Un matí de juny per les obres del soterrament (4/7)

Quart recorregut per les obres més importants de la història recent de Sant Feliu i per "les obres de la meva vida", per les hores de treball i de son, reunions institucionals, lluites ciutadanes, maldecaps i finalment una alegria immensa que m'ha donat, primer com a ciutadà i finalment com a alcalde, la lluita, finalment guanyada, pel soterrament. Com en els altres tres recorreguts, començant pel pont del límit de terme amb Molins i acabant en el pont de la zona esportiva del Barça, ja a Sant Joan.


1) Pont de Cal Miano.


El pont de Cal Miano roman imperturbable des que va ser construït, al 1854, dins la segona línia ferroviària de la Península, que unia Barcelona amb Molins. Una línia, l'actual R4, que finalment el 1861 va arribar fins a Tarragona, en un traçat que és el mateix que l'actual. Segur que alguna foto d'aquells temps, sense les pintades actuals, és clar, no deuria ser gaire diferent d'aquesta.

I romandrà així d'imperturbable en el futur, ja que el tren ja haurà sortit del túnel i aparegut en superfície uns dos-cents metres abans, aproximadament.


2) Pas del carrer Agricultura.

3) Final del carrer Ramon de Trinxeria.

4) Pont del carrer Comerç.

Vaig fer les fotos el 25 de juny. Tenia el temps just i no em vaig entretenir a ferne de noves en aquests tres punts, que serien com les del darrer recorregut. El fet és que les obres en tot aquest tram no han experimentat canvis en la superfície respecte al recorregut que vaig fer l'octubre. En tot aquest traçat, són ben visibles des de fora les columnes que formen les pantalles laterals del túnel, i damunt les quals ja s'hi ha col·locat la llosa superior, de manera que en aquest tram el túnel ja està en un procés molt avançat d'obres. Aquí, com en el tram des de Sant Joan fins a Cinto Verdaguer, s'aplica la tècnica coneguda com "túnel entre pantalles".

Foto de la nota de premsa d'ADIF de 6 d'octubre de 2023.


5) Carretera de la Sànson.

Com ja vaig explicar al meu darrer recorregut, aquest punt és fonamental perquè aquí comença la rampa de treball que permet la perforació del túnel. També és una zona d'acumulació de materials, tant d'obra, com de les terres que provénen de l'extracció.




Acompanyo una foto del Butlletí municipal de l'octubre passat, on es va veient el túnel que comença a la carretera de la Sànson i acaba a l'antiga estació, amb la tècnica de "túnel en mina":


6) Pont de Can Maginàs.

Des de l'exterior, no hi ha canvis significatius. No vaig tenir temps de fer noves fotos respecte a l'octubre passat.


7) Riera de la Salut.

A mesura que les obres avancen, condicionen més el funcionament quotidià de la ciutat. A primers del mes de maig, es va tancar al trànsit de vehicles i de persones el pont de la Riera de la Salut, com informava aquí l'Ajuntament:

Foto de la nota de premsa municipal.

Foto de la nota de premsa municipal.

Finalment, tal com va informar l'Ajuntament, el 6 de juny es va obrir un pas per a vianants:

Foto de la nota de premsa municipal.


8) Estacions provisionals.

Ja en ple funcionament, des de l'exterior no hi ha canvis significatius en els entorns de les dues estacions provisionals. No vaig fer noves fotos respecte a l'octubre passat.


9) Estació antiga i passos adjacents inferiors.

El 12 de gener de 2024, l'edifici original de l'estació de 1854 va ser demolit. Era una demolició coneguda des de molts anys enrere perquè formava part del projecte aprovat definitivament el 2009 i que ara es troba per fi! en fase d'obres. Sent alcalde, vaig explicar clar i a tot arreu les raons per les quals els condicionants del projecte i la pròpia estructura de l'edifici feien inviable la seva conservació (vegeu múltiples escrits en aquest blog amb l'etiqueta Soterrament). Al ple de juliol de 2023, un grup de ciutadans va presentar una proposta de conservació que crec que es podia i s'hauria hagut d'estudiar, però no va ser tinguda en compte. En tot cas, el gener d'enguany l'edifici va anar a terra i no recordo que cap veu del govern de la ciutat donés els arguments que ho expliquessin: no m'ho explico, perquè el govern de la ciutat té un bon responsable de comunicació. Què hi farem. Jo, en tot cas, ho vaig intentar tornar a explicar , per enèsima i última vegada, en aquest article: "No ha pogut ser".

Foto meva del 12 de gener d'enguany.

Com explicaré al proper punt, avança la passarel·la que ha de substituir la comunicació a peu per l'actual túnel del carrer Montserrat. De moment, en aquest mes de juny, encara s'hi  pot passar per a la circulació de cotxes i de persones :



10) Camí de la carretera. Futura estació.

Després de la demolició de l'estació, el canvi exterior més rellevant des del darrer recorregut d'octubre é la instal·lacio d'una passarel·la sobre les vies del tren que té un extrem al lateral del Casal de la Gent Gran i l'altre al final de la rampa d'accés a l'aparcament de la Rambla. Aquesta passarel·la té com a objectiu permetre el pas de vianants entre banda i banda de la via, de manera alternativa als dos túnels del carrer Montserrat, que aviat es tancaran de manera definitiva. 

La  continuïtat de les obres i la propera construcció de la futura estació ren aquest punt requereix tancar els dos ponts, ja que en aquest punt travessen diverses infraestructures que el soterrament ha de tenir en compte perquè no interrompin el seu servei. 

D'altra banda, es pot veure perfectament com entre aquest punt i la carretera Laureà Miró, han avançat també espectacularment les obres del túnel entre pantalles que s'ha construït paral·lelament a la via actual i que ha permès fer les obres sense que el servei ferroviari s'interrompi en cap moment.



11) Laureà Miró.

Aquesta mateixa perspectiva de via única en funcionament i túnel entre pantalles paral·lel la tenim a la cruïlla més difícil de les obres, allà on hi havia el pas a nivell original fins a 1965, on es creuen la via del tren i "la carretera" Laurà Miró. Al fons a la dreta, la zona esportiva de l'etern rival.

La complexitat d'aquest punt es veu clarament en aquesta imatge:


I 12) Pont del barri de la Torreblanca, a Sant Joan Despí.

Foto de La Premsa del Baix amb motiu de la inauguració del pont.

I d'un pont del 1854 a un pont del 2019, els punts inicials i finals dels tres recorreguts anteriors i dels tres que compto que falten fins a l'acabament de l'obra ferroviària. Aquest és, per tant, el recorregut de la meitat de l'obra.

I després vindrà l'obra en superfície, la del sorgiment d'un Sant Feliu sense vies i que hauria de ser pionera en mobilitat sostenible, habitatge social, equitat, verd públic i activitat cultural. Però això ja són figues d'un altre paner, i haurà de tenir altres protagonistes.


Sí vols fer els recorreguts anteriors:






Comentaris