escrit de desembre de 2012 la diferència entre els valors cadastrals i la base liquidable. En síntesi: el creixement dels valors cadastrals a la revisió de 2005 va ser tan gran, que aquest creixement es va repartir en deu anys, fins que al desè (que vencia el 2015) la base liquidable ja fos directament el valor cadastral. A l'any 2013, això encara no passava: el valor cadastral mitjà (fila 4) era de 98.033,87€, però la base liquidable mitjana (la que serveix per calcular l'import del rebut) era de 87.285,05€.  Com vaig explicar en la reunió de març de 2013 amb la Comissió ciutadana, l'Ajuntament va demanar al Ministeri d'Hisenda la rebaixa dels valors cadastrals a la nostra ciutat. Finalment, en els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2014, s'ha autoritzat aquesta rebaixa. L'any 2014, per tant, els valors cadastrals a Sant Feliu baixaran el 15%. Això es veu en la rodona que hi ha entre les files 4 i 5 i els anys 2013 i 2014: aquest any, el valor cadastral mitjà a Sant Feliu baixarà de 98.033,87€ a 83.024,69€. que també serà la base liquidable, inferior a la base de l'any passat.

Tal com vam dir, els valors cadastrals baixaran el 15%, però el rebut de l'IBI no baixarà el 15%. Vull ser absolutament clar en aquest punt. El rebut de l'IBI baixarà de mitjana el 0,51%, i complirem, com deia al punt anterior, el compromís electoral d'ajustar els rebuts a l'IPC. Aquest era el nostre compromís electoral (també, entre d'altres, el de molts membres de la comissió ciutadana) i no de tornar a valors de rebut de fa sis anys. Senzillament, perquè creiem que és impossible rebaixar dos milions d'euros el pressupost municipal i garantir la continuïtat dels serveis públics que l'Ajuntament presta. I defensar que això es podria fer rebaixant els sous dels "polítics" és demagògia pura. O defensar que es rebaixin serveis públics (en educació, serveis socials, cultura, ocupació, etc) és senzillament assumir d'entrada que l'Ajuntament no ha de tenir les competències en polítiques socials (com defensa la nova llei local del Partit Popular) que són absolutament imprescindibles per mitigar els efectes de la crisi a la nostra ciutat. I a això, jo m'hi oposo rotundament.

Tot i així, en relació a aquest tema, dues coses. Primera: si algú defensa que els serveis públics prestats per l'Ajuntament admeten una rebaixa d'aquesta envergadura, crec que hauria d'explicar com fer-ho. Els pressupostos són públics, l'estructura dels ingressos i de les despeses municipals són públiques, i per tant, com que estic convençut que altres prioritats o altres criteris són viables, la informació per poder elaborar i proposar altres polítiques fiscals, pressupostàries o de serveis municipals estan a l'abast de tothom: de qualsevol persona, de qualsevol partit o de qualsevol entitat veïnal o comissió ciutadana. Segona: si algú té propostes per rebaixar la fiscalitat municipal i prestar els mateixos serveis públics, crec que té el deure cívic de presentar-se a les eleccions municipals de maig de 2015.

En resum i per acabar. Ens vam presentar a les eleccions amb un doble compromís:  que el rebut de l'IBI en cap cas pujaria més que el cost de la vida, i que rebaixaríem els valors cadastrals. I això és, amb tota claredat i transparència, el que complirem fil per randa en aquest ple de febrer.