Alts funcionaris, directius i representants democràtics de la ciutadania. (2/2)

 


1. Les nocions bàsiques, la p con la a.

Queden només sis mesos per a les eleccions municipals del 28 de maig de l'any que ve. Mig any perquè les diverses candidatures presentin els seus objectius en forma de programes electorals. Després, amb els resultats a la mà, hauran de fer els acords de govern que permetin l'aplicació dels programes votats pels veïns i les veïnes. Finalment, en la major part de municipis, el 17 de juny els regidors i les regidores votaran l'alcalde o alcaldessa, que en pocs dies conformarà el govern municipal. Un govern amb un pla d'actuació del mandat (PAM) que marcarà el rumb del municipi per als quatre anys propers. 

Els PAM de tots els municipis és evident que no es concreten i s'apliquen sols: les seves eines d'execució són evidentment els pressupostos anuals i, sobretot, molt sobretot, els treballadors i les treballadores de l'Ajuntament, siguin funcionaris o personal laboral. Homes i dones contractats per l'Ajuntament, però que no treballen per a l'Ajuntament... sinó per als seus veïns i veïnes, per al seu poble o ciutat.

Aquest conjunt de persones formen el principal capítol de despesa de tots els ajuntaments (justament, el capítol 1) i són, insisteixo, el seu valor més important. Han de fer possible una doble funció: exercir les competències obligatòries que la llei estableix per a tots els ajuntaments sigui quin sigui el seu govern, i tirar endavant el PAM que aprova cada quatre anys el govern municipal de cada moment. Per fer-ho, el personal municipal s'estructura en diferents àrees, departaments o serveis, al capdavant dels quals hi ha un cap o una cap, que ho és normalment per promoció interna i/o per haver guanyat una oposició. A més dels caps dels serveis tècnics i administratius, tots els ajuntaments han de tenir per llei la Secretaria municipal (que assegura que totes les decisions municipals compleixen les lleis) i la Intervenció municipal (que assegura que totes les decisions municipals tenen un pressupost suficient i adequat i que s'executa d'acord amb les lleis). Caps de departament, secretari/ària i interventor/a són el que globalment es coneix com els alts funcionaris de cada ajuntament.

Tota decisió municipal s'ha de prendre i s'ha de formalitzar, de manera transparent i segons el seu import econòmic, d'una de les tres maneres següents: 1) per decret d'alcaldia, 2) per acord de la junta de govern (només amb els regidors i regidores del govern) o 3) per acord del ple municipal (per als temes més importants, amb la presència de tots els regidors i regidores, tant del govern com de l'oposició). Per poder prendre acords per qualsevol d'aquestes tres vies, cal complir evidentment amb la legislació vigent en cada àmbit (contractes públics, subvencions, llicències,...). A més, cal que els corresponents expedients públics tinguin tres informes signats pel funcionari responsable corresponent: jurídic, econòmic i tècnic. Aquests tres informes són els que mira amb lupa l'oposició per controlar l'acció del govern.


2. Una opció, per a mi, fonamental: la gerència i la funció directiva.

En l'apartat anterior, he fet una exposició teòrica general. Llegint-lo, algú podria pensar que l'estructura municipal podria funcionar gairebé sola i gairebé sense necessitat de polítics. Però seria una interpretació parcial i limitada: potser podria servir per al funcionament ordinari i a curt termini dels serveis (neteja dels carrers, documents oficials i un llarg etcètera), però no per a una pregunta bàsica, fonamental: cap a on ha d'anar el municipi en el futur? com el volem a mig i llarg termini? com anar-hi en el curt termini? com resoldre els conflictes que generen moltes de les decisions de l'Ajuntament? Per a tot això, és imprescindible el govern democràtic dels i les representants electes de la ciutadania. 

Quan, a la dècada dels noranta, els ajuntaments van començar a "fer-se grans", a ampliar serveis, a llançar noves polítiques locals, van començar a sorgir també llacunes o tensions entre dues perspectives: la dels càrrecs públics, que tenen al cap els objectius globals de govern, i la dels alts funcionaris municipals, que tenen al cap les normes i els procediments concrets que han de fer complir en tot moment, i que evidentment també han de tenir presents els governs locals. En molts ajuntaments, ciutadans i ciutadanes escollits per representar els seus veïns i veïnes, es trobaven lligats de mans o limitats per aquestes tensions entre polítics i alts funcionaris. Com que, per llei, els ajuntaments tenen la capacitat d'autoorganitzar-se (respectant en tot moment les figures de Secretaria, Intervenció i Tresoreria), molts ajuntaments mitjans i petits van incorporar la figura del gerent o la gerent, agrupant alhora els diferents departaments municipals en tres o quatre àrees i nomenant un director o una directora al seu capdavant. Es crea així un equip directiu d'aquests tres o quatre directors/és d'àrea, els tres càrrecs legals obligatoris que he esmentat abans i el o la gerent al capdavant. Aquest equip directiu és l'interlocutor habitual de l'equip de govern, i assegura que tot el personal municipal treballa coordinadament i coneix la seva visió global i té en compte els seus condicionants (pressupost, temps, prioritats, gestió del conflicte, relacions institucionals), i també que l'equip de govern coneix i té en compte els condicionants econòmics, jurídics i tècnics que ha de respectar (procediments de contractació, transparència, control pressupostari, informació pública, etc). El o la gerent es nomena pel ple a proposta de l'alcalde o l'alcaldessa, mentre que les direccions d'àrea de solen cobrir per promoció interna o concurs oposició. Aquest model de coordinació directiva global i efectiva amb un/a gerent al capdavant és, al meu parer, el que ha de fer possible un ajuntament del segle XXI per a una ciutadania del segle XXI.

