dimecres, 4 de març de 2009

Soterrament: ENHORABONA, SANT FELIU!!!

Història. Aquesta imatge, ben aviat, serà història. I el dia 18 de febrer de 2009 serà un dels dies claus a recordar: és el dia que, en el Butlletí Oficial de l'Estat, va sortir l'anunci de la Direcció General de Ferrocarrils pel qual se sotmet a exposició pública l'estudi informatiu del soterrament de la via al seu pas per Sant Feliu.

És el tràmit final previ a l'aprovació del projecte i a la licitació de les obres. Tot plegat, aproximadament en un any. Després, 36 mesos d'obres. Previsiblement, doncs, el tren soterrat cap a meitat del 2013. I la cosa no acabarà aquí: immediatament després, la urbanització de la superfície, creant un Sant Feliu que a hores d'ara costa d'imaginar! És a dir, cap al 2015 o 2016 haurem pogut completar el procés de millora urbana més important de la nostra història recent, el que ens lliurarà la ciutat que encararà definitivament el segle XXI.

És una notícia excel·lent, i cal que ens en felicitem tots. És una notícia molt bona per a Sant Feliu i, en conseqüència, molt bona per a Iniciativa i Esquerra Unida. I també per als socialistes, i per a Convergència, i per al PP, i per a Esquerra, i per a totes les entitats, i per a totes les veïnes i veïns. Si algú vol treure profit electoral d'un treball unitari de tots durant tants anys, s'equivocarà i molt. Tots ens podem sentir tan protagonistes d'aquesta bona notícia com el Juan Antonio Vázquez, en Cesc Baltasar, l'Àngel Merino, la Carme Solsona o la Luisa Sáiz -per posar cara i noms propis a l'esforç de tots els partits- o com els milers de persones que han aportat el seu gra de sorra per aconseguir el que aviat serà una realitat.

Però no amagaré que m'hauria agradat veure, fa set anys, l'equivalent d'aquesta altra imatge, del 26 de febrer d'enguany:

D'esquerra a dreta: Manel Nadal, secretari de mobilitat del DPTOP de la Generalitat de Catalunya; Juan Antonio Vázquez, l'alcalde; Joan Rangel, delegat del Govern d'Espanya a Catalunya i Eduardo Molina, subdirector general de Plans i Projectes de la Direcció General de Ferrocarrils del Ministeri de Foment. Era una setmana més tard, i presentaven públicament l'estudi informatiu del soterrament de la via.

M'hauria agradat veure-la perquè en la legislatura 1999-2003 havíem treballat molt intensament (en Juan Antonio també) perquè aquesta foto hagués estat possible. Al 2002, vam arribar a tenir el mateix que tenim ara: un projecte constructiu per començar immediatament les obres. Però al 2002 no vam tenir, en la foto que hauria estat la precedent a aquesta, la voluntat del nostre Govern, de la Generalitat de Catalunya. Ho vam tenir a tocar, perquè un ajuntament amb alcalde d'Iniciativa (primer en Cesc i després l'Àngel) es va arribar a entendre amb un govern central amb un ministre del PP (Francisco Álvarez Cascos), i perquè semblava que ens podríem entendre amb la Generalitat, quan en Pere Macías era al capdavant del DPTOP, fins a finals del 2001. Aquesta foto de 2009, amb tres institucions liderades per socialistes, hauria pogut tenir com a precedent una foto de 2002 amb institucions liderades per populars, ecosocialistes i convergents. Però, com a derivada d'un dels últims canvis de govern de Jordi Pujol, tot se'n va anar en orris. Felip Puig va substituir a Pere Macías i, a meitat de 2002, en una reunió a la qual vam assistir l'Àngel, en Juan Antonio i jo, aquella porta es va tancar de forma definitiva. Felip Puig es va negar en rodó a participar en un conveni de finançament en una obra que no era titularitat de la Generalitat. Per més que tots vam insistir que en el futur la xarxa de rodalies seria traspassada i que era una qüestió de vital importància per a la nostra ciutat, no hi va haver res a fer. Felip Puig va ser el mur infranquejable contra el qual van topar tots els nostres esforços: "si Madrid no posa un euro a Pallejà, la Generalitat no posarà un euro a Sant Feliu", deia una vegada i una altra, fent referència al soterrament que llavors es feia als trams urbans dels Ferrocarrils de la Generalitat en la línia de Martorell.

Bé, tot plegat, aigua passada. Però de resultes del temps que ha passat, el projecte s'ha pogut millorar de forma molt sensible. En aquest temps, el tràfic de mercaderies s'ha desviat definitivament de la línia que passa per Sant Feliu i s'han millorat les tècniques constructives. Això permetrà treballar a profunditats majors i tenir pendents més pronunciats, la qual cosa implicarà moltes menys molèsties en les obres i aconseguir el soterrament fins més enllà de la carretera de la Sànson. Més raons per estar d'enhorabona!

Ara, crec que només ens queden tres coses per intentar aconseguir en els propers mesos:
1) un finançament en el marc que li pertoca: el del pla de rodalies del Ministeri de Foment, en aplicació d'un criteri que considerem just. És a dir, l'obra ferroviària correspon a qui és i/o serà titular del ferrocarril (Estat i/o Generalitat) i l'obra en superfície a qui li pertoca el govern de la ciutat (l'Ajuntament i la Generalitat, per la part que li correspon a la implantació del tramvia)
2) ajustar el projecte per facilitar l'intercanvi amb el metro. A l'endemà que es va presentar l'estudi del soterrament, es va publicar el pla de rodalies i es va veure que la famosa línia C3 de Rodalies no passaria per Sant Joan Despí i Sant Feliu, com era clarament de preveure. En opinió d'ICV-EUiA, això hauria de comportar un replantejament de la línia L3 de Metro, recuperant la proposta que nosaltres sempre hem defensat en aquest sentit.
3) el màxim acord polític i social en relació al projecte d'urbanització en superfície. Fins ara, tots hem sabut mantenir unitat en aquest punt, que cada cop esdevindrà més i més important. També estem d'acord en un punt fonamental: hi ha de passar el tramvia, tot i que encara no hem avançat en la forma com hi haurà de passar. Fa una mica més de dos anys, jo pensava això, en relació al tramvia, però encara no n'hem començat a parlar seriosament enlloc.

En tot cas, avui cal que ens congratulem que anem per bon camí, per molt bon camí. I, en les properes setmanes, caldrà que reprenguem el treball necessari per, en la línia que acabo d'apuntar, acabar de rematar de manera impecable la feina que entre tots estem tirant endavant. I permeteu-me que em repeteixi més que l'all i julivert: ENHORABONA, SANT FELIU!