De flames i de PPolvorins.

Quatre que es creuen herois cremen fotografies del Rei: així creuen també que creen ocupació, faciliten l'accés a l'habitatge, milloren la sanitat, fan la vida més equitativa i equiparable per tots els nostres infants i adolescents que es diuen Puigdellívol, Gutiérrez, Vanescu o Al-Kharim,... A sobre, els hem de riure les gràcies i donar-nos uns copets a l'esquena dient ja se sap, són joves... És que l'amor a Catalunya "es lo que tiene"... I un colló de mico. Els condemno perquè mai no he cregut en l'agressió a cap símbol democràtic (i el Rei d'Espanya ho és, per més que jo també vull la III República), perquè crec que qualsevol canvi no ha de venir de quatre il·luminats sinó de majories socials democràtiques i, sobretot, perquè crec que fan una feina esplèndida per al PP. I no en vull parlar més. Em fa mandra fins i tot posar-ne una foto.

Perquè, al capdavall, on hi ha el foc gros, on es prepara el polvorí, on potser caldrà sortir al carrer de totes totes, on hi ha l'atemptat flagrant a la democràcia i a Catalunya és a l'estratègia gairebé colPPista que està duent a terme el Partit Popular amb el seu assalt al poder judicial. El bloqueig al Consell del Poder Judicial i la vergonyosa i PPerillosíssima estratègia al Tribunal Constitucional estan portant fins al límit la seva aposta per a una tensió extrema, que només pot tenir conseqüències nefastes si els surt bé i el proper mes de març guanyen les eleccions. Si algú, com podria arribar a passar, que ni tan sols ha estat nomenat com a president del Constitucional pot arribar a desfer un hipotètic empat entre progressistes i fatxorros en relació a temes com l'Estatut o la llei que reconeix la plenitud de drets a les persones homosexuals, en virtut que és el fatxa de més edat, ho tenim magre. Molt i molt magre.

Aquests hiPPòcrites es rasguen les vestidures pels "patriotes" que cremen fotos, mentre per darrera fan un camí exPPlosiu cap a una frenada de l'Estatut (ja prou justet...) , de conseqüències imprevisibles i que generarà un enfrontament polític i social d'un abast imprevisible, però en cap cas anecdòtic com les fotos de marres. I tot, per un graPPat de vots de l'Ebre en avall...

Això, per a mi, només té com a sortida una derrota electoral i per golejada del PP. A Catalunya, els vots al PP ja no són la legítima expressió d'un sentiment igualment legítim d'espanyolitat, sinó el reforç a una política d'agressió interessada i contínua al nostre país: un vot català al PP és, avui, un vot PPatètic. Però també cal una derrota electoral de tots els que, amb collonades com la d'"Espanya ens roba", alimenten el PP i, al seu torn, d'ell s'alimenten. Als votants d'ERC, ja els toca baixar dels núvols i començar a mirar els ulls de tothom, no només als dels seus militants, a entendre que ens mereixem alguna cosa més que la cantinel·la que "sense Espanya viuríem millor". Em sona a la mateixa bajanada que un conegut meu que, de jovenet va voler tocar el cul d'una companya de partit... que li va fotre un bolet i li va dir que "amb el socialisme se li resoldrien les necessitats sexuals"...

Queden mig any per a les eleccions. Aniria bé que ningú fes el joc als Zaplanas, Rajoys i Acebes, aniria bé recuperar un discurs de respecte mutu per les percepcions diferents que tothom pugui tenir sobre els símbols i les conviccions, aniria bé atendre a les necessitats del dia a dia de les persones amb cuites més immediates que el foc a les fotos o l'arribar al poder sigui com sigui.

No ens limitem a creuar els dits i esperar. Deixem de riure les gràcies a qui no en té, fem pedagogia del que és i no és política de debò, construïm una majoria electoral progressista abassagadora, diguem les coses pel seu nom, sense embuts però també amb calma... i, mentrestant, al PP ni aigua.

Altres mirades sobre Sant Feliu.

Acabo de penjar a mà esquerra un seguit d'enllaços de persones (de moment només homes :-( que parlen de Sant Feliu, que volen generar opinió i debat.

