Municipals '19: a tu que rumies ser candidata, a tu que valores ser candidat... Gràcies!
El proper 2 d'abril, el BOE publicarà la convocatòria de les eleccions municipals de l'any que ve, que tindran lloc el diumenge 26 de maig de 2019 i coincidiran, a més, amb les eleccions al Parlament Europeu. Sembla que falti molt... però, així que tornem de vacances, a primers de setembre, passaran dues coses: els partits posarem la directa per guanyar les municipals, i molts homes i dones se sentiran cridats a voler participar-hi, a fer un pas endavant, a plantejar-se representar els seus veïns i veïnes i a concretar i compartir les seves idees i propostes per al seu municipi. Fa quatre anys, a Sant Feliu, aquesta crida a ser candidats o candidates va arribar a 168 persones, agrupades en vuit llistes de vint-i-un candidats (per a qui no ho sàpiga, tots els municipis espanyols d'entre vint i cinquanta mil habitants, tenen ajuntaments de 21 regidors i regidores). 168 persones a les quals, en primer lloc, tots els ciutadans i ciutadanes (i jo entre ells) hauríem de donar les gràcies! per voler formar part de la tercera fila:
Criticar, si implica tenir criteri i expressar-lo, és un element inicial bàsic per plantejar-se el pas endavant que suposa ser candidat o candidata. Però si es queda en crítica individual i puntual a la taula d'un bar o a un mur de facebook, té la utilitat del bla bla bla. La crítica que ve del criteri (no la de bla bla bla) comporta anàlisi: per què passa tal cosa o tal altra? es podrien fer altres coses? o les mateixes, però d'una altra manera millor?. La crítica, l'anàlisi, porten a moltes persones (tant de bo fossin encara mès...!) a la proposta. I a la consciència que les propostes individuals prenen més força, prenen tota la força, quan són propostes col·lectives. Agrupar-se amb persones de pensament similar és imprescindible per fer el pas de la protesta i de la proposta a la responsabilitat de representar la ciutadania i de prendre decisions (és a dir, governar) en nom seu. Normalment, davant unes eleccions, les persones ens agrupem perquè compartim globalment el projecte polític que proposen els diferents partits polítics. Però això no és imprescindible: la legislació electoral espanyola preveu la possibilitat de les agrupacions d'electors.
Per ser candidat o candidata, per tant, el més important és l'actitud i les ganes de voler tenir i defensar propostes i de voler portar-les a terme amb el treball col·lectiu. Actitud positiva i ganes d'aportar, capacitat per generar, defensar i compartir propostes per a la ciutat i treball en equip, tant al partit com a l'ajuntament i amb la ciutadania. I formació? Només poden ser candidats o candidates,;regidors o regidores, alcaldes o alcaldesses, persones amb titulacions universitàries? Hi ha qui ho creu, però jo ho nego: no cal ser enginyer o arquitecte per ser regidor/a d'Urbanisme o ministre/a de Foment, perquè els càrrecs públics decideixen (el què) i els responsables tècnics projecten i executen (el com). Però tot candidat o candidata, especialment si té possibilitats de sortir, ha de tenir consciència de tres factors: hi ha competències que per llei ha de dur a terme l'Ajuntament, hi ha una clara limitació de recursos (hi ha les mans i els diners que hi ha, no els que ens agradaria) i s'ha de respectar i no interferir en la feina dels treballadors públics.
Resumeixo i insisteixo:
Gràcies a les persones que aviat faran un pas endavant i aportaran tres característiques personals i prendran consciència de tres característiques bàsiques de gestió:
Criticar, si implica tenir criteri i expressar-lo, és un element inicial bàsic per plantejar-se el pas endavant que suposa ser candidat o candidata. Però si es queda en crítica individual i puntual a la taula d'un bar o a un mur de facebook, té la utilitat del bla bla bla. La crítica que ve del criteri (no la de bla bla bla) comporta anàlisi: per què passa tal cosa o tal altra? es podrien fer altres coses? o les mateixes, però d'una altra manera millor?. La crítica, l'anàlisi, porten a moltes persones (tant de bo fossin encara mès...!) a la proposta. I a la consciència que les propostes individuals prenen més força, prenen tota la força, quan són propostes col·lectives. Agrupar-se amb persones de pensament similar és imprescindible per fer el pas de la protesta i de la proposta a la responsabilitat de representar la ciutadania i de prendre decisions (és a dir, governar) en nom seu. Normalment, davant unes eleccions, les persones ens agrupem perquè compartim globalment el projecte polític que proposen els diferents partits polítics. Però això no és imprescindible: la legislació electoral espanyola preveu la possibilitat de les agrupacions d'electors.
Per ser candidat o candidata, per tant, el més important és l'actitud i les ganes de voler tenir i defensar propostes i de voler portar-les a terme amb el treball col·lectiu. Actitud positiva i ganes d'aportar, capacitat per generar, defensar i compartir propostes per a la ciutat i treball en equip, tant al partit com a l'ajuntament i amb la ciutadania. I formació? Només poden ser candidats o candidates,;regidors o regidores, alcaldes o alcaldesses, persones amb titulacions universitàries? Hi ha qui ho creu, però jo ho nego: no cal ser enginyer o arquitecte per ser regidor/a d'Urbanisme o ministre/a de Foment, perquè els càrrecs públics decideixen (el què) i els responsables tècnics projecten i executen (el com). Però tot candidat o candidata, especialment si té possibilitats de sortir, ha de tenir consciència de tres factors: hi ha competències que per llei ha de dur a terme l'Ajuntament, hi ha una clara limitació de recursos (hi ha les mans i els diners que hi ha, no els que ens agradaria) i s'ha de respectar i no interferir en la feina dels treballadors públics.
Resumeixo i insisteixo:
Gràcies a les persones que aviat faran un pas endavant i aportaran tres característiques personals i prendran consciència de tres característiques bàsiques de gestió:
- Actitud positiva i ganes d'aportar temps, coneixements i capacitats per millorar Sant Feliu
- Capacitat per generar, defensar i compartir propostes, individualment i col·lectivament, per Sant Feliu.
- Ganes i capacitat de treballar en equip.
- Consciència que hi ha unes competències dels ajuntaments que cal complir, no només el propi programa electoral.
- Consciència que s'ha de treballar amb els recursos disponibles (persones i pressupost, bàsicament)
- Consciència que els càrrecs públics decidim el què, però en cap cas decidim el com. Decidim quines obres cal fer o quins serveis cal prestar, però ni de lluny hem d'entrar en la feina dels tècnics de tota mena que han guanyat, pels seus coneixements, un lloc de treball a l'Ajuntament, molt diferents d'una representació temporal de la ciutadania.
Gràcies als ja propers santfeliuencs candidats i a les ja properes santfeliuenques candidates per fer un pas endavant i anar, primer a la segona fila i, finalment, a la tercera!!!
Comentaris