Cinquè recorregut per les obres més importants de la història de Sant Feliu, les obres més lluitades de la història de la ciutat i també les obres que més il·lusió, energia, treball i, al final, bons resultats han tingut en la meva pròpia experiència com a ciutadà, regidor i alcalde. Indubtablement el soterrament de les vies és cosa de tots, però jo també la sento una mica com una íntima victòria personal, molt meva... Com en els altres quatre recorreguts, començo pel pont del límit amb Molins i acabo amb el pont ja en el terme de Sant Joan. En aquest article, ha estat decisiva la col·laboració de l'enginyera Andrea Messeguer, que m'ha facilitat informació i coneixements fonamentals.
1) Pont de Cal Miano:
Com he anat explicant en els quatre recorreguts anteriors, les vies en aquest punt no estan afectades per les obres, ja que el seu àmbit finalitza uns dos-cents metres abans, aproximadament. Observeu que la segona i la tercera foto són del mateix punt, una des de sota el pont i l'altra des de sobre.
2) Pas del carrer Agricultura.
En aquest punt ja es veuen les primeres obres que avancen el futur traçat de la via, al costat de les vies actuals. Aquests murs que es poden veure seran el suport de la nova via en sentit Barcelona. Com que la traça de la via es desplaça lleugerament "cap al riu", per entendre'ns, la via que actualment porta cap a BCN, serà la que en un futur porti cap a Molins. S'entén, oi?
Resumeixo: a cal Miano (punt 1), les dues futures vies són les existents: cap canvi. Al carrer Comerç (punt 3), com veurem tot seguit, dues vies noves per un pont nou, ja acabat. Enmig, al carrer Agricultura (punt 2), un nou pont que ja s'està fent per una sola via nova, ja que l'altra via s'aprofitarà.
3) Carrer Comerç.
En aquest punt, les obres ja estan acabades... per ara. Va ser el primer gran espai de treball, absolutament imprescindible, com vaig explicar aquí.
Ho recordo a la segona foto, al mig de la qual hi ha una petita escletxa de llum. Doncs bé: a la dreta de l'escletxa, hi ha el traçat actual de les vies, per on circulen els trens. A l'esquerra de l'escletxa, hi ha el traçat nou de les futures dues vies, en tots dos sentits, desplaçades en sentit riu. Però la construcció del pont era, com deia, absolutament imprescindible per poder tallar immediatament després la carretera de la Sànson i no deixar sense circulació els barris de la Salut i les Grases de manera directa, i a tot el conjunt de vehicles que surten en direcció Molins, afectant a tota la ciutat. És, com si diguéssim, feina avançada.
Per entendre-ho millor tot plegat, "repasseu" el resum final del punt anterior, al carrer Agricultura.
4) Final del carrer Ramon de Trinxeria.
En la primera foto es veu com ja està acabada la pantalla (la paret) feta amb pilots (columnes) que ja conformen el futur traçat de les vies, que aquí ja seran en superfície. En la segona foto, una perspectiva en direcció al punt 3, carrer del Comerç. En la tercera foto, una perspectiva en direcció al punt 5, pont de la carretera de la Sànson. Es pot veure el dipòsit blanc de ciment, que es veurà en fotos posteriors. El que vull destacar és que, en aquesta tercera foto, es pot veure el traçat actual de les vies, amb dues catenàries que sobresurten sobre la vegetació al costat de les vies. Com es pot veure, és bastant més alt que el futur traçat, damunt aquesta pantalla més baixa que s'ha construït una mica desplaçada en sentit riu.
5) Carretera de la Sànson.
Poques coses puc afegir al que ja vaig explicar
en el meu quart recorregut. En la primera foto, una perspectiva general. En la segona, una perspectiva en direcció Molins. En la tercera, una perspectiva en direcció Barcelona.
6) Pont de Can Maginàs.
7) Riera de la Salut.
Fa cinc mesos la circulació de vehicles es va tallar i només hi circulen vianants, com es pot veure a les tres fotografies inicials. La complexitat de les obres en aquest punt la vaig explicar
aquí. D'altra banda, estic convençut, com vaig explicar també
aquí, confio que el nou govern municipal respecti la voluntat d'incorporar el pont en el projecte d'urbanització de la superfície.
Les dues fotos inferiors són de la plaça de Can Llobera. Aquestes importantíssimes obres tenen dues funcions: a) sortida d'emergència i b) pou de drenatge o bombament d'aigües, ja que justament en aquest punt el túnel tindrà la màxima profunditat.
8) Estacions provisionals.
9) Antiga estació.
Sortint del Parc Nadal, darrera la tanca que delimita les obres, ja es veu que l'única cosa que queda de l'antiga estació és l'andana en direcció a Molins, amb la pèrgola que protegia de la pluja i del sol a les persones que hi agafàvem el tren, pèrgola que protagonitza les tres primeres fotos. A les dues darreres, un doble protagonisme: la importància de la maquinària en moviment, i la nova passarel·la que comunica a banda i banda de la via.
10) Túnels del carrer Montserrat.
Només vaig poder fer les fotos des del costat riu, per entendre'ns, del carrer Montserrat. Tres mesos i mig després del seu tancament, encara són ben visibles les voltes dels dos ponts: ovalada la del pont per on passaven els cotxes, amb bigues rectes el dels vianants, on encara es poden veure
les pintures de Kaligràfics,
dotze anys després de la seva inauguració. Em vaig voler acomiadar d'aquest punt fent
una detallada història dels dos ponts, que podeu llegir aquí.
