Sant Feliu: què fer i on anar amb 14 o 15 anys?

Abans-d'ahir es va presentar el llibre "La participació dels infants a la ciutat des del Consell d'Infants", una publicació de la Secretaria d'Infància i Adolescència de la Generalitat. És un llibre sobre el nostre Consell d'Infants i sobre Sant Feliu, que l'autora, la professora universitària i amiga Ana Novella, va fer com a tesi doctoral basant-se en l'experiència positiva de la nostra ciutat.

Al final de l'acte, van tenir l'oportunitat de parlar uns quants nois i noies que, al llarg dels 12 anys de la seva existència, han passat pel Consell. Un dels que va prendre la paraula, molt alt i ja amb 19 anys, va parlar molt bé de la seva experiència al Consell, però va aprofitar que tenia el micròfon i hi havia molta gent a la sala, per denunciar que l'interès necessari que hi havia per la infància a Sant Feliu, semblava nul o molt insuficient quan es tractava de la gent jove. Ho va dir clar i ho va argumentar molt bé. I té tota la raó.

És una clara assignatura pendent a la nostra ciutat i, en general, a la nostra societat. En l'edat de l'aparició de totes les diversitats, de l'esclat de totes les personalitats i de totes les descobertes, tenim dificultats per oferir als adolescents un conjunt d'espais d'activitat o d'estada que s'adigui amb les característiques tan extraordinàries d'aquest moment de les seves vides.

Crec que tenim dificultats, fins i tot, per interpretar correctament les necessitats o les expectatives d'aquests centenars de santfeliuencs i santfeliuenques, ciutadans de ple dret com els infants o els adults, però que no són el centre de la nostra atenció (la municipal i la ciutadana!) com haurien de ser-ho.

N'hi ha prou amb esplais, activitats esportives, la biblioteca, les colles i altres entitats o el casal de joves? Cal que ens plantegem altres espais o altres propostes dins d'aquests espais? Quines formes de col·laboració entre la iniciativa privada, les entitats i l'ajuntament podrien donar alternatives adequades de lleure a una població tan diversa en interessos i conductes com l'adolescent?

Potser ningú té respostes per a tot. Però sí que ens caldria que ens asseguéssim per trobar-les, per tenir una visió explícita i compartida de les primeres passes de la joventut. Potser en el marc d'algun moment de trobada entre les AMPA dels instituts, de la gent del lleure, dels docents i altres professionals experts que treballen amb adolescents i joves, amb els mateixos joves. Estic segur que, sentint el noi que va parlar a l'acte del Consell d'Infants, ell i molts altres com ell podrien i voldrien aportar els seus punts de vista, les seves propostes.

Quan vam començar al 1997 amb el consell d'infants, tampoc no teníem respostes per a tot, però des de l'Ajuntament vam tenir la voluntat d'iniciar un camí per a la millora de la infància i del seu paper a la nostra ciutat. Crec que cal, amb una altra configuració i una altra forma de fer, iniciar un camí amb els mateixos objectius que ens permeti saber recollir i donar valor a les demandes i les opinions dels nostres adolescents i joves entre 13-14 i 18-19 anys.

No sé com se diu aquell noi que va intervenir ahir a l'Ateneu, però va tocar un tema i ho va fer d'una manera que exigeix que tinguem molt i molt en compte les seves paraules. Ara només cal que sapiguem i volguem fer-ho, i que ho fem considerant-lo, com en el consell d'infants, de tu a tu i d'igual a igual. Per parlar i arribar acords, per exemple, sobre què fer i on anar a Sant Feliu quan ja no es va amb els papes i només vols estar amb els qui són, parlen i riuen com tu.

Gràcies, jove santfeliuenc, per la teva intervenció, pel teu toc d'atenció!