Sovint no hi coincideixo, però és gent que dóna la cara, que no s'amaga darrere anònims, que s'implica en la ciutat que compartim. Generen debat, confrontació d'idees: això m'interessa, i allò que m'interessa vull ajudar a fer-ho possible.

Hi és convidada qualsevol persona que, amb noms i cognoms, parli amb alguna regularitat de la ciutat que m'apassiona, però cercant més la reflexió i el contrast d'opinions, que no la informació a Sant Feliu sobre temes generals (informàtica, cinema o balls de saló, per dir alguna cosa). Ja hi ha altres espais on fer-ho, sobretot a santfeliu.net. Qui estigui interessat/ada en formar part de la llista d'enllaços, només cal que m'ho demani al correu que podeu tenir clicant al meu perfil.

Endavant, doncs! Hi sou benvingudes, hi sou benvinguts!

06/09: Inici de curs, primera assemblea d'ICV-EUiA pel soterrament.

El dia 31 de juliol vam tenir un petit ensurt en relació al procés que hem de seguir pel soterrament que, vagi per endavant, crec que s’ha resolt bé.

M’explico. Era el darrer ple abans de l’estiu. Sis dies abans (per Sant Jaume), en una reunió de la Ponència Unitària pel Soterrament, se'ns va anunciar un calendari que ens va neguitejar força i que, en resum, implicava limitar als propers dos mesos tot el procés de participació ciutadana en relació al soterrament. Es concretava, entre d'altres coses, en un conveni entre partits i associacions de veïns a signar el 5 de setembre, una consulta popular a finals de setembre i el tancament de tot el procés a finals d'octubre.

En el ple, el Grup Municipal d’ICV-EUiA va demanar revisar aquest procés i aquest calendari, que vam considerar precipitat. L’alcalde ens va donar parcialment la raó: el conveni se signaria el 12 de setembre en comptes del 5. Vam replicar, però, que no era qüestió de retardar una setmana, sinó de consensuar bé mètodes, continguts i calendari. De fet, el mateix 1 d'agost vam convocar una assemblea urgent per al sis de setembre, per decidir col·lectivament quina actitud prendre en cas que no es revisés, tal com demanàvem, el calendari i el mètode de participació.

Dimecres 5 de setembre, a la tarda, alguns regidors d’ICV-EUiA vam tenir una trobada amb l’equip que porta el procés de participació. Posteriorment, les associacions de veïns es van reunir amb el mateix equip de redactors. Després de les dues trobades, l’equip redactor i l’equip de govern han arribat a la conclusió que cal allargar els calendaris i generar més participació en el procés.

Crec que és un pas en la direcció correcta. Fins ara –i ja portem uns quants anys negociant amb uns quants governs!- tots hem treballat a la una i ningú no s’ha sentit exclòs en la lluita per solucionar el primer problema urbanístic de la nostra ciutat. Això no es pot alterar: hem de mantenir de totes totes la unitat en tots els treballs necessaris per assolir el soterrament.

A partir d’ara, i sota la coordinació de l’equip de treball que està conduint força encertadament el procés, i amb l’acord de totes les AAVV i tots els partits polítics establirem un nou calendari i consensuarem millor els continguts.

És una bona notícia. Són molts els temes que se’n beneficiaran: la forma com arribarà el metro, el millor traçat possible per al trambaix, la millor solució per al tram final del carrer Constitució, la manera com es retrobaran i s’uniran els carrers a banda i banda de la via, la manera d'obtenir un finançament més assumible, d'obtenir més habitatge públic de lloguer assequible,...

En conseqüència, l'assemblea del dia 6 va ser, en comptes d'una reunió urgent per decidir què fèiem en relació a un procés que no compartíem, una reunió distesa per anar valorant els moments i les formes en les quals ICV-EUiA, com sempre, s'implicaran a fons en un procés que, sens dubte, crec que recuperarà la unitat i la confiança de totes les parts.

Ara només cal que, en aquest procés més obert que hi haurà els propers mesos, tothom s’hi senti implicat i trobi el moment i la manera per dir-hi la seva. Sant Feliu bé s'ho mereix, Sant Feliu ho necessita.