11) De camí a la carretera.
Primera foto:
aquí hi hauria hagut d'haver un ascensor. Jo no hauria permès aquest "mamotreto". Un cop pujades les escales, la segona foto és en direcció a Barcelona, i al final es veu el pont sobre la via a Laureà Miró. La tercera foto és en direcció Molins, i al final es veuen els dos ascensors i el pont sobre la via al punt on s'ubiquen les dues estacions provisionals.
Vaig fer aquesta foto des de la petita placeta que hi ha al final del carrer Cinto Verdaguer, tocant a la carretera. Es veu perfectament el traçat actual de la via (a l'esquerra de la foto) i el traçat futur, a la dreta de la foto. La plataforma on es veuen maquinària i material d'obres, és el sostre del túnel per on passaran les vies. Ja es pot veure la dimensió de l'avingua que sorgirà sobre les vies, amb la distància que hi ha en els edificis que es poden veure. Serà una avinguda brutal!!! Les fotos següents les vaig fer des de l'entrada de camions i maquinària que hi ha al carrer Sant LLorenç, amb l'autorització corresponent.
Des del carrer Sant Llorenç mirant en sentit BCN sembla que no hi hagi gran cosa, però mirant en sentit Molins, és brutal:
Aquesta entrada al túnel marca l'inici del tram entre pantalles de pilots que hi haurà fins al túnel en mina que s'excava fins més o menys la plaça de l'Estació. Bàsicament, la seva funció és facilitar l'extracció de terra, anar buidant el túnel. On ara hi ha aquesta rampa, hi anirà un altre tram de llosa i tot això quedarà cobert.
M'agrada aquesta foto: la gent que va i ve, les màquines que treballen, el tren que uneix pobles i persones, la ciutat que viu el seu dia a dia en calma.... He acabat aquest article, que he anat escrivint a estones, tres setmanes després d'haver-lo començat. I entremig, la catàstrofe de València, just dos dies després de començar el meu article. A tots els pobles colpits per la desgràcia, el 25 d'octubre, el dia que jo vaig fer les fotos, la vida transcorria de la mateixa manera, amb el seu dia a dia en calma... Que fràgil és la vida, i que n'és d'iimportant saber valorar les coses que conformen el nostre dia a dia...
12) Laureà Miró.
La foto està feta des de la mateixa carretera, al costat de la botiga de mobles. El que s'ha de fer aquí és impressionant.... No vaig fotografiar la riera Pahissa, al costat, perquè encara no s'hi ha pogut fer res. Repeteixo: aquest punt és el més complicat de les obres, juntament amb la Riera de la Salut.
Movent-se una mica fins a l'inici de l'Avinguda del Sol, es veu perfectament el traçat futur de les vies, amb el sostre ja acabat, amagant com un tresor les vies que hi haurà a sota...
Baixant una mica pel carrer que dóna a la zona esportiva del club rival, es veu molt bé el present i el futur de les vies!
i 13) Pont dela Torreblanca, a Sant Joan Despí.
Des del pont de la Torreblanca i mirant a Sant Feliu, es veu l'entrada al tùnel per on circularan els trens un cop les vies estiguin soterrades!
I des del mateix pont, mirant cap a Barcelona, no es veu ni rastre de l'enorme volum i importància de les obres que comencen tot just unes desenes de metres després!
I més després encara, la urbanització de la superfície, la construcció del Sant Feliu del segle XXI. Vull mirar amb detall què diu el Pla d'Actuació Municipal del govern de PSC, Junts i Veïns sobre aquest tema de tantíssima importància, vull mirar com es recull el resultat de la consulta de novembre de 2021, vull mirar amb calma si és un projecte dels tres partits actuals o, com era la meva obsessió, un projecte de ciutat el més unitari possible. Caldria un organisme, com ara el
Consell Municipal d'Urbanisme, on poder tractar amb temps suficient una construcció el més compartida possible del Sant Feliu de la propera dècada. Com que va més enllà dels meus recorreguts, ho deixo per a un altre article del meu bloc.
De moment, ho deixo aquí. I ho deixo amb el cor encongit per com la vida pot fer un tomb inesperat i cruel, com a València. Encongit per la frivolitat i la insolència del "president" que es fotia un dinar de cal déu mentre milers de conciutadans i conciutadanes patien i morien i del Partit Popular que el justifica i defensa. I també amb el cor encongit per com creixen la incertesa i la por, després de l'atac ucraïnès a territori rus amb armes nordamericanes. I també encongit per com normalitzem la mort, els assassinats i la violència quan l'exerceix qui es creu per damunt de tot, com si fos normal que un país (Israel) bombardegi un país veí (Líban), com si fos admissible que per assassinar els terroristes que van atacar Israel (Hamàs), Israel tingués carta blanca per assassinar desenes de milers d'innocents. Escric sobre el dia a dia de la normalitat, sobre els resultats de tants anys de lluita per les obres que vaig explicant cada mig any aproximadament... i tot s'està tornant tan diferent al que somiàvem quan érem joves. Però amb dues notes per a l'esperança: els voluntaris i les voluntàries al País Valencià, i l'actuació dels alcaldes iles alcaldesses dels municipis inundats. Han estat llum enmig de tantes ombres- I amb la convicció que, malgrat tot, seguirem a les trinxeres de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Seguirem volent ser llum. Malgrat tot.
Sí vols fer els recorreguts anteriors:
Comentaris