Aquest model gerencial és el que té l'Ajuntament de Sant Feliu des de 1997, en què Jordi Gibert (que havia estat cap d'Esports durant molts anys) va ser el primer gerent de la nostra ciutat. Quan jo vaig ser alcalde, entre 2011 i 2019, vaig nomenar com a càrrec de confiança a qui encara és l'actual gerent, Àngels Salas, funcionària de l'ajuntament des dels 18 anys, molt bona coneixedora de l'administració pública i molt bona gestora de l'equip directiu i els recursos pressupostaris i el personal del nostre ajuntament. Convertir els criteris polítics globals del govern en directrius tècniques de treball concretes per a cada àrea i departament és una funció molt important que ella desenvolupa perfectament. Si l'Àngels hagués estat gerent el novembre de 2002, estic convençut que no s'hauria produït el xoc amb l'interventor municipal per la duríssima compra de la fàbrica de les tovalloles. 


I 3. Si n'hi ha, instrucció bàsica en cas de conflicte.

Com he informat a l'inici, qualsevol acord que pren l'ajuntament (recordem-ho: per decret d'alcaldia o per acord de la junta de govern o del ple) ha de tenir tres informes dels responsables corresponents municipals: jurídic (li correspon a Secretaria), econòmic (li correspon a Intervenció) i tècnic (li correspon al director o la directora de l'àrea que ha de gestionar cada acord concret). En la immensa majoria de casos, els temes es porten a la seva aprovació amb els tres informes favorables, i no són objecte de debat entre govern i oposició.

Però hi ha casos en què algun o alguns dels tres informes són desfavorables. En recordo un que ho exemplifica molt bé. En el tancament del pressupost de l'any 2014, vam tenir un petit superàvit que no arribava al milió d'euros. Segons les instruccions vigents del govern en aquell moment (n'era president Mariano Rajoy), s'havien de destinar a cancel·lar anticipadament préstecs bancaris. Segons la prioritat del govern de Sant Feliu (ICV-EUiA i CiU en aquell moment), s'havien de destinar a la contractació de persones aturades de Sant Feliu en plans anuals d'ocupació. La llavors interventora municipal va fer un informe molt dur en contra de l'acord municipal d'aprovació dels plans d'ocupació, que incloïa un avís a l'alcalde (a mi!) per possible prevaricació i les penes corresponents de presó. Ella tenia el dret i l'obligació d'emetre un informe desfavorable (segurament no amb aquell to i duresa), però en cap cas un informe tècnic desfavorable ha de frenar una decisió política de govern, donant per descomptat que aquesta decisió s'adiu a l'interès general i respecta la legislació de rang superior. No tindria sentit, per posar un exemple, que l'Ajuntament disposés de pisos socials i no els posés a disposició del Pla d'Habitatge perquè un informe desfavorable dels serveis jurídics digués, posem per cas, que els pisos haurien de ser accessibles a tota la ciutadania i no limitar-nos a situacions d'emergència habitacional. Aquest seria el punt de vista del secretari o secretària i el reflectiria en el seu informe, però hauria de prevaler en tot moment i sense cap mena de dubte la voluntat i la decisió del govern democràtic de la ciutat. L'Àngel Merino, jo mateix i tots els regidors i les regidores d'ICV ho vam tenir claríssim, ara fa vint anys, quan vam comprar de forma totalment justificada i contra viento y marea  la fàbrica de les Tovalloles.

El ple, per tant, ha de conèixer i debatre, si vol, els possibles informes desfavorables dels serveis municipals, però aquests informes no poden frenar l'acció de govern. Els regidors i les regidores han de saber que, si els alts funcionaris municipals consideren que el ple ha pres acords frontalment contraris a la llei, aquests acords poden ser portats als tribunals o a la Sindicatura de Comptes, que han de garantir en tot moment el compliment de les lleis de l'Estat i de la Generalitat. 

Falten sis mesos per a les eleccions municipals: que els futurs candidats i candidates coneguin com funciona un ajuntament al servei dels seus veïns i veïnes, i que sàpiguen exercir de manera decidida i transparent el poder que la Democràcia, que la Constitució democràtica de 1978, els reconeix i els atorga!

Comentaris